dimarts, 14 de juny del 2011

a l'altra banda de la paret (43) Penúltima escena!!

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”.



Escena 43

Dimecres 19:00

La Natàlia surt de l'ascensor i travessa el vestíbul fins al carrer, dona les gràcies al noi de seguretat per haver-la deixat passar quan ha entrat. Només trepitjar la vorera es treu el mòbil de la butxaca i escriu un sms. "Tinc el telèfon! ha sigut fàcil! mua!", l'envia. Mira l'hora, fa tard, la Joana ja fa deu minuts que l'espera a la plaça.
Quan hi arriba la troba asseguda a la mateixa taula de sempre, amb la cervesa a la mà.
- Mite-la, ja era hora! i que contenta que vens, no? això és que et proba això de tenir novio.
- No és això, i no tinc novio jo!, encara...
- Encara? hahahaha! o sigui que tens pre-novio?
- Va tonta, acabo d'arribar i ja m'estàs burxant amb això?
- Oh, és que pel que tinc entès des de que divendres el Joel va haver de de deixar el seu pis que viu a casa teva, vaja, que passeu totes les nits junts, que si això no és ser novios...
- Si, s'ha quedat a casa, però... perquè... bueno, al seu pare se li va espatllar el cotxe i no ha pogut prendre els trastos i... mira, la veritat, que ha estat molt maco, hem estat tota la setmana junts, no em parat, que si advocats, que si gimnàs, que si la bruixa de la Carme...
- Hosti, com està el lio aquest? el Miquel m'ha explicat alguna cosa però...
- Si, ja ho dius bé, un lio ben gros, pobre Joel quina mala vida li està fent passar la bruixa aquesta.
- Menys mal que tu li "endolceixes" una mica...
Les noies riuen, la Natàlia es demana una cervesa, el bolso de la Natàlia vibra, està sonant el telèfon. És el Joel.
- Guapo ! has llegit el missatge? [...],Ja el tinc! Quan trigaràs a venir? [...],Val, t'espero aquí i quan arribis truquem, [...],si, val, ja ho se, truques tu. Vinga fins ara, un petó!
La Joana ha estat intentant seguir la conversa, posa cara de sorpresa.
- Què passa? què és això tant important? a qui heu de trucar?
- Per això venia tant contenta, he aconseguit el número de telèfon del Daniel, sense que la bruixa en sàpiga res.
- El Daniel, el marit de la Carme, l'advocat ens ha recomanat que intentem que col.labori amb nosaltres, li explicarem tot el que està fent la seva dona, i a veure com s'ho pren, després li demanarem que testifiqui a favor del Joel, o que convenci la seva dona, o alguna cosa així. M'ha costat una miqueta però avui he aconseguit que un dels seus companys de feina em doni el seu telèfon.
- Uau, estàs feta tota una investigadora!
El cambrer els hi porta unes patates, la conversa s'anima, les cerveses es buiden, la Natàlia li explica totes les "investigacions" que han fet aquesta setmana per localitzar el Daniel i intentar reconduir la situació.
A dos quarts de nou arriba el Joel. Es saluda amb la Natàlia amb un petó als llavis i s'asseu amb elles. Li demana el telèfon a la Natàlia, té pressa per fer la trucada, però el Daniel no contesta.
Al cap de deu minuts sona un altre cop. El Daniel retorna la trucada, el Joel respon amb veu segura.
- Hola bona nit Daniel, [...], no, no em coneix, em dic Joel, sóc un... conegut de la seva dona,[...], si, ens coneixem del gimnàs, li truco perquè li he d'explicar una cosa,[...], si, sobre la seva dona, [...],no, per telèfon no, m'agradaria si poguéssim parlar en persona, [...],si, vull quedar, el més aviat possible, demà al matí si pot ser, [...], si, si, em va perfecte, si que se on és, allí estaré, moltes gràcies, [...], si ens veiem demà gràcies un altre cop.
El Joel s'aixeca i mentre desconnecta la trucada, fa un salt d'alegria.
Encara s'estan una hora més xerrant abans d'acomiadar-se de la Joana i anar-se'n cap a casa la Natàlia. Sopen i van a dormir d'hora.

Dijous 11:00

Ja fa cinc minuts que el Joel i la Natàlia s'esperen al costat de la font del parc municipal quan un home de mitjana edat, vestit d'americana i corbata, i arrossegant un maletí se'ls hi acosta i es presenta, és el Daniel.
Ells també es presenten. Drets, sota l'ombra d'un arbre el Joel explica detingudament tota la història dels seus problemes amb la Carme, acotxa el cap i es posa vermell quan li confessa que un cop es va embolicar amb la seva dona, li explica el xantatge, el desnonament, la denuncia.
El Daniel escolta atentament, ni el Joel ni la Natàlia li veuen al rostre un rastre de sorpresa mentre dura el relat.
Finalment el Joel li demana ajuda, que parli amb la seva dona, que la convenci de retirar la denuncia, que faci de mediador.
Encara parlen deu minuts més abans de que el Daniel s'excusi amb presses i marxi en la mateixa direcció que ha vingut.

i fins aquí, sembla que tot va sobre rodes, si voleu llegir l'última escena de la sèrie:
aneu al meu racó!! el desenllaç a l'escena 44 !!!

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30, escena 31, escena 32, escena 33, escena 34, escena 35, escena 36, escena 37, escena 38, escena 39, escena 40, escena 41, escena 42,  ... ...

i sense res més a afegir...
apa salut!!

8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Ara mateix encara que sigui tard em passo per saber el desenllaç....quina emoció!

... ha dit...

Ai Ric! Una aventura més que s'acaba (de moment)... avui m'he aixecat una mica "trista" i tot!

Ha estat un plaer compartir aquesta "novel·la setmanal" amb tu, ha estat divertit i molt, molt, molt interessant! Espero que la nostra motivació i la nostra capacitat creativa no s'acabi aquí!

Fins aviaaaaaat!!

Carme Rosanas ha dit...

Res, res, deixeu-vos estar de romanços i continueu la temporada que ve.

I feu el favor de treure el Joel d'aquest mal tràngol. Que a mi m'agraden els finals feliços! :)

Gràcies a tos dos, m'ho he passat molt bé amb aquesta història! I em sap greu que s'acabi.

ricderiure ha dit...

els finals sempre són feliços Carme, lo que no vol dir que el camí per arribar hagi de ser pla... `^_^´

Ad ! ha estat una moooooolt bona experiència, no estiguis trista!!!
la creativitat no se'ns acaba!!!

Laura T. Marcel ha dit...

Ric, que no podeu tancar la paradeta amb aquest final i que això sigui definitiu. Que acceptem parada per agafar aire, però ben aviat a reposar forces i a continuar encandilant-nos amb la vostra història que està molt bé, d'acord?

montse ha dit...

Soc la teva veïna d'escala, estic esperant que em passis la teva HV9.

ricderiure ha dit...

perdona Montse!!!
et vaig enviar el mail a una adreça equivocada!!!!
espero haver ho fet bé ara...
ja l he liat prou!!!

pel que sembla sóc un veí d'escala pessim, d aquestos que fa molt soroll i no deixa dormir als veïns i després encara es queixa que no li deixen fer la migdiada!!!!

ho sento!!!

El veí de dalt ha dit...

Ricderiure,

recorda que has de passar l'inici del teu relat veïnal de les HV/9 a la Montse. No ha rebut res encara
Ja fas tard! Digue'ns alguna cosa!

Havies de continur l'inici d'aquest conte i pasar-li a la Fons d'armari el 15 de juny!

Replà 2:
“No sents cap simpatia pel veí del segon primera. No t’ha fet res, tot i que l’experiència t’ha demostrat que no cal que faci res per caure antipàtic. D’ençà que el veí ha arribat a l’edifici l’has observat a distància, només per confirmar una impressió inicialment negativa. Potser tens una actitud poc madura, però et fa l’efecte que si no projectessis certes dèries sobre el teu entorn la vida et seria més difícil.”

veidedalt

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails