dijous, 21 d’abril de 2016

La pedrera de l'Argentera, un projecte aturat?

Article publicat al número 68 (Abril del 2016) de la revista "Lo Collet" del Centre Cultural de Colldejou. 



El passat 21 de gener es va fer públic que el projecte d'establir una pedrera al paratge del Collet Rodó, en terme de l'Argentera ben aprop de Colldejou, quedava aturat. El motiu: el passat 25 d'Agost de 2015 va caducar el termini de pròrroga de l'autorització administrativa que permetia l'inici del projecte.
Però realment podem donar per mort aquest projecte? El mateix alcalde de l'Argentera, Lluís Mª Castellví, va dir en la roda de premsa en que es va fer pública aquesta aturada (provisional?) que: LEMAR, l'empresa que l'ha de construir, té ara "tot el dret de presentar les al·legacions que consideri oportunes" per reprendre les tasques del projecte. El mateix alcalde va atribuir aquesta aturada a: “l'empresa no ha pogut tirar endavant alguns tràmits (referint-se a la construcció de la carretera d'accés) i això ho ha endarrerit tot”.
Alguns detractors del projecte hem rebut amb alegria i optimisme aquesta noticia, tot i això Defenterra, associació de l'Argentera que s'ha posat davant en la lluita contra la pedrera, dubta que el projecte s'hagi aturat definitivament, i expliquen que ni la Generalitat ni l'Ajuntament de l'Argentera s'han retirat de la defensa del recurs mediambiental que la mateixa associació va interposar i que aquest contenciós encara segueix endavant.
Els tràmits per a la construcció d'aquesta pedrera, que van començar el setembre de 2008 amb el certificat d'autorització que l'Ajuntament de l'Argentera va aprovar a l'empresa, no han estat exempts de dificultats, polèmiques, i rumors alimentats per certes faltes d'informació. Tot i que LEMAR va vendre inicialment el projecte com: “modèlica mediambientalment”, ja el 19 de novembre de 2009 la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya no aprovava l'Estudi d'Impacte i integració paisatgística del projecte per literalment: “orografia del terreny, excessiva visibilitat des de punts d'interès com el Castell d'Escornalbou, la grandària de l'activitat extractiva, l'existència d'altres activitats pròximes així com la previsible durada de l'explotació-restauració integrada , fan que l'impacte que comporta aquesta activitat extractiva no es pugui considerar assumible des del punt de vista paisatgístic”.
recreació de com es projecta la pedrera (font:Defenterra) 
El setembre de 2010 la Direcció General de Medi Natural es pronunciava també sobre una de les qüestions que més afecta la població de Colldejou, l'accés a la pedrera. Aquest accés l'empresa LEMAR el va projectar des de la carretera de Colldejou a la Torre de Fontaubella, exactament des del Camí del Corral Nou, travessant el barranc de Buidegasses per seguir després el sender que condueix al Collet Rodó, aquest és el camí natural que utilitzaríeu si volguéssiu anar caminant des de Colldejou al Castell d'Escornalbou, us ho recomano doncs és una bonica excursió. En aquest informe de la DGMN s'insta a redefinir el projecte inicial que havia dissenyat l'empresa (vial d'un carril) per l'elevat risc d'incendi que suposaria, i fa incís en que tot i incloure-hi un altre carril encara s'haurien d'afegir més mesures preventives doncs el risc no disminuiria massa, conclou aconsellant la utilització d'un altre accés com per exemple el camí existent des de Vilanova d'Escornalbou.
En aquest punt us parlaré del primer dels rumors que corren sobre aquesta qüestió: La carretera es pagarà (o es volia que es pagués) amb diners públics de la Diputació. Tot i que avui sabem que això no serà així (l'empresa es va comprometre per escrit amb l'Ajuntament de Colldejou a cobrir aquesta despesa), potser va contribuir a crear aquest rumor les diferents denominacions que se li han donat a aquest accés: carretera, vial, camí de Colldejou a l'Argentera. Així com la “fama” de l'empresa, de la que faré esment més endavant.


També el Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca es va pronunciar negativament sobre el “condicionament” de l'accés l'abril del 2011, pel que podem deduir i fins després de l'estiu de 2012 el projecte del camí continuava sent el mateix que ja va “tombar” la DGMN l'any anterior.
El següent capítol d'aquesta història segurament el recordareu tots els “fumats i fumades”, el maig del 2012 i gràcies a la intervenció d'alguns regidors de l'ajuntament es va realitzar una “Consulta Popular” en que els habitants del poble (censats) es van poder pronunciar sobre si volien la carretera d'accés a la pedrera. Els resultats van ser favorables a la construcció de l'accés per un estret marge de 8 vots (62 SI, 54 No, 2 blancs, 73,3% de participació).
En una reunió informativa que es va realitzar una setmana abans de la votació es van fer públics els compromisos de LEMAR amb Colldejou si s'accedia a la realització de l'obra: Assumpció de despeses de projectes, expropiacions, construcció i manteniment del vial (especificant les franges antiincendis), contribució a les rutes de projecció turística (sense especificar), limitació d'horaris de pas de camions per no coincidir en horari escolar ni cap de setmana, 25.000 € anuals en obres d'interès local, i la contractació de 3 persones de Colldejou per l'empresa LEMAR (sense especificar). Per la seva banda l'Ajuntament de Colldejou es comprometria a aprovar tant el projecte del camí com l'Avaluació d'Impacte Ambiental (dubtem que es pugui aprovar sinó és viable?) així com a tramitar els expedients d'expropiació i facilitar els permisos per a realitzar el manteniment del vial.
És clar que la valoració d'aquestes contraprestacions és totalment subjectiva, hi ha qui ho trobarà un gran negoci, hi haurà qui creurà que la preservació de l'entorn del Collet rodó no té preu, el que és segur és que per a realitzar aquesta valoració s'ha de disposar de tota la informació, tant aquella que ens pot agradar més com aquella que potser ens farà dubtar, per això en aquest punt de l'article aturarem la cronologia dels fets per fer un breu repàs a les possibles conseqüències negatives del projecte:
  • Alt impacte paisatgístic (irreparable per la naturalesa de l'activitat) en un indret de gran bellesa i potencial turístic per a Colldejou, recordeu que és el camí fins el castell. 
  • Tot i les mesures preventives que es puguin prendre és obvi que el risc d'incendi augmentarà considerablement si es construeix un vial per on hi circularan molts camions. 
  • Hi ha afectació per a la fauna, en concret per a les Àguiles Cuabarrada i Marcenca, pel Duc i pel Còlit Negre (totes especies protegides). 
  • Impacte sobre el patrimoni geològic, hídric (hi ha dos capçaleres de barranc a la zona), i acústic (doncs es treballarà amb voladures). 
  • Impacte visual des del Castell d'Escornalbou, un dels valors turístics més importants de la zona. 
  • Molèstia a la carretera de Colldejou pel pas de camions (que s'afegiran als que ja tenim), és molt fàcil realitzar el càlcul: quantitat a extreure anualment= 173.000m³ (dades del projecte) dividit entre quantitat transportada per un camió=10m³ i ens donarà la increïble quantitat de 1.730 camions anuals, és a dir 18 camions/hora durant uns 22 anys! És clar que aquestes xifres no poden ser reals, però ens poden servir per a fer-nos una idea de com augmentarà el transit de vehicles pesat al pas per Colldejou, amb totes les molèsties i perills que això pot comportar. 
  • Acumulació, ja no aprop nostre sinó a tota la comarca, d'activitats extractives, el Baix Camp ja té 51 pedreres, el 18% de totes les de Catalunya. 
  •  En l'àmbit dels rumors, ja fa anys que es comenta (a Colldejou, Vilanova, etc...) que l'indret havia estat escollit per a ubicar un abocador de “residus especials”, aquest fet no deixa de ser un rumor, però no hem de deixar de tenir en compte que la realització d'una pedrera seria un primer pas perfectament compatible amb aquest suposat abocador. 
  •  I per acabar farem esment a una qüestió prou subjectiva i propensa a la rumorologia, la fiabilitat de l'empresa LEMAR, i més en qüestió de la seva “mare”: MJ Gruas, que ha estat protagonista de noticies per haver declarat que havia realitzat “pagament irregulars” o comissions a la Diputació de Lleida per valor de 500.000€ a canvi de suposats favors. 

Tot i això aquell 9 de maig el poble de Colldejou va votar si a la carretera, cosa que almenys diu bastant a favor de la qualitat democràtica (concepte tant de moda) i de la participació de la gent en les decisions importants.
últim tram del camí d'accés (camí de Colldejou al Castell) 
Però després de la consulta de Colldejou els detractors del projecte van continuar lluitant per aturar-lo, diferents entitats com: Defenterra, Gepec, Junts per l'Argentera-PM, Delterpa, Ateneu d'Alforja, Alveolus, ICV/EUiA, i persones particulars, van continuar presentant al·legacions al projecte, davant l'Ajuntament de l'Argentera, del Síndic de Greuges, del Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori, de la Direcció General per la Qualitat Ambiental, a l'Ajuntament de Colldejou, i finalment l'Abril del 2015 van interposar un Contenciós Administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el que com ja he explicat l'Ajuntament de l'Argentera i la Generalitat es van personar com a part defensora i que encara no s'ha resolt tot i l'anunci d'aturada del projecte.
És destacable també que el mes de Novembre de 2015, el Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) va adreçar un escrit a l'Ajuntament de Colldejou en el que demanava el recolzament a una sèrie de propostes adreçades a la protecció dels ecosistemes i paisatges de la Baronia d'Escornalbou i en contra dels projectes de construcció de la pedrera LEMAR i el camí d'accés, l'escrit es va sotmetre a votació resultant aquesta favorable a la proposta del GEPEC per 3 vots a favor, 1 en contra i una abstenció, cosa que podria significar un canvi en la postura de l'Ajuntament pel que fa a aquest projecte.
I el final de la cronologia ja el coneixeu, el 2016 va començar amb una noticia esperançadora per als que no volem que aquest projecte tiri endavant. És clar que aquesta notícia també pot ser bona per a tots aquells que van valorar que Colldejou necessita una empenta per al seu progrés, doncs la conservació del moltíssim valor natural del que està envoltat el poble continua deixant oberta la possibilitat de desenvolupar propostes alternatives que aprofitin aquest potencial, ja sigui per al turisme com per altres activitats sostenibles que enriqueixin a Colldejou i a la seva gent. És clar que per a que això sigui possible haurà de ser veritat que el projecte s'ha aturat definitivament, cosa que esperem que es compleixi.
Per acabar només vull aclarir la intenció d'aquest escrit: informar,cosa sempre necessària, a través de l'obtenció del màxim de dades possibles (podeu demanar-me les fonts quan vulgueu), i com no donar la meva opinió, que crec no és única, sobre aquest projecte:
i tant! Estaré ben content si aquest projecte, o qualsevol que malmeti el potencial natural de l'entorn de Colldejou, no tira mai endavant. Colldejou té una gran riquesa, només aixecar la vista per veure-la, no cal vendre's allò que mai es podrà recuperar.
Ricard Maldonado 23 març 2016

dimecres, 10 de desembre de 2014

Picossa 360º



 Picossa 360º?
Si, perquè aquesta ruta circular per les crestes de La Picossa i la Penya Roja permet unes panoràmiques esplèndides de tot el paisatge circumdant, en un angle de 360º. Veurem part de la Ribera d’Ebre, des de Miravet, amb els Ports al fons, Tivissa, Mora, i la Serra del Pas de l’Ase, amb la xemeneia d’Ascó a la llunyania, també part de la Terra Alta, Corbera, Gandesa, i Pàndols i Cavalls.

La Picossa i Sant Jeroni. Com arribar-hi?

La Picossa és el cim més emblemàtic de Mora d’Ebre, a la Ribera d’Ebre. El paratge de Sant Jeroni, lloc d'acampada i de lleure on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Segú, tot sota l'ombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa.
L’ermita és d’origen medieval, i fou edificada sobre una font i, de fet, l'altar queda perpendicular a la pedra d'on brolla l'aigua. Per arribar-hi heu d’agafar un camí, ben indicat amb un cartell, que comença molt a prop de l’hospital de Mora d’Ebre.



La ruta és circular i té un recorregut de 5,2 quilòmetres, en els quals pujarem fins a 495 metres (cim de la Picossa), superant un desnivell de 356 metres.
L’excursió tot i ser senzilla no la recomanem per als no iniciats a la muntanya, ja que en alguns moments és força aèria, i en d’altres cal pujar o baixar per trams de roca que podrien ser complicats.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8411204

 El punt d’inici i final de la ruta és l’ermita de Sant Jeroni, allí i podem trobar aparcament, fonts, i fins i tot una àrea de pic-nic. Des de l’ermita marxarem en direcció sud-est per un camí ample de terra. Al cap d’uns 800 metres trobem a la dreta un cartell que ens indica els punt d’interès que trobarem si agafem el senderó que s’enfila davant nostre, els avencs i coves i la Font del Tormo just davant nostre. Seguim doncs el sender. Al cap d’uns 160 metres, on ja s’ha iniciat la forta pujada, el sender gira a l’esquerra. A la dreta hi veiem però una fita que assenyala un sender desdibuixat que s’enfila recte amunt, ens porta a la boca inferior de l’Avenc de la Picossa.
 Si el seguim en direcció a l’avenc, al cap de 20 metres ens trobem davant d’una roca d’uns 1,8 metres d’alçada, que caldrà que superem si volem arribar a l’avenc, és senzill, té una mena d’escalons naturals que faciliten la pujada, i a dalt un petit pi ens permet agafar-nos-hi per l’empenta final. Des d’aquest punt, i en uns pocs metres de seguida ens trobem davant de la boca inferior de l’Avenc de la Picossa, en un racó força maco en el que també hi veiem vies d’escalada.


 L’Avenc de la Picossa és una cavitat, catalogada a l’Espeleoíndex, de 32 metres de profunditat i 188 metres de recorregut. Es tracta d’una cavitat formada per un gran caos de blocs estructurat sobre una gran fractura al cingle. Té la particularitat de que es pot recórrer enterament sense la necessitat de material específic d’espeleologia, i que a més hi podem realitzar una interessant travessa, entrant per la boca inferior i sortint-ne per la boca superior just a l’indret conegut com el Racó dels Avencs. Si no ens interessés visitar l’avenc, podem arribar igualment al Racó dels Avencs seguint el sender que hem anat pujant, i no desviant-nos a la dreta al sender marcat amb fites.


 El racó dels Avencs és un indret en el que val la pena perdre-hi una estona fixant-se en tots els detalls. Hi trobarem bonics racons, les restes d’un pou de gel, i una cabana de pedra seca molt ben arraconada. La vegetació en aquest cantó de la muntanya és força diferent de la que veurem la resta de l’excursió, ja que en aquest racó un microclima força humit permet veure-hi força arbustos de fulla ample, arboços, alzines, donant-li a tot plegat un aspecte força selvàtic.
 Seguim però l’excursió en direcció oest, dirigint-nos al cingle entremig d’un espès bosc. Quan arribem al peu del cingle, ens trobem just davant d’una gran balma on hi veiem una cova, es tracta de la Cova de la Porca. El camí que hem de seguir, segueix però a l’esquerra, resseguint el cingle per sota pujant fins a un coll. Des d’aquest coll, a 424 metres d’alçada ja, el camí gira altre cop cap a l’oest, planejant sense guanyar altura, fins arribar a una petita fractura del cingle que ens permet pujar-hi. Aquest tram, amb un fort desnivell, ens fa suar per arribar al coll situat entre el Cim de la Picossa i el Cim de l’Estel. Per arribar a aquest últim només hem d’acabar de fer l’ascens, seguint cap a la dreta i enfilant-nos per les roques en un petit tram, fins que ens trobem davant de l’estel, en un mirador esplèndid de la Ribera d’Ebre.


Després haurem de desfer el camí per, des del coll, enfilar-nos al Cim de la Picossa, el punt més alt d’aquest recorregut. Un cop passat el vèrtex geodèsic avancem i ens trobem una cruïlla de senders. A la dreta un sender desdibuixat sembla anar avall, a l’esquerra un altre sender, aquest més clar, ens porta al Balcó de la Picossa. Seguirem aquest últim, que al cap de pocs metres comença a baixar per situar-nos sobre la cresta, que a partir d’aquest punt seguirem tota l’estona.
Hem d’estar atents a les bifurcacions, primer en trobarem una a la dreta, que baixa pel camí de les Solanes cap a Santa Magdalena no el seguirem però, i anirem recte per l’esquerra. Més endavant arribem a un pal indicador, si seguíssim a la dreta baixaríem directament a Sant Jeroni pel Barranc de Fraus, tampoc el seguirem però, i anirem pel sender de l’esquerra cap a la Penya Roja.
Continuarem crestejant, ara ja amb vistes a la banda de la Terra Alta, i després de 750 metres des de l’última bifurcació, en enfilarem fins al cim de la Penya Roja a 446 metres d’alçada. El camí continua des d’aquí, ben marcat, seguint altre cop la cresta en direcció nord.
Al cap d’uns 500 metres des de la Penya Roja hem d’estar molt atents a la bifurcació potser més problemàtica de tota la ruta. El sender continua en direcció nord, però a l’esquerra ens trobem unes fites, que ens marquen un altre sender, gens clar a l’inici, que ens fa seguir la cresta girant cap a l’est en direcció a Sant Jeroni.


Aquest sender baixa de manera molt pronunciada, no hem de deixar la cresta en cap moment tot i que el camí ens sembli complicat, i arribarem a l’estelada que s’issa damunt de Sant Jeroni. Des de la bandera continuarem baixant la cresta avall, potser en el tram més complicat de tota l’excursió, fins que ens sigui senzill baixar al camí que veiem a baix al barranc, des d’aquest camí pujarem a una altra petita cresta i llavors el camí ja ens portarà directament a la zona d’acampada de l’ermita.

dilluns, 27 de gener de 2014

Circular Colldejou (Buidegasses i Camí Vell)

11

Circular Colldejou (Buidegasses i Camí Vell) és una petita ruta de Geocàtxing, de poc més de 5 quilòmetres,  en la que podreu cercar fins a 17 catxés, 12 dels quals propis d'aquesta ruta.
L'excursió no és molt exigent ni dificultosa, tot i que hi ha desnivells. Està força ben indicada i és difícil perdre-s'hi, la creiem adequada per a totes les edats i condicions.
Atenció! L'itinerari transcorre en alguns petits trams per la carretera T-322, tot i que no hi ha massa trànsit aneu amb compte!
La dificultat dels catxés de la sèrie tampoc és gens elevada, tots els contenedors són de tamany petit i amagats sense camuflatges ni "floritures". Fins i tot als que podrien crear més confusió els hi adjuntem foto espoiler. No busqueu dintre dels marges o estructures de pedra seca, en cas de dubte consulteu les fotos!

plànol



Podeu descarregar-vos el track de la ruta al següent enllaç (track).


2

Us proposem iniciar aquesta excursió des del poble de Colldejou, podeu aparcar-hi fàcilment a la plaça de l'esglesia, o al parking de l'àrea de lleure.
Sortirem del poble des del cementiri, agafant el sender que surt a la seva esquerra, es tracta del PR-C28 que va fins el Castell d'Escornalbou, que seguirem ben poca estona per desviar-nos a la dreta fins a creuar-nos amb la carretera prop del Bosc del Grau, on el camió-cuba que fa temps va abastir d'aigua Colldejou reposa esperant no tornar a ser útil.
El camí continua al travessar la carretera, aquest tram és el Camí de la Font dels Hortets, és ample i baixa fins a passar enmig d'uns camps d'avellaners, després s'endinsa al bosc per acabar convertit en sender. En aquest punt passarem just per davant de l'antic abocador de Colldejou, ara clausurat.
A partir d'aquest punt el sender descen rapidament fins arribar a baix de tot, al Barranc de Buidegasses, just al punt conegut com la Canal Fosca, on un fort desnivell provoca un gran salt d'aigua els pocs dies l'any en que aquest barranc baixa ple. Durant aquest descens a la dreta podrem accedir a algun mirador sobre el barranc amb molt bones vistes.
Des de la Canal fosca un senderó ens porta  a seguir el curs del Barranc de Buidegasses, fins a que aquest arriba a creuar-se amb el Barranc del Forn Teuler, ajuntant les seves aigües, quan n'hi porten, i anomenant-se a partir d'aquest punt  Barranc de Rifà.

3

Aquest sender travessa un bosc força frondós i uns terrenys caracteritzats per les roques roges tant típiques de les zones més baixes d'aquesta serra. Només trobarem una bifurcació, a l'esquerra, que és el camí que ens duria al Corral de l'Ermitana i al Bec de la Gallina Cega. Aquest camí transcorre pel terme de Vilanova d'Escornalbou, doncs el Barranc de Buidegasses és la divisoria entre aquest i el de Colldejou.
Ja al final del sender, aquest passa just per sota de la pedrera Miramar, que n'explota la pedra roja. També just abans d'arribar a la carretera trobarem un petit camí mig perdut, que sortint de la dreta baixa cap al Barranc per portar-nos, just sota el pont, a la Cova Llonga, una balma protegida per murs de pedra que devia servir de refugi a pastors.
El sender que hem de seguir però, i que s'ha anat eixamplant, desenboca a la T-322 que hem de seguir cap a la dreta en direcció a Colldejou. Si anéssim pel camí que hi ha just davant baixariem als Tolls del Rifà, i més avall al gran Toll d'en Gort. Seguirem però per la carretera uns 100 metres fins arribar a un sender ala dreta, fàcil de trobar gràcies a un cartell indicador.
Aquest sender és curt però, i en uns pocs centenars de metres ens torna a la carretera, just davant del Corral de'n Janet que és una balma protegida que com el seu nom indica servia per a guardar-hi el bestiar. En aquest tram seguirem la carretera uns 500 metres per trobar un camí a la dreta, també senyalitzat amb un cartell, i que seguirem en direcció a Colldejou. Es tracta del Camí Vell de Colldejou a Mont-roig, que a partir d'aquí seguirem fins arribar al poble.
Aquest camí ens baixa fins al Barranc del Forn Teuler per davant de la Roca dels Coloms, gran paret plena de forats on se suposa que hi nien aquestes bèsties, i que també està equipada per a l'escalada.

4

El Camí Vell travessa el Barranc del Forn Teuler, i va ascendint poc a poc. En alguns trams encara hi podem veure restes de l'antic empedrat que facilitava el trànsit de carros quan encara Colldejou no tenia carretera d'accés, construïda els anys 60. Per desgracia però, la majoria d'aquest empedrat ha estat destruït pel pas del temps i pel poc ús i manteniment que se'n fa.
Durant l'ascens del Camí Vell arribarem a l'encreuament amb el PR-C 96, que du a Pratdip, i que també està perfectament senyalitzat. A partir d'aquest punt l'ascens es fa potser una mica més dur, fins que el Camí Vell desenboca a la T-322 just al costat de l'Area de Lleure de Colldejou i a pocs metres del poble.

5

espero que us agradi l'excursió i disfruteu fent geocàtxing!
i sense res més a dir...
apa salut!
per cert, m'he informat gràcies al plànol de la Serra de Llaberia de Ed. Piolet, i al llibre Onomàstica de Colldejou de Miquel S.Jassans de l'IEC.

dimecres, 3 de juliol de 2013

Pedraforca

S'ha de fer coses xules per a que et vinguin ganes d'escriure sobre elles i penjar-ne fotos en un bloc que tens mig oblidat, i això és el que vam fer ahir, coses que tinc ganes que quedin aquí per poder-les veure en algun moment del futur.
La Pujada al Pedraforca és una excursió molt mítica, fins i tot diuen que el Jordi Pujol hi va anar una vegada, i encara més important, ma mare també hi ha anat. Jo no tant sols no m'hi havia acostat ni pels volts, sino que mai havia anat a fer això que en diuen "anar a fer un pic al Pirineu", i ja se que no és el mateix, m'ho van deixar clar, per començar no és el Pirineu, sinó el Pre-Pirineu, i després tampoc és que sigui anar a fer alpinisme; és una ruta de les més visitades del país. Però jo que semblo, i vull ser, tant excursionista, diguem que no he sortit gaire de "casa", i que més amunt de Manresa només m'han vist per les valls.
Sort dels companys Ratoliverd i Musaranyot, que hem treuen a veure món, i això és molt d'agraïr.


Un Wsp el matí de diumenge: -Demà anem al Pedraforca, marxem aquesta tarda, us apunteu?-
I Pim pam, prepara la motxila, i a les 19h la Lu i jo, i els dos expertos guies, ja estem montats en una furgo direcció al Berguedà.
Vam passar la nit prop del refugi de Lluís Estasen, bé, unes poques hores, doncs a les 5:00 ja estavem en peu per començar a pujar.
Començant a clarejar, a quarts de sis, ja tiravem muntanya amunt enmig d'una boira espessa.
La pujada és considerable, tot i que el fet de no veure en cap moment el cim fins ben poc abans d'arribar-hi a causa de la boira, va fer que anés passant, com per sorpresa, esbufegant i suant de valent.
A la part baixa, em vaig maravellar amb lo bonic que és aquest bosc pre-pirinenc, amb uns arbres impresionants i unes herbes de fulles grosses i brillants, com una selva.
Després quan s'acaba el bosc, d'arbres rectes, comença el domini de la roca i els arbres es tornen sinuosos, "capritxos de la naturalesa, com una sèrie de Ric i Lu" va dir el Musaranyot.


Al Coll del Verdet (GC1V1BX) vam per fi superar la boira, i ens vam parar a esmorzar amb les impresionants vistes del mar de núvols per sota nostre.
Des d'allí, el camí es torna roca pura, i s'ha de grimpar per poder avançar, ràpid i vertical. I després resseguir la carena per poder arribar per fi al cim del Pollegó inferior, una de les dues banyes del Pedraforca. Un petit tros de roca, i nosaltres a dalt de tot, fent-nos les fotos de la victoria.


Després d'una petita pausa (GCKVP0), vam continuar resseguint les carenes, pujant i baixant per les roques, fins al peu del Calderer, una altra gran roca en aquesta part de la forca, per pujar-hi t'has d'agafar d'unes cadenes, doncs la roca és vertical i no és gaire fàcil arribar fins dalt de tot. Tot i això teniem un motiu per pujar-hi (GC3XDVV), a més de les bones vistes.


Finalment va tocar baixar, i no va ser precisament fàcil, la Tartera del Pedraforca (GC3YE99) és molt llarga, la més llarga que he vist mai (tampoc n'he vist gaires), i en alguns trams la falta de pedres fa que rellisqui molt, en altres són les mateixes pedres les que et poden fer relliscar, en resum, que el nostre cul es va endur uns quants petons de part de la tartera.
El camí per sortir-ne, et porta directament, un altre cop, al bosc on hem vist sortir el sol de bon matí, i d'allí planejant, en poca estona ja tornavem a ser pels volts del refugi (GC1XCEZ). I des d'allí cap a la furgo a treure'ns la pols, i planejar la baixada fins a Berga per a dinar. Un dinar que va ser tota una festa, en un lloc on ens van tractar molt bé i ens van donar molt i molt bo.


i sense res més a afegir...
apa salut!

dimarts, 23 d’abril de 2013

Petit ( i imaginari) conte de Sant Jordi


 El cavaller anà a salvar la princesa, però quan va arribar es va trobar que els jutges ja li havien fet la feina, i la princesa ja vivia a Qatar envoltada de luxes. El Rei va aprofitar per posar en nòmina al drac, i aquest va continuar fustigant el poble, ara però, era el Rei qui recollia els impostos que el drac posava, i així es van muntar un "xiringuito" força prosper.
Però...
El cavaller va tornar al poble, i va explicar als pobres ciutadans la veritat de la conxorxa entre el drac i el Rei, el poble es sublevà, i recorrent a la violència (doncs abans ja ho havien intentat amb manifestacions i escraches) van enderrocar el tirà.
El Rei va insistir: "lo siento, me he equivocado, no volvera a ocurrir", però no va poder evitar ser guillotinat.
I així va ser com es va proclamar la República, i tots els ciutadans feliços es regalaven llibres i roses.


FELIÇ SANT JORDI

dimecres, 30 de gener de 2013

l'hort d'hivern

En aquestes èpoques de l'any, no li fem gaire cas a l'hort, de fet des de que vam plantar a principis de Novembre les faves, els pèsols i les cols, gairebé només hi hem anat a treure el cap per comprovar que tot anava bé, que el reg funcionava, i que els "jabalís" no entressin a xafar-ho tot.
Tampoc s'hi pot collir gaire cosa ara. En la visita d'avui ens n'hem pogut endur tot just una bossa amb pastanagues, julivert i rúcula.
I és que a l'hivern tot va molt lent, i més en aquest racó de muntanya, la part més fonda del Pla de l'Irla, on ja es prou si els rajos de sol arriben a les plantes durant 4 o 5 hores al dia, i la resta estan a l'ombra del bosc i de les muntanyes de la vall.
O sigui que el nostre hort d'hivern no té res a veure amb els de les faves de metre d'alçada que hi ha per baix el pla, a Reus o a altres llocs del camp. Ni tant sols té res a veure amb l'hort que hi ha a 100 metres, però que està a la vessant de la vall, i perfectament orientat al sud.

faveres a 29 de gener
O sigui que tant tranquilament, les nostres faves i pèsols, que ja porten gairebé tres mesos sembrats, amb prou feines arriben al pam. Això si, el fred és sa, es diu. I les plantes de l'hort sempre fan millor cara ara, i se les veu més sanes, que al pic de l'estiu.
Però quan comenci a arribar la calor, i si una forta gelada no ens ho mata tot, com l'any passat que vam arribar als -8ºC al poble, les faves i pèsols, que ja tenen la feina de les arrels mig feta, començaran a estirar-se rapidament, i passaran del pam al metre en un mes, i poc després ja estarem fent collita.
Potser no caldria, doncs, plantar-les al Novembre, sinó al febrer o al març, hem discutit algun cop. Però sempre una cosa o altra ens empeny a fer-ho. L'empenta de l'hort d'estiu que encara portem al Novembre. La tradició de plantar per Tot Sants, que potser és de zones més càlides. O simplement el fet que sinó és de gelades molt grosses, com la del febrer del 2012, les faves i els pèsols aguanten i es van fent un espai.

L'hort d'hivern. Bancals amb faves, pèsols i cols.
Ben poca a cosa a fer hi ha ara.
Arreglar la tanca, perquè els "javalís" si que van entrar, i tot i no fer gaire mal, quatre trepitjades, no cal que hi tornin.
Procurar que el reg vagi funcionant bé.
I totes aquelles coses, que quan hi ha feina, mai tenim temps de fer. Per exemple aquest hivern ens hem proposat de construir-nos una caseta, o alguna cosa per a desar bé els eines.

Les petjades del senglar

Ja arribarà la primavera, i amb la calor l'hort d'hivern s'enllaçarà amb el d'estiu, i llavors si que no hi haurà qui parí.
i sense res més a afegir...
apa salut!

diumenge, 20 de gener de 2013

No sempre és, allò que sembla ser.

Em costa agafar una dinàmica per tornar a escriure relats.
Això no vol dir que no escrigui... faig moltes pàgines per treballs del Grau.
Això no vol dir que no tingui idees... les vaig anotant en paperets, en arxius, per aquí, per allà...
Però costa, no se ben bé perquè.
Avui he trobat una d'aquestes notes, amb una idea simple, escrita en dos línies, i he pensat:
-Va! que no és tant difícil!
i ha sortit això:


Ell feia estona que la mirava, ella es feia la distreta mentre seguia ballant i de tant en tant parlava a cau d'orella amb alguna de les amigues que l'envoltava.
La música a tot drap, els llums de colors mòbils ballaven també, com tota la gentada que s'atapeïa en aquella discoteca, si es podia anomenar així aquell local tant petit.
-Has vist aquell del jersei vermell?-
-Si, és mono, oi?-
-Fa una hora que et menja amb les mirades, nena avui ja tens plan.-
-No que va, si jo passo.-
-No dius que t'agrada?-
-Dic que és mono, no que me'l follaria.-
Ell, potser intuint que era el protagonista de la conversa amb l'amiga, cada cop s'acostava més.
Finalment ja era al seu costat, amb el got a la mà, ballant.
Fent servir una de les seves gràcies ell va iniciar una conversa, es va presentar, va comentar-li alguna cosa del local, de la música que sonava.
Ella li mantenia la conversa amb un somriure, quan es feia un silenci ballaven un davant l'altre. Les amigues, al costat d'ells, comentaven el festeig. Una se li acostar a parlar-li a la orella.
-Avui folles doncs, no?
-Que dius! Només estic ballant!
-Ja, només ballant...
-Mira, ballo amb ell una estona, després em convida a un cubata, i per acabar m'acompanya a casa, i després se'n va, que et sembla el meu pla?
-Em sembla que ell va calent doncs.
-Doncs ja té cinc dits per fer-se passar la calentura!
Ell la va agafar per la cintura i l'amiga es va retirar.
Van continuar ballant, i parlant, i per suposat ell la va convidar a un parell de  cubates.
I quan van tancar la discoteca, ella li va demanar si la podia acompanyar a casa. Ell es clar, no s'hi va negar.
Van anar amb el cotxe d'ell, ella el guiava. Va parar just davant de l'edifici on vivia ella.
Asseguts al cotxe, ell se li va acostar, abraçant-la va intentar besar-la, però ella es va apartar. Posava cara d'ofesa.
-No! Que fas? Que et fa pensar que jo vull?
-Dona, doncs... hem ballat, m'has caigut simpàtica... vaja m'agrades... i com que tu...
-Jo? Que?
-Doncs com que m'has seguit el rollo...
-Que et penses, que perquè m'has convidat a uns cubates, i m'acompanyes a casa, això vol dir que hem de fer alguna cosa?
-Dona! No, però... m'ha semblat...
Ell posava cara de no entendre res, ella encara s'envalentonava més.
-Que et penses, que em pots comprar? Que sóc una prostituta?
-Però que dius! Jo? Jo no...
Ell no sabia que pensar, estava al.lucinant, ella ja sortia del cotxe. Ell també va sortir.
-On vas? Me'n vaig sola, i mira, saps que? Té!-
Regirant al seu bolso en va treure la cartera, va agafar un bitllet de cinc i li va donar.
-Això és pel favor, per portar-me, i pels cubates.-
-Però... però... no vull diners... mira, una abraçada, fem-nos una abraçada per acomiadar-nos, i marxem cadascú cap a casa seva, i tant contents.-
Ella el va mirar sorpresa, va somriure pensant-se que aquell home era mig tonto.
Es va guardar els cinc euros, i el va abraçar, poc, no més de cinc segons. Després es va girar i va marxar dient-li adéu sense mirar-lo.
Mentre caminava cap al portal va sentir el cotxe d'ell allunyant-se. Va buscar les claus al bolso. Llavors se'n va adonar, i al girar-se encara va veure tombar el seu cotxe per la cantonada, i maleint aquella última abraçada va cridar:
-Merda! La cartera! Me l'ha fotut!.-


i sense res més a afegir...
apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails