dimecres, 31 de març del 2010

jugar amb la llum

Jugar amb la llum... les formes s'enforteixen i els colors ho tornen tot màgic...
quines postes de sol tant maques!


Esaouira, costa atlàntica del Marroc


les Blades es tornen màgiques assenyalant el cel de Colldejou.

i per acabar aquests núvols impresionants sobre Llaberia i la vall de l'Ebre.
i res més ...
apa salut!

divendres, 19 de març del 2010

20:13 Catalunya Expres


Sempre m'han dit que de petit m'agradaven molt els trens, em portaven a l'estació i m'estava hores allí mirant passar els trens.
Ja de gran vaig descobrir que Reus és un encreuament important per als trens, les línies que van a Barcelona des de Lleida i Montblanc i també les de Flix, Mora, Falset passen per aquesta estació.
Per tant des de Reus pots agafar trens cap a totes aquestes comarques més o menys veïnes o també seguir les seves extensions cap a Saragossa, Madrid, Pamplona i nord de la península fins a Galícia, i es clar Barcelona que cau a una hora i mitja.
Només per anar en direcció València i Andalusia, ( i per l'AVE) cal anar a Tarragona, "la capital".
Fa anys els seus lavabos i jardins eren força coneguts tal i com els va citar el messies juantxi en el seu Blues de la vaselina.
Avui en dia els caps de setmana també és lloc força concorregut ja que serveix de pàrquing als que surten per la zona del passeig Mata.


Quan vaig amb el cavall de ferro
em poso a la finestra de mar
sempre escric o llegeixo,
això és el que més m'agrada.
quan el bellugueig m'adorm.


i res més...
apa salut!

dilluns, 15 de març del 2010

la rendició d'Abdijan.


El Xa Khusrau jura fidelitat a Baber.

Aquesta és la meva segona participació als Relats conjunts.
La història comença amb aquest dibuix del Babubarna, el llibre autobiogràfic de l'emperador Baber, l'imperi de Baber s'extengué durant la edad mitjana, pels vols del 1500, des de l'India a Persia.
Això que us explico, és la llegenda que m'ha arribat a mi, de com Baber va aconseguir conquerir la fèrtil vall de Abdijan.

La rendició d'Abdijan.


El vent bufava suaument fent onejar les fulles encara verdes dels aurons.
En Khusrau s'havia passat tota la setmana passejant per aquell bosc, pensant en el que havia fet. Encara no s'atrevia a tornar a Abdijan, ho pensava una vegada i una altra, rumiava, intentava trobar les paraules precises que farien que tot pogués tornar al seu lloc.
Als vespres tornava a casa del pastor que l'havia amagat i acollit. El bon home el tractà com un fill, i en sentir les seves explicacions no pogué més que comprendre'l i compadir-se'n. S'havia de presentar davant el consell i no sabia com fer-ho. El pastor l'aconsellà i tranquil·litzà, la veritat i la compassió eren per ell molt importants.
Des d'un turó llunyà, en Kushrau mirava com la tardor acabada d'arribar omplia de vida la fèrtil i rica vall d'Abdijan. El verd dels boscos de roures i aurons contrastava amb els grocs i pàl·lids dels conreus. Al fons els turons del Kubassan, esgarrapats per les grans mines a cel obert, la riquesa d'Abdijan. La font del poder del Xa.
El seu germà Umar era al càrrec de la ciutat des de la seva absència. Es trobava immers en les protestes per la irrupció de Baber al regne. Els mercaders, els oficials, els consellers, tots es preguntaven que passaria a partir d'ara. Tots dubtaven de Khusrau, del que havia fet i dels motius que l'havien dut a actuar d'aquella manera. Temien pel futur de la vall i de la ciutat.

Baber representat en una miniatura.

Zahir-ud-Din Muhàmmad anomenat Baber, príncep de Fergana tenia el control d'Abdijan, i ell, que havia estat el Xa Khusrau romania amagat als turons a casa d'un pastor.
Les tropes del Tigre de Baber tot i no ser molt nombroses superaven de llarg la guàrdia del Xa, havien pres posicions al voltant dels turons de Kubassan, i en controlaven tot el que se n'extreia. L'emperador Baber se n'emportaria una part. Ningú hauria de morir per tal de que aquest canvi en el funcionament del regne es produís. La clau era la declaració de lleialtat i tributs firmada pel mateix Khusrau en qualitat de Xa d'Abdijan que donava poders i legitimitat als actes de Baber.
El dia de l'arribada del seguici imperial, el primer que feu Baber, fou ensenyar la declaració i llegir-la davant d'una multitud sorpresa a la plaça enfront del palau del Xa. La signatura, el segell, eren autèntics, tothom ho pogué comprovar fàcilment. Quan un grapat de gent, entre ells Umar el seu germà, anaren a buscar-lo per demanar-li explicacions ja no el trobaren. Khusrau havia fugit, s'havia amagat.
Al cap de vuit dies de meditació, en Khusrau es decidir a tornar, a enfrontar-se amb tot el que havia passat. Després d'acomiadar-se del vell pastor es dirigí cap a la ciutat. En el seu camí es trobà tot de gent que li preguntaven, que li demanaven explicacions, però ell no obri la boca, amb el cap cot travessà el carrer principal de la capital del regne i enfilà les escales cap al palau del Xa.
Gran part dels ciutadans d'Abdijan, entre ells Umar, esperaven que Khusrau obrís la boca, que aclarís els motius que l'havien dut a fer-se súbdit de Baber.
I Khusrau sortí al balcó del palau, amb tota la multitud expectant omplint la plaça.

-Poble d'Abdijan, amics, germans, súbdits fidels, jo Khusrau, fill de Shibani i de Tashkent, em presento avui aquí com a màxim responsable de la situació actual.-
-Poble d'Abdijan, el vostre Xa estima aquesta terra on va néixer i la seva gent com un dels tresors més preuats que posseeix. Si jo, com a pilar i guia d'aquest regne he jurat fidelitat, i he donat la nostra sobirania a l'imperi de Baber és per protegir-vos, per escriure un futur millor per a la vall d'Abdijan.-
-Poble d'Abdijan, el vostre Sha no és amic de les guerres, no vol que ningú hagi de vessar la seva sang per protegir el regne. A deu dies d'aquí, més enllà dels turons, un exèrcit de cent mil guerrers de l'imperi espera les ordres de Baber. La meva fugida i absència han estat un llarg viatge per comprovar que les amenaces de Baber eren certes.-
-Poble d'Abdijan, el nostre regne no corre perill, la nostra riquesa no corre perill, l'imperi ens assegura un futur segur i ple de prosperitat. Baber és gran, Baber és generós, amb la nostra contribució a les arques de l'imperi només fem que posar una altra pedra que contribuirà a aixecar un imperi poderós, un imperi del que som part important, un imperi que ens omplirà de riqueses!-

La multitud de la plaça passà de la indignació a l'expectació, de l'expectació a la sorpresa, de la sorpresa a la por, de la por a l'esperança, i de l'esperança a l'optimisme.
Acabat el discurs la multitud alegre i alleugerida cridava: Visca el Xa! Visca Abdijan! Visca Baber!

Una escena del Babubarna

Khusrau sospirà alleugerit, tornà a dins el palau i ordenà al capità de la guàrdia imperial que capturés i silenciés el vell pastor tronat dels turons.

Khusrau es dirigí cap a la seva cambra, sabia que allà l'esperava Baber. Baber el gran, Baber el savi, Baber el seductor.

Khusrau es tragué la roba, i mentre Baber també nu l'abraçava amb força per darrere continuà pensant en la gran aliança que havia fet el regne d'Abdijan amb l'imperi mogol del Tigre de Baber.

I així fou com Abdijan es rendí a l'imperi.

i poca cosa més...

salut!!

dijous, 11 de març del 2010

Gina

Vinga va... així queda... aquí va la meva participació al 151 joc literari de Tens un racó dalt del món.
I per que ho dic així? per que una altra vegada he tornat a superar el límit de 250 paraules! i és que no puc, mira que ho intento, faig i refaig la història, retallo per aquí, per allà, però res...
Algú sap algun truc?
Vinga va prou d'excuses, resulta que quan he vist com li cambiava la cara a la Gilda per l'entrada del seu ex, se m'ha ocorregut fer la meva Gilda particular, i aquí està la Gina! (ni comparació amb la original!, de fet no he vist la peli... )




La Gina sempre havia estat molt romàntica, així es veia ella, quan als 17 anys va començar a sortir amb el Pau, li agradava tant que ja volia casar-s'hi i tenir-hi fills. Però amb el Pau només hi va estar un any i mig.

En pocs mesos la Gina ja s'havia enamorat perdudament d'un altre noi, curiosament també es deia Pau, era molt més guapo, interessant, divertit.

Amb el segon Pau les coses van anar molt bé, s'entenien, al cap d'un any ja vivien junts, al cap de dos ja pensaven en casar-se, quan van celebrar els trenta mesos es van decidir a posar data, per Sant Jordi de l'any que ve, estaven a 10 d'Octubre.

El 15 d'abril es va celebrar el típic comiat de solter, la Gina es va retrobar amb moltes amigues, especial va ser la trobada amb la Rita, estava guapíssima, vivia a Barcelona, no tenia parella i semblava que anés a menjar-se el món. La Gina i la Rita van xerrar com quan eren adolescents, explicant els camins tant diferents que havien seguit, envejant-se mútuament, fent plans que difícilment es podien tirar endavant.

Els dies següents la Gina va pensar massa en els camins, el seu Pau, l'altre Pau, tots els nois que no coneixia i la Rita si, que era molt jove per casar-se.

El 22 d'Abril, la tarda abans de casar-se estava tant nerviosa que va trucar la Rita.

Al cap de quatre hores ja estava prenent-se el seu segon cubata en una discoteca de Barcelona. Aquella nit s'en va anar al llit amb el dj, que curiosament es deia Pau també.

A la una del migdia del dia de Sant Jordi, la Gina, tota resacosa es pentinava els llargs cabells abans d'anar cap a la seva boda. En Pau va obrir la porta i va dir:

-Mira Gina! Que et presento el meu cosí Pau de Barcelona.-

i de propina... el put de blame on mame.



i res més...
salut!

dilluns, 8 de març del 2010

les cols de Bruseles

Aquest mes estic menjant cols d'aquestes a grapats, fregides, al forn, bullides, ...
No era per a mi un aliment gaire habitual, però quan en vaig veure planter en vaig posar a l'hort,
i és que està molt bé que hi hagui plantes que aguantin aquestes gelades i nevades i a sobre encara et donin de menjar en aquesta època.
Les vaig plantar per allà el mes de Setembre, i ara ja deu fer un mes que cada cop que hi vaig en recullo les cols més grans, ja n'he recollit uns quants grapats.


"aquesta és la meva!"

Una planta ben curiosa, no l'havia vist avans de tenir-la aquí, té tota la pinta igual que una col normal, l'únic que té les fulles una mica més rodonetes i disposades clarament en creu.
Les cols petites són brots que surten de la tija, es fan totes les cols juntes i apretades i donen a la col "mare" un aspecte ben extrany.


"ostres quines plantacions!" foto google.

Sembla que es diuen així per que són plantes que creixien silvestres per la vora d'aquesta ciutat belga. Són supernutritives, tenen un munt de vitamina C, augmenten les defenses de l'organisme, i tenen també carotenoides que són unes substàncies que segons he llegit aquí són una prevenció de càncers en l'aparell digestiu.

"això són enciams i cebes, res a veure amb les cols, però maco oi?"

He vist unes quantes receptes navegant per la xarxa, lu més típic és posar-la com acompanyament en plats de verdures bullides, també com a acompanyants en coses al forn, com patates, seitan o tofu. Jo les he arribat a posar en sofregits per a l'arrós o per a plats de pasta tallades ben petites. Sen's dubte, com més m'ha agradat és al forn.

i res més... a disfrutar-la...

salut!

dijous, 4 de març del 2010

el torero i la patata

El debat dels toros arriba al parlament, i a la prensa, i el mateix dia s'aprova el cultiu de l'Amflora, la patata transgènica.
Serà interessant veure si aquesta Iniciativa legislativa popular tirarà endavant, a diferència del que li va passar a l'esmena per una Catalunya lliure de Transgènics.
El debat dels toros és important... important! important?


ostres doncs sembla que la història que explicaven anava sobre filosofia, història, que si el concepte de la mort, la tradició, el regionalisme? catalanisme?
En aquest debat el que posa el dit a la llaga, com no, és dels del grup pro-taurí, l'argument és;
-Però si de barbàrie contra els animals també n'hi ha als escorxadors, als embotits que us mengeu, en els ous, en el foie...- i raó no li falta...
Potser caldria començar a tirar endavant una ILP que faci obligatori el vegetarianisme, o no?
Reivindicacions vegetarianes a banda, sembla que aquest debat sobre la prohibició de les corrides de toros a Catalunya és força senzill, les opcions ( que es poden complementar entre elles) són:
  • Si a les corrides per que m'agraden els toros ( alguns ho diuen en castellà i li afegeixen carrega política)
  • Si a les corrides per que són una tradició ( i això sembla sagrat) ni que no m'agradin
  • Si a les corrides per que paso de tot i m'importa un pepino el que facin la gent ( o sigui que es regeixen per criteris econòmics)
  • No a les corrides per que són una barbàrie i tortura animal ( entre tantes...)
  • No a les corrides per que són del país veí ( carrega política directa )
  • No a les corrides per que paso de tot i m'importa un pepino el que faci la gent i a més no m'agraden els toros.
En el tema de la patata Amflora, les opcions ja són més complicades. Bé, de fet no hi ha opcións.


Ara la patata ja podrà passar a comercialitzar-se, i potser ni ho sabrem i ens l'estarem menjant.
Podríem dir que és experimentació amb humans? De fet fins i tot he trobat un informe de l'OMS ( via Som lo que Sembrem ) en que es desaconsella l'aprovació d'aquesta patata per perillosa per la salut pública.
De moment la patata tira endavant, i amb els toros ja veurem el que passa...

i poca cosa més...

apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails