divendres, 26 de febrer del 2010

Comiat de Clara.


Porto uns dies llegint-me "no miris enrere" de David Castillo. Encara no me l'he acabat però de moment m'està agradant molt, el protagonista Dani Cajal i la manera com l'autor el descriu i descriu tot el que li passa pel seu cap decadent i ancorat en un passat gloriós i llibertari.
Una de les coses que més m'ha agradat és la relació que manté amb Clara, una jove atractiva, intel.ligent, i extranyament captivada per la figura de l'escriptor.
O sigui que m'he dit:
-per que no me'ls intento fer una mica meus?
així doncs, aquí va aquesta fanfiction sobre l'obra i els personatges del llibre.

Dani
Cajal esperava ansiós la trucada de Clara. Feia tres dies que no sabia res d'ella, de primer no li havia donat gaire importància, la jove Clara feia la seva vida i les seves anades i vingudes ja no el sorprenien. Si patia, si estava ansiós, no era per un sentiment de possessió d'aquests que tenen els amants, o almenys això es deia a si mateix conscient de que potser no la tornaria a veure. Tenia però la necessitat imperiosa de dir-li una última cosa, una última sentencia d'aquestes seves, a mode de comiat, una frase extreta d'algun dels autors que sempre l'acompanyaven, i que quan ell citava, ella posava aquella cara de "ostres que n'ets de bohemi!" en un posat entre incrèdul i d'admiració. Potser, va pensar en un acte de sinceritat cap a ell mateix, era això el que buscava, admiració, reconeixement, saber que a aquest vell poeta sonat encara hi havia algú que li feia un mínim de cas, no un cas racional, literat, elitista i culte com el dels crítics que li llepaven el cul dia a dia, un cas passional, una admiració irracional i descabellada, una passió boja com la que li feia sentir tantes vegades quan el visitava al seu pis brut, desordenat i vell. Com ell mateix.


Dani va recórrer amb la vista tota la seva biblioteca. Centenars de llibres rellegits centenars de vegades. Quina seria la frase que triaria? Dubtava, havia de ser forta, impactant, que deixes una empremta eterna en la ment de Clara, que per sempre més li fes recordar que havia compartit la seva vida amb el mític, el famós, l'extravagant i sempre irònic, Dani Cajal, el decadent, l'ancorat en un passat massa lluent com per que el present ressaltés d'una o altre manera. Es passà la nit fullejant llibres amb un full en blanc a davant i un bolígraf a la mà. Amb l'últim glop de gin-tonic, quan el primer raig de sol li va fer veure que havia perdut la nit inútilment va decidir-se. Poques vegades a la vida havia estat sincer, potser tocava ser-ho ara. Lentament i com si el traços de bolígraf a sobre del full fossin ganivetades sobre la seva pell, que li fessin mal, que li fessin reconèixer el que mai havia volgut reconèixer, va escriure: Clara, m'has donat molt, et trobaré a faltar.

Quan me l'acabi de llegir ja en faré algún comentari més, gran llibre.
espero que agradi. I que no molesti a l'autor si per una casualitat, remota, es passes per aquí i ho llegís...
i poca cosa més...
apa salut!

divendres, 19 de febrer del 2010

fotos sota la pluja


Doncs resulta que estava per allà l'hort i en sec s'hem fot a ploure, vaig aguantar una estoneta perque tampoc no plovia tant fort, fins que ho va començar a fer.
Cames ajudeu-me que acabaré xop, vinga a marxar corrents i quan aixeco el cap, ! toma arc de sant Martí !
i una mica més cap allà ! i vinga mullar-se.



menys mal que sempre porto la camara a sobre... precisament per si es dona això...




per sort ni m'he costipat...
o sigui que...
salut!

dimecres, 17 de febrer del 2010

la monja doctora i la grip A


mentides, manipulació, mentides, manipulació, mentides...
és que algú s'espera alguna cosa diferent?
Evite el contacto físico al saludar! fins aquí hem arribat!
increïble la història de la grip A, ( com en el seu temps les vaques boges o la grip aviar), increïble tot el que ha generat.
Aquesta foto ( oficina de Mont-roig del camp ) és només un exemple del "tinglado" que ens han muntat amb aquesta "terrible pandèmia".
I és que resulta que per al sector que s'encarrega d'això la crisi serà menys greu, les multinacional farmacèutiques i els fabricants d'utensilis com el rentamans desinfectant que l'ajuntament d'aquesta vila del Baix Camp ha instal.lat a la majoria d'edificis públics.
Conspiració mundial? Atrac a mà armada (amb armes biològiques)?
En el documental Campanas a la gripe A la doctora Teresa Forcades ( increïble personatge cientifico-religiós) ens parla de la grip A i fa una crida a la no vacunació. En una hora d'entrevista la monja doctora explica coses com:
  • un escàndol sanitari a Rep. Txeca en que es van interceptar unes vacunes de la grip de la casa Baxter contaminades i potencialment genocides. Amb denuncia per bioterrorisme inclòs!
  • La manipulació del concepte pandèmia que fa la OMS ( òrgan de gestió dels lobbies?)per tal de tenir poder. Si hi ha pandèmia manen ells! així que modifiquen el concepte i apa!
  • L'experimentació amb vacunes noves que es fa amb la població, projectes pioners amb nens a Espanya, i la possibilitat que les farmacèutiques es lliurin de responsabilitats en cas de que els experiment surtin malament.
Aquesta entrevista forma part del documental La gripe A y el marketing del miedo on un grup de doctors i expert ens intenten destapar les manipulacions, conxorxes i demés mamoneos que ens colen amb la grip A.

Els lobbies farmaceutics escampen malalties per poder després vendre'n les vacunes.

és cert? és fals? és possible? és probable?
jo ben bé que m'ho crec.
Que en penseu? ( de fet, l'important és pensar-hi)

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.



Pd: si voleu profunditzar...
Barcelonete, analisis en profunditat de l'entrevista
un incrèdul que critica l'entrevista i l'entrevistada.
el mateix incrèdul inclou una entrevista a un doctor (onda cero) on desmenteixen, neguen i critiquen a sor Teresa.

Actualitzo de matinada...

gràcies a la Maria he descobert que la Teresa Forcades té personatge a Polonia!
he vist aquest video i m'he fotut un fart de riure ... que bo!



i poca cosa més...
apa sobretot salut!

dilluns, 15 de febrer del 2010

la nit estelada

Aquí tenim la meva primera participació als Relats conjunts! una altre iniciativa d'aquestes que ens fan escriure.
El relat havia d'estar "inspirat" en el quadre de Van Gogh "la nit estelada". Un quadre ben maco!



La nit era molt clara, la lluna tot i no ser plena il·luminava el petit poblet fent-ne brillar les teulades.
Realment hi estava a gust aquí, de dia el poble era molt tranquil, gairebé no s'hi sentien sorolls, els habitants de Sant Romieg sortien ben d'hora a treballar la terra i no tornaven fins la tarda, es trobaven al bar i feien petar la xerrada entre gots de vi.
Bé, això és el que veia des de la finestra de l'hospital per que fins ara no l'havien deixat sortir. Però no es sentia empresonat, les dues habitacions de que disposava eren molt amplies i lluminoses. El taller estava perfectament equipat, hi tenia tot el que necessitava, el seu germà havia pensat en tot per que no parés de treballar. L'habitació dormitori era molt confortable, tenia una vista magnifica sobre el gran jardí del centre i sobre el poble de Sant Romieg. Un balcó rectangular ben gran feia de passadís exterior entre les dues habitacions i li permetia sentir l'aire lliure sense sortir de la seva reclusió, fins i tot si no bufava massa vent podia aprofitar per pintar les vistes.
Es sentia segur en aquests tres espais, només tenia contacte amb tres persones diferents. Dues infermeres que cuidaven que no li faltes menjar i tot tipus de cures, la seva ferida s'havia curat del tot, una curosa desinfecció diària havia acabat amb les picors i la irritació que encara patia un any després. La tercera persona era el doctor, el veia poc i parlaven encara menys, li feia l'efecte de que no li despertava gaires simpaties, es limitava a examinar-lo, a fer-li unes poques preguntes, i sobretot a fer-li firmar les factures que enviava al seu germà.
La nit era clara i calorosa, va tornar a sortir al balcó, la vista era magnifica, la lluna, els estels. Tenia la tela al davant i la pintura mig feta, el xiprer, la lluna. Anava completant els traços i omplint-los de color.
Realment feia anys que no es sentia estimat, les atencions de les infermeres el feien sentir molt bé, eren molt amables, sempre disposades a donar conversa, a parlar dels quadres, a admirar-los. L'animaven a continuar cada pintura, a buscar nous racons per ser pintats. Eren dones joves que amb prou feina devien ser a la trentena, pensava ell que mai devien haver sortit d'aquest petit poble i que ara s'enlluernaven amb la seva presència, amb els quadres.
La Violette era la més jove de les dues, era bella, xerraire i atrevida. Sempre anava vestida amb una bata blanca que marcava les seves corbes, es movia amb gràcia, tenia unes mans molt suaus que el feien estremir de plaer quan escampava les locions i cremes sobre el seu cos.
Se l'imaginava nua, entrant a l'habitació enmig de la nit, estirant-se al seu llit i fent-li l'amor. Imaginava les seves carícies, les mans d'ell sobre els pits d'ella, els seus llargs cabells caient sobre la seva cara mentre el cavalcava, els cossos suats, entrelligats, gemint de plaer.
Arribà a l'orgasme en poca estona, la nit era calorosa, la vista era magnifica. Enmig de l'escena hi representà la fusió de cossos que acabava de viure.
El quadre estava acabat.

Vincent Van Gogh va pintar La nit estelada durant la seva estada a l'hospital psiquiàtric del monestir de Saint Paul de Mausole a Sant Romieg de la Provença la primavera i estiu del 1889.

Realment un gran artista amb una vida força moguda, si en voleu saber més podeu veure la seva obra i biografia.
Espero que us agradi...
i poca cosa més,
apa salut!

dimecres, 10 de febrer del 2010

la història d'un vell fanal

Aquí teniu la meva última participació als jocs literaris de Tens un racó dalt del món. la història, conte o dieu-ne com vulgueu, havia d'estar inspirada en aquesta fotografia dels fanals d'un parc de Tortosa.


El primer dia, mentre instal·laven el nou fanal, l'operari encarregat de treure el vell va desistir aviat en comprovar que els cargols que el subjectaven estaven rovellats i literalment units a la planxa metàl·lica que feia de base.

El segon dia, va ploure tant fort que van haver de deixar-ho estar. Va ploure tres dies seguits obligant a posposar la retirada de la farola una setmana.

La setmana següent, el dilluns, armats amb lubricants i amb claus ben grosses, els operaris van esforçar-se per descargolar el fanal, sense èxit, semblava talment que el cargol s'obstinés en mantenir-se immòbil.

L'endemà, mentre un operari encaixava una clau hidràulica, el fanal es va encendre provocant una descarrega que el deixà estabornit.

El dimecres, un altre operari encara va haver de patir la caiguda d'una branca del plataner més pròxim. I després va ser un gos feréstec que els hi va impedir acostar-s'hi.

Al cap de tres setmanes, entre els operaris de la brigada municipal ja es deia que el vell fanal estava maleït, i cap d'ells no gosava acostar-s'hi.

Després d’un més de desastres, imprevistos, fets paranormals i d'altres fenòmens que impedien de treure el fanal, l'arquitecte municipal en persona s'acostà fins el parc. Observà el fanal minuciosament i donà l'ordre a la brigada de que el fanal no es retirés, que restés per sempre en aquell indret.
Un dels operaris, encuriosit, s'acostà i descobrí una inscripció al peu del fanal que fins llavors havia passat desapercebuda:

Sense arrels no hi ha ales.


com no, agraïr un altre cop a en Jesus que sigui el meu màxim dinamitzador creatiu.
i ja està tot dit!
apa salut!

dimecres, 3 de febrer del 2010

versant una sortida digna

En Tibau ens torna a fer una proposta que és difícil de rebutjar, igual que ja va fer amb Totes les baranes dels teus dits, l'autor de Tens un racó dalt del món proposa la elaboració d'un poemari col.lectiu a partir del títol del seu llibre de contes Una sortida digna.
Com no, m'apunto ràpid! buenu, tant ràpid no que ja fa dies que va la història (fins el 14 de febrer)
El que va ser una sorpresa molt maca amb la barana dels teus dits, ara es confirmat des del principi, això s'editarà en un llibret, que maco! (s'he m'infla l'ego artístic!).

Una sortida digna pot suggerir moltes coses, aquí teniu la meva proposta basada en una experiència recent...


Vaig somriure quan innocent
em va preguntar, no tens por tu?

estic tranquil, sóc valent
sóc obert...
Però mai se n'és prou
i un dit es posa en una llaga
i un trauma que no puc
el nervi m'acorrala

ja no sóc jo, estic indefens
sóc agressiu

m'encongeixo en un racó
buscant una sortida digna
per no fer el ploricó.

Per sort,
em vaig sobreposar,
m'hen vaig sortir

i ara sóc més fort.

i poca cosa més puc afegir...
apa salut!

dimarts, 2 de febrer del 2010

que és la matrix i els misteris de la ciència.


aquests dies m'ha estat alucinant les coses que llegia en aquest petit llibre que ha passat per les meves mans, ( `^_^´ Antonia!).
"La serpiente cósmica, els adn y los origenes del saber". El llibre molt interessant y molt ben narrat explica la investigació que fa un antropoleg suís sobre un seguit d'enigmes de la ciència.
L'antropoleg en qüestió es fot un xute d'ayauasca i es fascina amb el que li expliquen els xamans...
I és que la natura és tan màgica... hi ha tants misteris incomprensibles, i les coses que les ciències, com la biologia o la bioquímica descubreixen encara posen més misteris.
Els indis peruans li expliquen a l'autor que tot el que saben de la natura els hi explica la natura mateix a traves dels "transits alucinatoris" que tenen.
A partir d'aquí es relaciona l'adn que tots els essers vius tenim ( 97% igual una persona que un bacteri) amb un príncipi "místic" que és la font de la sabiduria natural dels indis.



I no es que sapiguen poc aquests indis, fan barreges de plantes que són l'enveja dels bioquímics més experts, i que l'industria farmaceutica s'afanya a "apoderar-se'n"
El llibre és superdidàctic i s'hi poden descobrir coses super-interessants...



per exemple...

-la molecula de l'adn d'una sola cel.lula del nostre cos medeix dos metres de llarg, està superhiperultra recargolada! amb totes les molecules d'adn del nostre cos podriem fer una corda que dones la volta a la terra 500 vegades!

Resulta que al final acaba trobant criteris biologics, cientifics i químics en tota la mitologia xamanica, d'aquí el titol de la serp cósmica que rodeja el món igual que l'adn.

buenu total, que el llibre explora també per les branques del misticisme demostrat cientificament, o explorat cientificament, a l'estil de la pelicula "y tu que sabes?" ( massa flipada per mi...)

la pregunta és ?

que és la matrix?

apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails