dissabte, 8 d’octubre de 2011

les bruixes del castell d'Escornalbou

Quan tenia 16 anys ja vaig fer una versió d'aquesta història, aquí teniu el segon intent que, em sembla, m'ha quedat força millor.

 el castell d'Escornalbou amb la serra de l'Argentera al fons.

Colldejou 1851

Just pondre's el sol, el Martí anà cap al Grau i enfilà el camí cap al castell d'Escornalbou. Coneixia bé el camí i no temia perdre's.
Tampoc tenia por a les bruixes, i per això hi anava. Aquella tarda a la plaça tots comentaven els rumors que corrien per tots els pobles de la baronia. Ell se n'havia rigut i la resta d'homes l'havia desafiat a anar al castell a mitjanit.
Sorolls metal.lics de les cadenes dels fantasmes condemnats a vagar pel castell, fogueres al tard, i ombres que es movien entre les arcades dels claustres. El Llorenç havia explicat les històries que s'explicaven a Vilanova, a Riudecanyes i a Mont-roig.
Tots s'arronsaven quan sentien parlar d'esperits i coses sobrenaturals, però ell no, ell estava fet d'una altra pasta i els ho demostraria.
Ningú el va veure arribar quan tornà del castell ja gairebé a trenc d'alba.
Quan a la tarda el trobaren a l'economat i li preguntaren per l'excursió de la nit anterior, el Martí no explicà gaires coses.
- Si ni ha, de bruixes, jo no les he vist, però vosaltres ja podeu creure en el que vulgueu que jo tinc prou feina -
El Martí marxà cap a Reus l'endemà, tots es sorprengueren, tenia un parell de carboneres a vigilar i res d'especial a fer-hi a la capital.
Però encara es sorprengueren més quan tornà al cap de dos dies. Anava amb un carro tirat per dos cavalls, i amb roba nova. Aquella mateixa tarda es presentà a cal Llorenç i li comprà trinco-trinco la casa i el corral amb totes les bèsties. També parlà amb el Lluc i acordaren un preu per a que li fes de mosso.
Al poble se'n feien creus, aquell carboner, xulo i mort de gana, tornava tot de cop al poble carregat de cuartos. Segur que les bruixes del castell hi tenien a veure, deien les dones més padrines.
El Martí no tornà al bosc, tenia un mosso i un parell d'homes que treballaven per ell, i a tots els pagava prest amb monedes de sis quartos. Tothom volia fer tractes amb ell, doncs era evident que, no sabien com, havia acumulat fortuna.
Al cap de sis mesos d'aquella excursió nocturna al castell, un regiment de la guàrdia civil arribà a Colldejou. Preguntaren per el Martí a l'economat, i tot el poble pogué veure com se l'emportaven arrestat cap a Reus.
El Llorenç fou el més valent, o el més curiós, que arreplegà per banda un tinent i després de senyar-se li preguntà:
- Perdone teniente, se lo llevan por hacer tratos con las brujas del castillo, verdad que si?
- Pero de que brujas me habla usted infeliz, en el castillo no hay brujas. Anteayer detuvimos en Reus a un fabricante de algodón llamado el Sisos, el bandido estaba falsificando moneda en unas prensas escondidas en las ruinas del castillo. Parece que su vecino también está implicado pues le hemos encontrado un montón de esas monedas.
El Llorenç i la resta d'homes del poble es miraren amb cara d'estupor, gairebé tots tenien moneda amb la que els hi havia pagat el Martí.
Ben cert doncs, que al castell no n'hi havia hagut de bruixes.

la història de les bruixes del castell i del "Sisos", l'he tret del llibre "Recull de llegendes del camp de Tarragona" de l'editorial El Mèdol. Aquest llibre cita Eduard Toda i el seu llibre "Història d'Escornalbou" com a font original de la llegenda. 
Que els valents habitants de Colldejou fossin qui resolgueren el misteri és un atractiu ben gran per escriure'n aquesta versió. Espero que agradi.
i sense res més a afegir...
apa salut!

8 comentaris:

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Una història que no sabia. Ben narrada, Ric.

Salutacions

kika ha dit...

molt interessant aquesta història. gràcies!

maria ha dit...

si, si... a mi també m'ha agradat molt, potser m'ha semblat curta? potser en podries treure l'argument per una novel.la? tot són idees! De totes maneres, enhorabona pel relat!

Elfreelang ha dit...

Ben explicat i ben contat....hi ha encara tants misteris!

El porquet ha dit...

Bona història! Saps que és un dels llocs que tinc molt i molt pendents de visitar? Me n'has fet agafar més ganes!

ricderiure ha dit...

el text original que comento només explica la llegenda de les bruixes i que uns de Colldejou hi van anar i van descobrir les prenses de moneda, després van detenir al Sisos.

M'alegro que us agradi el relat!

Maria gràcies per animar-me a escriure aquesta novel.la que tinc pendent!

Porquet, ja et pots imaginar que t'ho recomeno moltíssim, el castell d'Escornalbou és xulíssim!!

salut i gràcies per comentar!

Judit ha dit...

Home! Si és que la gent de la Mola és una passsssada!
Molt xula (millor que la original) shhhh...
Petonets!

Jordi ha dit...

Ostres, per aquí he passat jo fent la marxa "Riudoms-La Mola-Riudoms". Quins records!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails