dimecres, 10 de desembre de 2014

Picossa 360º



 Picossa 360º?
Si, perquè aquesta ruta circular per les crestes de La Picossa i la Penya Roja permet unes panoràmiques esplèndides de tot el paisatge circumdant, en un angle de 360º. Veurem part de la Ribera d’Ebre, des de Miravet, amb els Ports al fons, Tivissa, Mora, i la Serra del Pas de l’Ase, amb la xemeneia d’Ascó a la llunyania, també part de la Terra Alta, Corbera, Gandesa, i Pàndols i Cavalls.

La Picossa i Sant Jeroni. Com arribar-hi?

La Picossa és el cim més emblemàtic de Mora d’Ebre, a la Ribera d’Ebre. El paratge de Sant Jeroni, lloc d'acampada i de lleure on es troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Segú, tot sota l'ombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa.
L’ermita és d’origen medieval, i fou edificada sobre una font i, de fet, l'altar queda perpendicular a la pedra d'on brolla l'aigua. Per arribar-hi heu d’agafar un camí, ben indicat amb un cartell, que comença molt a prop de l’hospital de Mora d’Ebre.



La ruta és circular i té un recorregut de 5,2 quilòmetres, en els quals pujarem fins a 495 metres (cim de la Picossa), superant un desnivell de 356 metres.
L’excursió tot i ser senzilla no la recomanem per als no iniciats a la muntanya, ja que en alguns moments és força aèria, i en d’altres cal pujar o baixar per trams de roca que podrien ser complicats.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8411204

 El punt d’inici i final de la ruta és l’ermita de Sant Jeroni, allí i podem trobar aparcament, fonts, i fins i tot una àrea de pic-nic. Des de l’ermita marxarem en direcció sud-est per un camí ample de terra. Al cap d’uns 800 metres trobem a la dreta un cartell que ens indica els punt d’interès que trobarem si agafem el senderó que s’enfila davant nostre, els avencs i coves i la Font del Tormo just davant nostre. Seguim doncs el sender. Al cap d’uns 160 metres, on ja s’ha iniciat la forta pujada, el sender gira a l’esquerra. A la dreta hi veiem però una fita que assenyala un sender desdibuixat que s’enfila recte amunt, ens porta a la boca inferior de l’Avenc de la Picossa.
 Si el seguim en direcció a l’avenc, al cap de 20 metres ens trobem davant d’una roca d’uns 1,8 metres d’alçada, que caldrà que superem si volem arribar a l’avenc, és senzill, té una mena d’escalons naturals que faciliten la pujada, i a dalt un petit pi ens permet agafar-nos-hi per l’empenta final. Des d’aquest punt, i en uns pocs metres de seguida ens trobem davant de la boca inferior de l’Avenc de la Picossa, en un racó força maco en el que també hi veiem vies d’escalada.


 L’Avenc de la Picossa és una cavitat, catalogada a l’Espeleoíndex, de 32 metres de profunditat i 188 metres de recorregut. Es tracta d’una cavitat formada per un gran caos de blocs estructurat sobre una gran fractura al cingle. Té la particularitat de que es pot recórrer enterament sense la necessitat de material específic d’espeleologia, i que a més hi podem realitzar una interessant travessa, entrant per la boca inferior i sortint-ne per la boca superior just a l’indret conegut com el Racó dels Avencs. Si no ens interessés visitar l’avenc, podem arribar igualment al Racó dels Avencs seguint el sender que hem anat pujant, i no desviant-nos a la dreta al sender marcat amb fites.


 El racó dels Avencs és un indret en el que val la pena perdre-hi una estona fixant-se en tots els detalls. Hi trobarem bonics racons, les restes d’un pou de gel, i una cabana de pedra seca molt ben arraconada. La vegetació en aquest cantó de la muntanya és força diferent de la que veurem la resta de l’excursió, ja que en aquest racó un microclima força humit permet veure-hi força arbustos de fulla ample, arboços, alzines, donant-li a tot plegat un aspecte força selvàtic.
 Seguim però l’excursió en direcció oest, dirigint-nos al cingle entremig d’un espès bosc. Quan arribem al peu del cingle, ens trobem just davant d’una gran balma on hi veiem una cova, es tracta de la Cova de la Porca. El camí que hem de seguir, segueix però a l’esquerra, resseguint el cingle per sota pujant fins a un coll. Des d’aquest coll, a 424 metres d’alçada ja, el camí gira altre cop cap a l’oest, planejant sense guanyar altura, fins arribar a una petita fractura del cingle que ens permet pujar-hi. Aquest tram, amb un fort desnivell, ens fa suar per arribar al coll situat entre el Cim de la Picossa i el Cim de l’Estel. Per arribar a aquest últim només hem d’acabar de fer l’ascens, seguint cap a la dreta i enfilant-nos per les roques en un petit tram, fins que ens trobem davant de l’estel, en un mirador esplèndid de la Ribera d’Ebre.


Després haurem de desfer el camí per, des del coll, enfilar-nos al Cim de la Picossa, el punt més alt d’aquest recorregut. Un cop passat el vèrtex geodèsic avancem i ens trobem una cruïlla de senders. A la dreta un sender desdibuixat sembla anar avall, a l’esquerra un altre sender, aquest més clar, ens porta al Balcó de la Picossa. Seguirem aquest últim, que al cap de pocs metres comença a baixar per situar-nos sobre la cresta, que a partir d’aquest punt seguirem tota l’estona.
Hem d’estar atents a les bifurcacions, primer en trobarem una a la dreta, que baixa pel camí de les Solanes cap a Santa Magdalena no el seguirem però, i anirem recte per l’esquerra. Més endavant arribem a un pal indicador, si seguíssim a la dreta baixaríem directament a Sant Jeroni pel Barranc de Fraus, tampoc el seguirem però, i anirem pel sender de l’esquerra cap a la Penya Roja.
Continuarem crestejant, ara ja amb vistes a la banda de la Terra Alta, i després de 750 metres des de l’última bifurcació, en enfilarem fins al cim de la Penya Roja a 446 metres d’alçada. El camí continua des d’aquí, ben marcat, seguint altre cop la cresta en direcció nord.
Al cap d’uns 500 metres des de la Penya Roja hem d’estar molt atents a la bifurcació potser més problemàtica de tota la ruta. El sender continua en direcció nord, però a l’esquerra ens trobem unes fites, que ens marquen un altre sender, gens clar a l’inici, que ens fa seguir la cresta girant cap a l’est en direcció a Sant Jeroni.


Aquest sender baixa de manera molt pronunciada, no hem de deixar la cresta en cap moment tot i que el camí ens sembli complicat, i arribarem a l’estelada que s’issa damunt de Sant Jeroni. Des de la bandera continuarem baixant la cresta avall, potser en el tram més complicat de tota l’excursió, fins que ens sigui senzill baixar al camí que veiem a baix al barranc, des d’aquest camí pujarem a una altra petita cresta i llavors el camí ja ens portarà directament a la zona d’acampada de l’ermita.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

quan de temps sense llegir-te!!!!! un bon recorregut i un esplèndid post reportatge i de pas que passis un bon nadal et desitjo!

Iblama ha dit...

caram gipiiii! molt ben retornat al blog!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails