Quantes desicions
no s'han de pendre
triar el camí
en una cruïlla
deixar passar un tren
per esperar el següent
no cal pensar
només seguir
no buscar un destí
sinó escriure'l
viure la magia
i escoltar el cor
utilitzant el cap
mirant endavant
i cercant...
tenir l'eternitat al palmell de la mà !
( regirant no tant velles poesies ) ... i res més...
apa salut!
11 comentaris:
L'ofici de viure és triar camins sense parar.
Salut i Terra
molt ben dit! és tota la feina que tenim! :-)
m'agraden els teus camins escrits poèticament!
i tant que sí, sempre trïem, decidim...però no s'han de deixar passar massa trens.
:)
Sí, s'ha de mirar endavant i enfrontar-se a nous camins que sen's obren!!!
Hi ha pocs trens que es puguin agafar més d'una vegada...
moltes gràcies a tots!
està clar que s'ha de tirar endavant!
mai sabrem si fem bé o no...
tots el camins porten a algun lloc, i l'alegria ja l'hem de portar posada.
apa salut!
No està mal aquest poema. Quanta raó, això és la vida, anar fent camí i anar prenent decisions, a vegades encertades i altres no tant, però en definitiva de tot se n'apren.
Es dificil triar un camí encar més si saps que el que t'agrada casi és inexistent, ara mateix, que vull el dia de demà? M'encantaria currar a una Productora de TV, però la feina és escassa i jo massa jove...
Els camins són masses i massa diferents, de l'únic que no m'arrepenteixo és d'aver agafat el camí que porta el teu blog :D
L.Linkon
Els camins són el que més m´agrada. Les cruïlles el que més m´inquieta. Però deixo guiar pel vent com una canya de bambú quan no sé que fer.
Necessito una brújula jaaaaaaaaaa!
Publica un comentari a l'entrada