dilluns, 31 de desembre del 2012

Fi ... del 2012





Adeu al 2012, un bon any, com tots.
l'any que vaig ser més padrí que mai, l'any que vaig voltar,
l'any que vaig buscar més que mai, vaig i hem van trobar.
l'any de Gaudí va nèixer a Colldejou,
i també el de voler escriure i només treure treballs universitaris. Amb bona nota això si.
l'any de conèixer coses, llocs i gent.
i de tornar amb els nens, per lo bo, i per lo dolent.
d'estimar i ser estimat.
i de deixar-me portar menys que mai.

com he dit ha estat un bon any.
i esperem que el 2013 també ho sigui.
salut i fins aviat!

dimarts, 4 de desembre del 2012

A l'Areny desde Vilanova d'Escornalbou



Fa pocs dies, remenant pel wikiloc, vaig veure aquesta ruta, de seguida em va cridar l'atenció, doncs la muntanya de l'Areny la tinc tant aprop, i la veig quasi cada dia, però sempre m'he quedat a l'Ermita de la Roca, mai m'hi havia passejat.
No va costar gaire convèncer a la Lu per anar-hi. I com que si anem d'excursió a un lloc on no hi ha catxés, els hi posem nosaltres, doncs també vam carregar la motxil.la de recipients, papers, i altres utensilis geocatxers.

La ruta no es gaire llarga, solament 5,7 kilòmetres, i tampoc s'ha de superar grans desnivells, i a canvi ofereix uns paisatges molt espectaculars, amb unes panoràmiques del camp de Tarragona impresionants.
Vam sortir de Vilanova d'Escornalbou pel camí de l'Areny, en aquest primer tram el camí és ample, i transitable per cotxes, transcorre per entremig de camps d'olivers.
Aviat però es bifurca en dos senders, a la dreta pujant directe a l'Areny per les "escaletes", a l'esquerra vorejant la muntanya fins al peu de l'ermita, és el Camí dels Carlins per el qual vam tornar.



Així doncs, vam pujar per "les escaletes", el sender s'enfila bastant, les escaletes estan esculpides a la roca vermella, i permeten pujar els trams més costeruts. En poca estona vam arribar dalt, bé, dalt de tot no, sota el cingle, a un replà amb unes vistes impresionants, ple dels forats rodons plens d'aigua tant típics d'aquesta muntanya.
Després el camí ja es fa més planer, es baixa per una petita vall de llit de roca, on vam parar una estona a prendre el sol d'hivern. I després torna a descendir, per anar a buscar les "escales del diable"


El tram de les "escales del diable", més proper a l'ermita, està força condicionat, amb les vores desbrossades, i baranes per protegir el cingle. S'hi veuen un munt de balmes, coves, com la "cova foradada", i covetes, ens hi vam passejar força, i fins i tot vam entrar a un forat molt semblant a les cases dels "hobbits" del Senyor dels Anells.


Poc després ja s'arriba a l'Ermita de la Roca, que no vam visitar perquè ja tenim molt vista, tot i que val la pena.
De l'ermita vam baixar pel camí vell, un camí empedrat com n'hi ha pocs, que ràpidament et porta al peu de la muntanya.
Des d'allí surt a l'esquerra, ben senyalitzat, el "camí dels Carlins", que vam seguir per tornar al punt d'inici de la ruta, Vilanova d'Escornalbou.


Tot plegat ens va costar unes 5 hores, tot i que segurament es pot fer perfectament en dues o tres.
El que passa és que nosaltres anem molt tranquils. I vam amagar dotze catxés!
Si voleu veure, o descarregar-vos el track que vam fer, podeu anar aquí.
I si voleu veure els catxés que vam amagar podeu anar a Geocaching.com i consultar el mapa "Vilanova d'Escornalbou".
Tant si aneu a passejar, com a buscar tresors, segur que us agradarà molt.
i fins aquí...
apa salut!!!

per cert, totes aquestes fotos tant maques que acompanyen aquest text, són de la Lu.

dilluns, 3 de desembre del 2012

Hi sóc! Tornaré!

Fa molt de temps que no hem posava l'editor a davant... ja ho enyorava, mesos sense publicar, de fet sense escriure res que no fossin treballs de la uni, o pàgines de catxés.
He deixat aquest espai ben abandonat, tanta vida que m'ha donat, i va i el deixo... i també deixo d'escriure!

Però no, tornaré! i ho faré aviat!
Tinc tanta feina, i estic tant dispers que no se com m'ho faré, però escriure això avui ja és un primer pas.
I aprofitaré que vam fer una excursió molt xula, i amb bones fotos, i també catxés, per començar a recuperar aquest bloc!

Fins aviat!
Salut!





dimarts, 10 de juliol del 2012

Mont-ral, bosc i riu.

Bosc i riu és una ruta de geocatxing circular des de Mont-ral. Aquest itinerari us portarà des de dalt de la muntanya, fins a la vall del riu Brugent, per seguir el seu curs durant uns quilòmetres, per pujar després altre cop fins al punt d'inici.


La ruta

L'excursió que proposem té una longitud de 12,5 km, i passa per una gran varietat d'ambients naturals, pinedes de pi roig, màquies de solana, alzinars humits a les barrancades, bosc de ribera i paisatges agrícoles.
La dificultat de la caminada és relativa, hi ha algun tram no molt llarg on la pujada és considerable, i alguns on t'has d'agafar als arbres per poder baixar alguna pendent. Tot i això considerem que és apte per a tots els públics, si aquests estan mínimament avesats a aquest tipus d'activitats.
És de destacar que la major part de l'excursió recorre indrets ombrejats, la qual cosa la fa especialment apta per als dies d'estiu, molt més si tenim en compte que al riu Brugent hi ha moltes zones on el bany és altament recomanable.
L'excursió completa es pot realitzar en unes 5 hores, sense comptar el temps dedicat a buscar catxés. Tot i això, us demanem que als vostres comentaris (logs) expliqueu el temps que li heu dedicat i també altres informacions que puguin orientar i ajudar als propers que vulguin fer-la.
Per a orientar-vos:
Podeu descarregar-vos el track sencer de la ruta aquí.
Podeu consultar la descripció sencera de la ruta aquí.
De tota manera a la pàgina de cada catxé hi incloem la descripció del tram corresponent.

Els catxés

Durant la ruta podeu buscar i trobar 22 catxés. Són de tamany micro o petit, i la dificultat no és baixa (1,5), excepte en algun cas, i en els catxés finals.
Tots els trobareu a pocs metres del camí, excepte el #8 que ben bé mereix desviar-se una mica de l'itinerari.
A la capçalera del logbook de cada catxé hi trobareu anotada una lletra amb el corresponent valor numèric, anoteu-les perquè us serviran per a poder trobar els dos catxés finals. També us anirà bé anotar el número del catxé en que heu trobat cada lletra.
Els dos catxés finals els podeu buscar un cop acabat l'itinerari ja que es troben propers al punt d'inici.

Agraïments

Moltes gràcies al Mussaranyot, que va acompanyar-nos en el segon dia de preparació de la ruta, i a més de col·laborar en el disseny d'algun catxé, ha preparat els dos finals i també el track de la ruta.
Moltes gràcies al Truskipepetboix que ens va deixar el GPS que vam fer servir el segon dia.
I sobretot moltes gràcies a tots els que fareu aquesta excursió i buscareu els catxés, esperem els vostres comentaris!


Descripció de la ruta


  • La ruta comença a l’encreuament de la carretera d’Alcover a Capafonts amb la que porta a Mont-ral i la Mussara. En aquest lloc es pot aparcar fàcilment junt a una petita edificació abandonada.
  • El camí comença just darrere aquesta edificació per una camí ample de terra que hem de seguir fins a trobar altre cop la carretera. En el primer tram hi ha marques vermelles i blanques (GR), però ràpidament les deixem per desviar-nos a la dreta seguint unes altres marques verdes i blanques.


  • El camí ample de terra continua just a l’altre banda de la carretera, l’hem de seguir. Aquest ja ens farà descendir a la vall del Brugent, anant a buscar el barranc del Mas d’en Verd. No deixarem aquest camí ample fins arribar al Brugent, i només trobarem un encreuament a la part alta que hem d’agafar a l’esquerra.
  • Un cop arribem al riu, l’hem de creuar, a l’altra banda hi ha una bifurcació que ens porta cap a Farena, a l’esquerra, i cap als Molins d’en Fort i del Castellà a la dreta. Agafarem aquesta última opció. El Molí d’en Fort és a pocs metres, just davant de la porta tornarem a creuar el riu per un petit pontet de fusta. D’aquí en endavant seguirem les marques verdes i blanques.
  • Seguim un petit sender que baixa proper al riu per enmig del bosc, passarem per davant del Molí del Borrós. Continuarem fins arribar a un altre petit pont de fusta. Abans de creuar-lo, ens desviem uns metres per contemplar el Toll del Dolmen, que reconeixerem per les grans roques que li fan de sostre. Després tornarem enrere per creuar el pontet. 


  • Després de creuar, el camí s’enfila una mica pel marge esquerra de la vall, després de passar per davant d’una petita cova anem a parar davant del Molí d’en Vilalta. Avancem i trobem el Molí de’n Po, en aquest punt hi ha una bifurcació, un camí ens porta directes al riu, i un altre ens dirigeix a l’esquerra altre cop cap al marge, seguim aquest últim per trobar al cap de pocs metres un cartell que ens indica els camins cap a Farena, i cap a la Riba, agafarem aquesta última direcció.


  • Passem per los Fontanals, una petita font que deixem a l’esquerra, a escassos metres anem a parar a la llera del Riu Sec, tombarem cap a l’esquerra uns pocs metres buscant les marques verdes i blanques que ens portaran a un altre sender que seguirem fins a un altre encreuament amb un cartell que ens indica la direcció del Pinatell i la de la Riba. Continuarem direcció a la Riba. Aquí deixem de seguir les marques verdes i blanques, a partir d’ara seguirem fites fetes amb muntets de pedres. El sender primer s’enfila pel marge esquerra de la vall, però de seguida torna a baixar al riu fins a un punt on l’hem de creuar saltant per damunt de pedres. 


  • Després de creuar, continuem pel sender que segueix el curs del riu per la dreta fins arribar al Molí del Castellà, en aquest punt també hi ha una bifurcació, a l’esquerra cap al riu, i a la dreta creuar per dins el molí i seguir el sender que s’enfila per la marge dreta de la vall, agafem aquesta última opció.
  • El sender es va enfilant deixant el riu a la dreta, ja no ens hi tornarem a acostar. Més endavant trobem una altra bifurcació, a l’esquerra ens baixa al riu, a la dreta marcat amb una fita, ens porta a pujar cap al Barranc de la Comallonga, seguirem aquesta última opció.
  • Després de creuar el llit del barranc, el sender s’enfila fort cap al vessant dret de la vall, aviat trobarem un altre encreuament, també marcat amb fita de pedra, hem de seguir a l’esquerra en direcció altre cop al Brugent. 


  • Quan ja som altre cop a la vall del Brugent, el camí puja ben fort esquivant el congost de l’Esqueix, ja no deixarem aquest sender, sense bifurcacions, fins arribar al camí ample de terra. A partir d’aquí, seguim les marques blanques i vermelles de l’antic GR la Riba-Mont-ral, algunes estan força desdibuixades.
  • Un cop arribats al camí ample, girem a la dreta, seguirem per aquest camí, passant per davant del Mas d’en Plana, fins a la Font de la Diana, només hi trobarem una bifurcació que hem d’agafar a l’esquerra. 



  • Just darrere de la font, comença un sender que hem de seguir, aquest és potser el tram més salvatge del camí, ja que el sender està bastant ple de vegetació, tot i que és senzill de seguir. No l’abandonarem fins a arribar davant de les tanques contra els senglar del Mas d’en Blai.
  • Vorejarem tota la finca del Mas d’en Blai seguint un camí ample, trobarem una bifurcació que hem d’agafar a l’esquerra fins arribar a la porta de la tanca, la vorejarem per la dreta, fins arribar a una bassa, allí el sender puja fins portar-nos al Mas d’en Blai, hi passarem just per davant. 


  • Seguirem uns metres per un camí ample fins a l’entrada d’un altre mas. Just davant de la porta metàl.lica hi comença un sender, que hem de seguir fins arribar a la Font de Baix. Aquí les marques del GR nou ens indiquen clarament que hem d’agafar un altre sender, el seguirem pujant ja en direcció a Mont-ral fins a trobar un camí ample asfaltat.
  • A l’arribar al camí asfaltat anem a la dreta seguint-lo, no serà molta estona, doncs al cap d’uns centenars de metres un altre sender surt a l’esquerra.
  • El seguim passant ben aprop d’una pedrera, fins que ens torna a portar a un camí ample, que només seguirem uns metres per desviar-nos després per un sender a l’esquerra del camí. El seguirem fins a tornar a desembocar un altre cop al mateix camí ample de terra.
  • Seguim el camí ample, marcat de vermell i blanc, fins que trobem un sender a la dreta. 
  • Seguint el sender travessarem un bosc i finalment arribarem a l’inici de la ruta.

esperem que us agradi l'excursió, i que ho passeu bé buscant catxés.
i sense res més a dir...
apa salut!

diumenge, 1 de juliol del 2012

Domingueros pecadors!

La setmana passada vaig voler anar amb uns nens a fer un bany als tolls del Brugent una mica més amunt de la Riba.
Sorpresa la meva quan vaig veure que al llarg de la zona on acostuma anar la gent a banyar-se han impedit l'aparcament d'una manera bastant brusca. Rases fondes a ras de cuneta, pedrots impedint el pas, i tot tipus de coses per aconseguir que si vols anar a banyar-te, haguis de caminar un mínim de 3 o 4 km.
Ja sabia que ultimament els mossos d'esquadra s'estaven "ensanyant" amb tothom que no aparcava amb un mínim de decència, però això no m'ho esperava.


 Després de patir una contrarietat inicial, la reflexió em va portar a aplaudir la iniciativa.
Tal i com podeu veure en aquesta notícia, la zona començava a correr perill, i és que el fet que un valor tant gran com aquests tolls, sigui tant accessible a tot tipus de públic té el seu perill.
En resum, tal com es diu en aquests casos, al final paguen justos per pecadors, però millor això que no pas arribar un dia i veure com tot s'ha cremat per culpa d'algun "dominguero" irresponsable.
I el problema no és només aquí. El toll de l'olla, el riu Siurana, el Montsant, la Fou, etc... com tants altres espais naturals són víctimes de les seves propies virtuds que atrauen potser a massa gent.
Però això és la solució? Prohibir? Tancar l'accés al medi natural?
A qui? A tothom?


 Particularment, porto tota la vida anant i venint per la natura, sempre l'he tractat tant bé com he pogut, i trobo totalment injust que les prohibicions hem puguin arribar a afectar, jo no vull pagar pels domingueros!!
En el cas de la Riba, prohibir l'aparcament em sembla molt bé, la caminada ja és un bon filtre que farà que els més "inconscients" ja no hi arribin, o al menys no ho facin tant carregats.
La meva conclusió:
Falta educació!!! moooolta!!! (vaja, precisament allò que s'està retallant)
Potser en comptes d'enviar els mossos, s'haurien d'enviar educadors a aquests llocs que corren perill. Potser en comptes de prohibir s'hauria d'ensenyar. Potser...


Això si, si la supervivencia de l'espai passa per que no hi anem... doncs haurem de fer el sacrifici... esperem no haver-hi d'arribar però a aquest extrem.
i sense res més a afegir...
apa salut!!

dilluns, 25 de juny del 2012

bajoca !

Avui he estat buscant informació sobre les bajoques, i com que últimament no escric gaire, doncs aprofito per il·lustrar el bloc.
En primer lloc un aclariment, la bajoca és allò que molts anomeneu "mongeta tendra", de fet és amb aquestes paraules que he hagut de fer la meva recerca al professor "google".
Bajoca és una paraula que surt a la llista RTV, però de fet s'usa en moltes comarques del sud de Catalunya per parlar del fruit, millor dir baina, de la Phaesolus vulgaris, a l'Enciclopèdia Catalana parla de tavella enlloc de baina, i no defineix un origen geogràfic per la paraula.
M'ha resultat curiós, que bajoca també surt al diccionari de la RAE, ja que sembla que a la zona de Múrcia també li diuen així a les "judías tiernas", em pregunto com ho deuen pronunciar.

 fotos pròpies
En català la "mongeta tendra" és el fruit immadur de la fesolera, però que curiosament fa mongetes, mentre que nosaltres, els RTV entre ells, de la fesolera en surten bajoques, que més tard faran fesols.
Bé, deixant les paraules i entrant a les plantes:
La Fesolera, o bajoquera si per això la volem, és una planta de la família de les Lleguminoses, la segona més nombrosa en nombre d'espècies, emparentada, per exemple, amb la cigronera, la pesolera, el garrofer i la mimosa.
Atenció amb les lleguminoses, perquè a l'hort són molt valuoses, a part del que produeixen, també tenen la virtut d'enriquir el terra amb Nitrogen, gràcies a uns bacteris que tenen a les arrels i que agafen aquest material que es troba en forma de gas a l'aire, i el transformen en mineral que alimenta les plantes.
Les bajoqueres són d'origen americà, i n'existeixen moltes varietats que fan característiques diferents, tant en el fruit, bajoca plana/bajoca rodona, com en la planta, bajoquera enfiladissa/bajoquera de mata baixa.

 fotos pròpies
 Les bajoqueres es sembren enterrant fesols a la primavera, tot just acabat el fred, i en uns 50/60 dies ja pots començar a collir. La collita, també segons varietats, pot durar entre 20 i 40 dies, produint entre 1 i 2 kg de bajoca per metre quadrat.
A l'hort de Colldejou, amb l'Iblama, en tenim unes quantes (uns 16m2) majoritariament de bajoca rodona, i enfiladisses, i tot just ara comencem a omplir les bosses cada cop que anem a l'hort. Més o menys un parell de quilos cada tres o quatre dies.
I es per això que he començat a buscar informació sobre les bajoques, he de saber que fer-ne de tantes bajoques.
La primera opció és menjar-se-les tal com les anem collint, lo que vol dir passar-se l'estiu menjant delícies com patata i bajoca bullides, bajoques gratinades, tant amb tomàquet com amb beixamel, bajoca migfregida amb qualsevol acompanyament com escalivada per exemple, o amanida de bajoques.
La segona opció és compartir-les, Iep ! veniu un dia a l'hort que marxareu carregats!

 fotos pròpies
 I l'altre, és conservar-les per a l'hivern, quan a mercat van a més de 3 euros el quilo. Dues opcions per conservar: o congelar o fer pots, en els dos casos primer s'ha d'esterilitzar la bajoca escaldant-les un parell de minuts, i després s'embossen i congelen, o es posen en la pròpia aigua de l'escaldament i es tanquen al bany maria.
Noi ! que se'ns ha girat feina!
Per acabar, i tornant a les paraules, tant bella paraula bajoca, que també s'utilitza com a pseudoinsult, més o menys amb el significat de capbuit, o immadur, tal com són els fruits que ens mengem.
No sigueu bajoques! mengeu bajoca! que porta quantitat de proteïnes, vitamines, minerals i antioxidants!
i sense res més a afegir...
apa salut!

diumenge, 17 de juny del 2012

cultecno

Despres de uns quants mesos de pausa/descans, aquesta és la meva participació del mes de Juny a la proposta de Relats Conjunts.


La sala és plena de gent, una gran pantalla la presideix. El grupet entra, amb el Blau al capdavant, tothom es mou, però no es sent cap música. De seguida el Blau s’hi afegeix.
-Que fas Blau?- pregunta el Taronja.
-Ballo, que no ho veus?
-Doncs a mi em sembla com si haguessis caigut- posa cullerada el Verd
-Tu no estàs “in”, no saps que el “cooltecno” és la forma més avançada i moderna de música, i que el seu ball està basat en la forma de llibertat més pura?
-Però si jo no sento cap música, ni cultecno ni res,- hi torna el Taronja.
-Sou uns carques i uns atrassats, a veure si us heu pensat que en aquest festival de música avançada hi veníem a escoltar rumba.-
-I que dius que hem de fer per ballar aquest “cooltecno”? – pregunta el Rosa, que no vol quedar com un desfasat.
-Doncs mira,- el Blau es posa pedagògic- només heu de mirar aquesta pantalla plena de colors en moviment i deixar-vos portar, deixar-vos anar, llibertat total de moviments i de sentiments.-
Tres d’ells es posen a imitar el Blau, el Taronja se’ls mira amb la boca oberta.
-Doncs jo,- diu el Taronja- no li acabo de veure la gràcia a això.-
-Potser ets més de fer congues a la festa major, o de fer coreografies tipus “coyotdax”, vaja, hem pensava que eres dels nostres.-
-No, no, si jo... crec que ho començo a entendre...-
I així, s’afegeix al ball “cooltecno” que omple aquella sala del festival de música avançada, mentre pensa que cada dia li costa més seguir el pas dels seus amics per mantenir-se a la “última”.

i sense res més a afegir...
apa salut!

dimecres, 2 de maig del 2012

sóc raru? (5, no vull la cantera al Collet Rodó)

Com es posa preu a les coses?

Estem d'acord en que hi ha coses que no tenen preu?

La vida és l'exemple més clar, tothom ho diu que una vida, i concretament una vida humana no té preu, i qui ni posa és un delinqüent, o com a mínim un immoral.
Sobre la valoració de la vida dels altres éssers vius, el consens ja no és tant gran. Normalment valorem el benefici que n'obtenim i si aquest és satisfactori no ens importa acabar amb la vida aliena per exemple per alimentar-nos, per vestir-nos o perquè algunes plantes o animals ens fan la punyeta.
També hi ha qui mata només per plaer, o per divertir-se, i també ho veuen justificat.


La llibertat és una altra de les coses de les que ens hauríem de posar d'acord per a treure-li el preu. Es pot posar preu a la coacció sobre la llibertat de les persones? Es pot passar per sobre de les llibertats de les persones pagant? Llavors si això es permet, aquell que per qualsevol motiu té més diners, també té més poder sobre la llibertat de les altres persones, i pot disposar del que vulgui per al seu interès, coartar-les, enganyar-les, ocultar informació, disposar de més recursos, en definitiva, manipular al seu favor. No se suposa que la llibertat hauria de ser un dels puntals de la nostra societat? Les diferències econòmiques suposen ben bé que hi hagi persones amb més llibertat que altres. Persones que estan dalt i decideixen, i d'altres que estan baix, i acaten les desicions.


Per a mi, la natura també és una cosa que no té preu. Pateixo sens dubte del que se'n diu "idealització de la natura", o sigui, que tinc com a ideal de bellesa, d'equilibri, i de perfecció a l'entorn natural que ens envolta, als paisatges, als ecosistemes, a la natura en general.
La natura no és aliena a les persones, som part important, i sense el que ens dona no seriem res. Des de l'inici dels temps les persones actuen sobre la natura per a viure i evolucionar. Totes les espècies ho fan, però només aquelles que mantenen un equilibri amb el seu entorn sobreviuen.
Però, sembla que la crisi econòmica ha fet oblidar totes les consideracions sobre el medi ambient que potser algun dia van tenir les persones.


En la meva valoració personal sobre si s'ha de fer una pedrera o no, en els paratges del Collet Rodó a l'Argentera hi trec les següents conclusions:

  • L'explotació d'una pedrera és l'activitat econòmica més destructiva que pot tenir un territori, la destrucció total del paisatge, i de parts del seu ecosistema. En aquest procés hi perdem tots, i en canvi només hi guanyen uns pocs. Si a sobre es segueix la tendència actual, cada cop aquest benefici està més deslocalitzat i concentrat en poques mans.
  • Els nostres paratges tenen una gran riquesa, poden oferir molt beneficis, activitats econòmiques, als seus habitants, però sempre serà la economia qui decideixi cap a on es tira. Si es vol que aquestes activitats siguin perdurables han de ser sostenibles i respectuoses amb l'entorn. Els pobles han de poder decidir el seu futur i com volen viure.
  • L'explotació de la pedrera, té a més, altre efectes, com la circulació de camions pesats per una carretera estreta i plena de tombs com la nostra. Això suposa com a mínim un gran perill. 
Només amb aquests tres motius, ja en tinc prou per justificar perquè no vull una pedrera al Collet Rodó. Per això tampoc vull la carretera que uneix la carretera de Colldejou amb el Collet Rodó, i que es peça clau per a que aquesta es faci. (Em refermo en que aquest projecte no ha estat aprovat per l'Aj. de l'Argentera, cosa fàcilment verificable, i que se'm va negar que fos cert).
El diumenge sabrem la valoració que en fa el poble en la consulta convocada per l'Ajuntament per decidir si aquest projecte tira endavant o no. A mi potser m'hagués agradat que les coses fossin més clares.
Si es fa, el preu sempre em semblarà poc.
Es clar, que potser són una mira raru.


dissabte, 21 d’abril del 2012

Aquest país se'n va a la merda



Españistan. Este país se va a la mierda.
Aquest és el títol de l'últim còmic que m'he llegit, i que vull aconsellar de llegir a tothom.
Els vídeos sobre la bombolla immobiliària, han corregut molt per internet, i són només una mostra del bon fer d'Aleix Saló en aquest còmic.


De fet, el còmic no té relació directa amb el vídeo, diguem que el vídeo només posa en context la història que es desenvolupa en el còmic.
La història, és una aventura, en plan èpic, d'un noi que ofegat per la hipoteca volta pel regne d'Españistan buscant la solució al seu problema.
I el país surt ben reflexat. En una odissea tipus Tolkien (inspiració de l'autor segons diu), el protagonista troba personatges ben "reals" com burocrates, directius, especuladors, periodistes, la sgae, els bisbes, polítics, ... vaja, tot un reflexe del tros de món on vivim.
I al final...
noooo, el final no s'explica ! per què a més, el final és boníssim, m'ha agradat molt i posa la cirera a un còmic genial.


Aquest és el segon llibre d'Aleix Saló, després de publicar en català, "Fills dels 80, la generació bombolla", que encara no he llegit, però buscaré per St Jordi. I a tingut força èxit, sobretot gràcies a la difusió del vídeo aquest que podeu veure més amunt.
I aquest 2012, l'autor ja està promocionant la seva nova obra "simiocràcia" amb un nou vídeo, tant bo com l'anterior, que ja fa venir ganes de llegir-lo.
Bons còmics, i crítics, cosa important amb els temps que corren en aquest país que jo també crec que se'n va a la merda.
i sense res més a afegir...
apa salut !!!

divendres, 13 d’abril del 2012

Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més. El llibre.

Aquesta és la presentació virtual del meu primer llibre:

Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més.



El personatge d'internet, conegut com Ric de riure, i que en realitat també es diu Ric (ard), ha conjurat la següent fòrmula per combatre la galopant crisi econòmica i també l'avorriment generalitzat.

Artesania literaria + Pla anticrisi = Presentació per Sant Jordi !!

Així és com neix aquesta idea, la necessitat de ser emprenedor, (diguem-ne... guanyar algo...), i de pas fer realitat un dels somnis més macos que tinc de sempre, em fan engegar aquesta edició tant... particular!
Ja sabeu, sobretot els que seguiu el bloc, que ja fa temps que escric, sempre ho he fet, però ja fa uns anys, i sobretot també gràcies al bloc i al món dels blocs, l'obra ha anat creixent.
Per això ja és possible un recull. Perquè això si que s'ha d'aclarir, el llibre no conté relats inedits, és un recull, selecció dels 40 relats que m'han semblat més presentables i que ja han estat publicats tant a internet, en aquest bloc, com alguns d'ells en paper a la revista "Lo Collet". 

Ho anomeno "artesania literaria", per variis motius:
Per modèstia, doncs sóc un aspirant a escriptor, i lo que queda!
Per que m'ho faig tot jo, jo m'ho he imaginat, ho he escrit, ho he editat, he buscat ajuda en les coses que no sabia o podia fer, ho he enviat a una imprenta (doncs a imprimir no arribo), faré una campanya de màrqueting, i ho vendré jo, tot plegat gestionant tots els passos jo mateix. Ho sigui, pura artesania. A més, aquesta primera edició del llibre (ves a saber si ni haurà una segona), esta formada per 100 exemplars, el que podriem dir una edició limitada. Tot un treball d'artesania, que a més em permetrà fer dedicatories personalitzades per a tots aquells que el vulguin.

Tot i ser una artesania he de fer molts agraïments, sobretot a les persones que m'han ajudat amb el llibre, com la Júlia, gran dissenyadora gràfica, que ha fet la portada i la contraportada, i la Rosa, que com a bona professora de català va ser la principal crítica a la meva ortografia i als meus relats originals, i a part de corregir-me, em va ajudar a fer que alguns d'ells fossin més entenedors.
També, sempre estaré superagraït al bloc, i al món dels blocs, la blogosfera que en diuen, i molt especialment a l'escriptor J.M Tibau amb al seu bloc Tens un racó dalt del món, i al bloc Relats conjunts, que m'han instigat, inspirat, i animat a escriure. Molts dels relats del llibre surten d'alguna de les moltes propostes literaries que fan.

Poca cosa més es pot explicar del llibre, que té 202 pàgines, en format A5, i caràcters de mida 12. Es tracta de 40 relats, alguns més llargs, d'altres més curts, amb moltes temàtiques diverses, com podeu veure al detall de la contraportada.

El llibre, a l'igual que els relats i tot el que publico al bloc, té una llicencia Creative Commons, que permet la copia i la lliure difusió, amb les úniques limitacions de la cita de l'autor, i la restricció comercial. Això vol dir, que vull vendre els llibres, però sobretot vull que els relats es llegeixin, o sigui que qui vulgui llegir gratuïtament també ho podrà fer, fins i tot fotocopiant-se el llibre legalment.
Això si, un llibre és, ho hauria de ser, un objecte de valor, i tenir-lo no és el mateix que haver-lo llegit.
Que ningú s'estigui de llegir-lo, però!!!

I com es pot aconseguir un dels 100 exemplars del llibre?
Doncs el pla té, en principi, cinc fases.
La primera és la campanya de marq e tinc, durant la setmana del 9 al 15 d'abril, basicament a través del facebook (on tinc el mateix nom que al bloc), de correus electrònics, i del boca a boca. Aniré donant detalls, fins el dia 13 que faré la presentació virtual (això que llegiu ara mateix).
Durant la setmana del 16 al 22, també a través del facebook i correus elèctrics, comença la primera comanda de llibres, tothom que en vulgui el podrà reservar i ja acordarem com us el faig arribar.
El dia 21, a Colldejou, es celebra el primer acte de Sant Jordi, organitzat pel Centre Cultural de Colldejou, consistent en la presentació del llibre. Es realitzarà a la sala d'actes a les 18:30 (Hi esteu tots convidats), i jo mateix us explicaré algunes coses que encara he de pensar... també tindré exemplars per vendre i dedicar personalment.
El dia 22, a Colldejou també, el Centre Cultural monta la paradeta de llibres i roses, com cada any, i també en tindran uns exemplars.
Finalment, el dia 23, per Sant Jordi, jo mateix sortiré al carrer, i fent una barreja de performance i "top manta", voltaré per Reus amb els exemplars que hem quedin. Aniré amb gorra, busqueu-me!!!

i ja està tot dit, ara només esperar que les coses vagin tal com les he planejat, i sobretot que els que llegiu el llibre disfruteu una estona, i us agradi. I si els venc tots, doncs ja estarà bé!

i sense res més a afegir...
apa salut!!


dissabte, 17 de març del 2012

Kampanilla torna a volar

Avui toca... post meliquista nostàlgic amb homenatge a una motocicleta!!!


Qui no li ha posat nom al seu cotxe? moto? bicicleta? o altres objectes més o menys estimats? doncs jo també ho feia quan era més jovenet, i a una de les primeres "coses" a la que vaig posar nom va ser a la meva vespinillo.
La Kampanilla va ser el meu primer vehicle a motor, me la va comprar mon pare quan tenia 18 anys perquè pogués anar a l'institut, que queda fora de la ciutat a bastants km de casa, i a una de les primeres feines que vaig tenir en un viver de Cambrils.
El nom prové d'un dels personatges del còmic de Max "Peter Pank", que en aquella època era un dels meus referents. En aquest còmic, la fada té un toc més de bruixa, i una sensualitat punk que a mi m'encanta encara avui en dia, a més, no era precisament una fada "cursi" com podeu veure en el full del còmic que us poso.
Tornant a la vespinillo, el bateig es va fer amb una enganxada de pegatines, que em vaig currar jo mateix, on hi havia dibuixades imatges de la Kampanilla. Ben fetes les pegatines! encara aguanten avui en dia més de 15 anys després.
La vespinillo va ser la revolució de la mobilitat per a mi, vaig començar a circular sense parar, voltant per tota la comarca, tant per conèixer terme, se'm veia sovint per la Boca de la Mina o per la Pedrera, com per anar de concert en concert descobrint els camins.
Al cap d'uns anys, quan vaig marxar de casa per anar a viure al centre, ja vaig aconseguir el meu primer "carro", i la vespinillo, pobreta, va passar a fer-me més nosa que servei, doncs no tenia on aparcar-la.
Vaig cedir-la a uns amics, que la van fer voltar per Vilaplana uns pocs anys.
Però els amics van haver de marxar, i la Kampanilla em va tornar quan ja vivia a Colldejou. Però tampoc la necessitava per a res, ni tenia on guardar-la, així que la vaig tornar a cedir al Joan, que la va reparar a consciència, i la va fer circular força anys pel poble.
Però les circumstàncies van cambiant, i el Joan ja no viu aquí, i la vespinillo es va quedar apartada als baixos de casa seva, com a mig abandonada.
Fa pocs mesos, mon cunyat me'n va parlar, demanant-me si li podia deixar per anar a la feina, com que el Joan ja no en feia res no li va importar deixar-li, i Kampanilla va tornar a circular diariament per Trucafort.
Però ara l'Eduard ja no la necessita, així que me la va portar. I aquí està, aparcada en un racó de la plaça com la podeu veure a la fotografia. I la faig anar!! ni que sigui per airejar-me els dies d'estudi, o per anar a l'hort en un plis plas, i funciona perfectament!!!
Kampanilla torna a volar!


dimecres, 29 de febrer del 2012

Et regalo un personatge 2 !!!


Siiii !!! Tornem-hi !
Una vegada en aquest bloc vaig intentar organitzar una història que al final va sortir prou bé, es tractava d'una cadena de regals. Sabeu que és una cadena de regals?
La idea és que un pensi un regal (en aquest cas, jo començo) i l'ofereixi, qui el vulgui acceptar haurá de pensar un altre regal per a oferir perquè una tercera persona es pugui afegir a la cadena, aquest tercer acceptarà el regal del segon i després pensarà un regal per a que s'hi pugui afegir un quart, i així anar seguint... s'entèn?
podeu mirar les instruccions que vaig donar la primera vegada, o fins i tot seguir aquella cadena...
voleu participar-hi?
doncs aquí teniu el meu personatge de regal per al primer que s'hi apunti:

Li diuen “El Mejicano” tot i que no és pas d'aquell país. Ell és d'aquí, de tota la vida, però moreno de pell i amb el pèl molt fosc i llis. 
Diuen que abans era jardiner, però que el van fer fora de l'empresa perquè era més aviat dropo. Però ell, lluny de demostrar la droperia que li adjudicaven, va trobar una altra manera de guanyar-se la vida. Al cap de dues setmanes de que el fessin fora, te'l podies trobar cada dia a la plaça, amb la guitarra a la mà, tocant i cantant ranxeres. Devia ser per això que van començar a dir-li “El Mejicano”. 
El cas és que tenia força èxit, ho feia prou bé. I ell es va caracteritzar i es va deixar un llarg bigoti a lo Mario Moreno, que encara li donava més aire de Mariatxi. I després d'això fins i tot es va posar un barret d'aquests típics, d'ala molt ample. 
Va fer-se conegut per tota la ciutat, va deixar el carrer i va començar a actuar primer en restaurants, després en sales de festes, hi ha qui diu que fins i tot el van llogar per a tocar a Barcelona. Una vegada, em comenta un amic, el van veure passejant per la ciutat amb un cotxe de luxe acompanyat d'una famosa cantant del moment. 
Però després de tant d'èxit, un dia va desaparèixer, i durant molt de temps no se'n va tornar a saber res. Avui he tingut la sorpresa de tornar-me'l a trobar. Estava a la plaça, tocant i cantant les mateixes cançons que feia anys l'havien fet un personatge conegut. L'he vist una mica deixat, vell fins i tot. Però m'he aturat a escoltar la seva música. Deliciosa com sempre. 
Per cert, s'ha afaitat el bigoti.

o sigui que ja sabeu, si voleu el meu regal, heu de pensar, i publicar un personatge, (si no teniu bloc envieu-me'l a ricderiurearrobagmail.com i us el publicaré jo!) i llavors serà vostre!
vinga! regalem-nos personatges!!!
i ja podem avançar que quan algú rep un personatge de regal, li agafen moltes ganes d'escriure'n una història amb ell, utilitzeu els personatges! i torneu el regal!
i us recordo, el personatge pot ser en qualsevol format, escrit, dibuixat, fotografiat, com vulgueu!
anims!
Feu-ne difusió i convideu a participar-hi a tothom que vulgueu!!!
Per acabar, en aquest espai aniré enllaçant la cadena
Ricderiure va regalar el    "Mejicano"  a  Gerònima    
la  Gerònima va regalar el mag  a la Carme
la Carme va regalar la Quimeta a la Gloria
la Gloria va regalar el Tinet a Dissortat
Dissortat va regalar l'esclau Idris a la Montse
la Montse va regalar en Jim a  l'Iblama
l'Iblama regala la Brigida a ... el pròxim que s'apunti!
i sense res més a afegir...
apa salut!

diumenge, 26 de febrer del 2012

Geocerca a Colldejou

Aquest cap de setmana, junt amb la Lu, hem publicat els nostres primers "grans" catxés, i no són grans per la mida, o per que siguin els primers, són grans perquè van més enllà del catxé tradicional consistent en anar a un lloc on el gps et marca una proximitat per trobar-lo.
Aquests dos catxés estan situats, com no, a Colldejou, i tal com es diu al propi text, pretenen donar a conèixer el poble.
Per als que no coneixeu el món de la Geocerca, us explicaré en que consisteixen.
El primer és un catxé misteri, consisteix en, des de casa, contestar una sèrie de preguntes, a través del googlejador, i després amb les respostes obtenir unes coordenades a on es pot trobar el "tresor".
És el següent: Geocerca a Colldejou #1


Aquesta és una sèrie de dos catxés que preten fer-vos conèixer la bonica població de Colldejou.
Per a resoldre aquest, primer haureu de respondre unes preguntes sobre el poble i la seva gent.


ATENCIÓ
Dins aquest catxé trobareu la fórmula per a resoldre Geocerca a Colldejou#2, per tant és imprescindible començar la sèrie amb aquest catxé.

Busqueu per la xarxa la resposta a les següents preguntes:

  1. Quina extensió té el terme municipal de Colldejou?
            A=X-10,2
     2.  A quina alçada es troba el poble?
            B=X-430
     3.  Quin és el teléfon del Bar restaurant el Casal de Colldejou?
            9778372XY
            C=X-4+Y
     4.  Alçada de la Mola de Colldejou?
            D=(X+1)/183
     5. Quin any apareix per primera vegada documentat?
            E=(X-154)/200
     6. Quin dia d'Agost , durant la Festa Major, se celebra la festivitat de Sant Llorenç?
            F=X-1



     7. Quants habitants censats tenia el poble el 2011? i quants d'ells eren dones?
         G=X-181
         H=(X-5)/25
     8. Quants regidors té l'ajuntament? i quants votants els van escollir?
         I=X
         J=(X-14)/40
     9. Quants vehicles hi havia matriculats el 2010?
         K=(X+10)/60
    10. Quantes persones aturades hi havia a 31 de Març del 2011?
         L=(X+1)/2




ATENCIÓ: Davant del dubte, tenen preferencia les fonts oficials, i si estan directament relacionades amb el poble encara més.

Substituïu els valors de les lletres a la següent fòrmula i ja podeu anar a buscar el catxé.

N  ABº CD. EFG    E  000º IJ. KLH

Molta sort i passeu-ho bé!


ATENCIÓ
Aquest catxé es troba fora del poble, en un lloc amb boniques vistes a la postal de Colldejou amb la Mola al fons, us ve de pas trobar-lo si pujeu des de Mont-roig del camp, per tant engegeu el gps abans d'arribar i us estalviareu tornar enrere.


El segon, és un catxé tipus multi, aquest consisteix en anar al lloc que s'ha preparat per al joc, i sobre el terreny fer una petita ruta durant la qual s'hauran d'aconseguir una sèrie de dades, amb aquestes dades s'aconsegueixen unes altres coordenades que ens duen a un punt on trobem una pista que ens diu on podem trobar el "tresor"
És el següent: Geocerca a Colldejou #2


Aquesta és una sèrie de dos catxés que preten fer-vos conèixer la bonica població de Collejou.

Per resoldre aquest catxé haureu de donar-vos un tomb per Colldejou, per tal de conèixer-lo, i apuntar algunes dades, que us donaran els valors necessaris per trobar les coordenades de la pista definitiva que us conduïrà al catxé final.


ATENCIÓ
La fórmula per a resoldre aquest catxé la trobareu dintre del catxé Geocerca a Colldejou #1. Així doncs, és imprescindible fer-lo previament.

Per tal d'orientar-vos, hem dissenyat el següent mapa:


La ruta comença a les piscines municipals, just a l'entrada del poble.
Aquestes son les coordenades d'inici d'aquest catxé, i us poden servir com a parking on deixar el vehicle. També podeu aparcar a la plaça, i després baixar caminant fins a l'inici, però fareu més camí.
Durant la ruta haureu d'aturar-vos als punts que us indica el mapa per respondre les següents preguntes:

1. Quantes pilotes hi ha dibuixades?
X=A
2. Quants quadrats té la porta de la casa amb la torre circular?
X=B
3. Quantes places d'aparcament pintades a terra veus?
X=C
4. Quin número té a la façana la casa més gaudiniana del poble?
X=D
5. Quin és el número de la casa que té un rellotge de sol a la façana?
X=E
6. Quants bancs veus?
X=F
7. Quants escalons has de baixar?
X=G
8. Quantes torretes rectangulars hi ha?
X=H

Substituïu els valors de A, B, C, D, E, F, G i H a la fòrmula i dirigiu-vos on us marquen les coordenades, a escassos 300 metres d'on heu acabat la ruta. Allí hi heu de buscar la pista definitiva que us durà al catxé.
Molta sort i passeu-ho bé!

Siusplau, no publiqueu fotos o pistes que delatin el catxé, la pista definitiva o el seu entorn. Les fotos us les podeu fer durant el recorregut de la ruta.
Gràcies!

Els enllaços per trobar-los a la web de Geocaching.com els podeu veure a la pròpia descripció, ens ho hem passat molt bé muntant-los, i esperem que força gent s'animi a "jugar" i a conèixer Colldejou.
i sense res més a afegir...
apa salut!

divendres, 24 de febrer del 2012

La por


Només girar la cantonada ja el vaig veure, anava per l'altra vorera. El cap acotxat, el barret tapant-li els ulls, de seguida em va fer pensar el pitjor. Al passar sota el fanal alguna cosa va lluir-li a les mans, vaig imaginar-me un ganivet. La llum va mostrar-me la seva vestimenta, cosa que encara em va espantar més, els pantalons es veien vells i bruts, esparracats, la samarreta rallada, de color vermell i negre, amb estrips força grossos. A uns 15 metres va començar a creuar el carrer dirigint-se a mi. Llavors ho vaig veure, no portava un ganivet, en duia almenys cinc, enganxats als dits com llargues ungles. 
Ni m'ho vaig pensar, vaig apretar a córrer tornant enrere per on havia vingut. Vaig sortir d'aquell carrer trencant la cantonada, buscant ajuda. Però no hi havia ningú, estava desert. 
Tres metres després de girar per la següent cantonada vaig veure aquell grup d'encaputxats. Em vaig espantar moltíssim, anaven pel mig del carrer, eren set o vuit, amb barrets en forma de cucurutxo com els penitents, anaven rient mentre es passaven una ampolla de la que bevien a morro. No era setmana santa, vaig pensar en el Ku Klux Klan, jo no sóc negre, però estava mort de por i girant cua vaig tornar a apretar a córrer. 
Quan ja no podia més em vaig aturar, estava en una placeta. Vaig respirar, llavors en un racó hi vaig veure gent. Hi havia un policia, estava xerrant amb una dona a la qual no vaig veure la cara. M'hi vaig acostar de pressa, nerviós, i vaig començar a explicar-li al policia el que m'acabava de passar. Va esclatar a riure, estava fumant i hem va tirar el fum a la cara. La dona es va girar, no era una dona, tenia bigoti i era molt lleig. També va esclatar a riure. Ja amb la llengua fora vaig sortir d'allí tant ràpid com vaig poder, el grup d'encaputxats ja entrava a la plaça. 
Els vaig deixar enrere, estava molt cansat de tant córrer, vaig mirar al voltant i no vaig reconèixer on era, havia donat tants tombs que m'havia perdut. Una mica més endavant vaig veure unes monges, sense por em vaig acostar a demanar-lis indicacions per sortir d'aquell barri. Quan es van girar vaig veure que també eren homes. 
No entenia res, només podia córrer. 
Després vaig sentir molt soroll, hi havia molta gent en un gran carrer molt il·luminat. 
L'aire era ple de confeti, la música sonava molt forta, tothom anava disfressat. 
Era carnaval i de tanta por que havia passat ni hi havia pensat. 

i sense res més a afegir...
apa salut!

divendres, 3 de febrer del 2012

Al president li torna a tocar la loteria

 Els que sapigueu de que va el 223è joc literari de Tens un racó dalt del món, ja us podeu imaginar com acaba la meva participació:


Un parell de centenars de persones, equipades amb pancartes i cartells, barren el pas al cotxe, amb els vidres tenyits de fosc, del president. A pesar del missatges, breus i clars, “lladre”, “cacic”, “corrupte”, el president es dirigeix al seu conseller que l'acompanya al seient de darrere. 
-Qui són aquests? Que fan? Que volen?-
-Els últims escàndols judicials han fet una mica de mal a la nostra imatge, senyor president, potser hauríem de...-
El president el talla: 
-Carallots, algun dia m'agrairan tot el que he fet per ells.-
La policia dispersa els manifestants. Creen un passadís per on el cotxe pot entrar al recinte. 
Ja a dins, el president és conduït a una petita estança, allí, assegut mentre el maquillen, repassa el guió de l'acte. El conseller se'l mira nerviós. 
-Preguntes? Com es que hi heu inclòs preguntes de la premsa? Qui són? Que hem preguntaran?-
-És per l'assumpte de la imatge que li comentava abans, hem pensat que demostrar transparència i mostrar-nos oberts a parlar...-
-Transparència? Carallots, no he de demostrar res jo, sóc on sóc i faig el que faig perquè és el meu paper, i ningú el pot fer com jo... I ja ho teniu controlat això?-
-Si senyor, no pateixi per res, les imatges que sortiran a les notícies de la TV les editem nosaltres mateixos...-
-Molt bé, així m'agrada...-

El president està tranquil. A l'hora prevista puja a la tarima, davant seu entre el centenar de persones que l'aplaudeixen, distingeix clarament una vintena de periodistes acreditats. 
Comença el seu discurs, parlant a poc a poc i gesticulant: 
-... la inauguració d'aquest aeroport és un dels actes més importants que hem fet els últims anys... ... nosaltres sabem que això serà un pas endavant per l'economia de la nostra zona... ... i els centenars de llocs de treball creats... ...i la rendibilitat de la inversió... ...quinze anys fa, que complint amb el meu deure i responsabilitat... ...a pesar d'una oposició insensata que res de bo vol per a nosaltres... ...però els resultats de les eleccions demostren... ... aquest aeroport serà...-
El discurs dura més de vint minuts, el públic l'escolta atent, i en ocasions aplaudeix o el victoreja.
Finalment, quan acaba amb una frase solemne, el conseller es posa al seu costat i dona la paraula al primer periodista:
-Que en pensa de les crítiques que ha rebut l'infraestructura per l'alt cost econòmic que ha suposat?-
El president torna a parlar de rendibilitat, de futur, i repeteix part del que ja havia dit. 
-Que els hi respondria als que l'acusen d'estar implicat en algunes de les empreses concesionàries que han participat a les obres?-
El president li fa una mirada al conseller, aquest acotxa el cap. Ara el president parla de transparència, de l'oposició que no sap ja com atacar-lo, i tanca la pregunta tornant a mencionar els llocs de treball creats.
-Les acusacions judicials que últimament li han fet per tràfic d'influències que... ...?-
Aquest cop el president ni es molesta a parlar sobre el que li han preguntat, torna al tema de la dinamització econòmica del territori. 
-I l'escàndol a nivell nacional sobre el finançament del partit que també sembla que... ...?-
El president adopta un posat seriós, i torna a arrebatre contra la falta d'arguments de l'oposició, i la manipulació del poder judicial. Just abans d'acabar de parlar fa un petit gest al conseller amagant la mà per sota la tarima. 
El conseller agafa el micròfon i dona per acabat el torn de preguntes. Afegeix quatre dades més sobre l'aeroport que estan inaugurant i acaba assenyalant la cortineta que cobreix la placa inaugural. 
El president s'hi acosta amb una rialla a la cara. Estira d'un fil, i la cortineta es desplaça deixant al descobert una gran placa metàl·lica gravada amb la data, el nom de l'aeroport, i també el seu propi nom. A l'esquerra de la placa, un relleu imita el seu perfil. El conseller s'apressa a presentar-ho com un homenatge sentit al gran promotor d'aquesta importantíssima obra.
La rialla del president s'amplia, i després d'unes paraules carregades de falsa modèstia, es posa just a sota la placa, disposat a que li facin les fotos que seran portada dels diaris de l'endemà.
El que no sap és que l'endemà, els diaris parlaran de terrible tragèdia, de fixacions mal posades, i de plaques inaugurals assassines. 
L'aeroport, que acabarà tancant al cap de dos anys de funcionament, durà el seu nom a títol pòstum. 

relat escrit amb aquesta cançó, de Def con dos, de fons.
es pot deduïr també qui inspira el personatge del president... (hi ha alguna pista subliminal)
i sense res més a afegir...
apa salut!!

dimecres, 25 de gener del 2012

ja només em falta un fill...

Aquest principi d'any ha vist la llum el meu primer llibre, i és el meu primer, i és en singular, perquè només n'hi ha un. Un exemplar que vaig regalar a la persona del món que més es mereix rebre regals de part meva, ma mare.


I això?
Doncs resulta, que vaig aprofitar una magnífica promoció anomenada "Tu primer libro gratis" de l'imprenta on-line Printcolor.
Ha estat una gran experiencia autoeditar el llibre, gràcies a la qual el meu domini dels procesadors de textos ha augmentat considerablement. El disseny i la maquetació, en resum, tota una obra d'artesania literaria.
La portada, vaja, es podria millorar, però encara no domino tant el disseny gràfic, potser en un futur...
El llibre l'he anomenat "Gaudí va nèixer a Colldejou i 39 relats més", i com es pot deduir he fet una selecció dels 40 relats que m'han semblat, a mi i a quatre amics, millors de tots els que he escrit fins ara.
A ma mare, es clar, li ha agradat molt, (si no li hagués agradat tampoc m'ho hagués dit), i ja de seguida m'ha animat a seguir la meva carrera d'escriptor:
"-si ja de petit ho deia que volia ser escriptor!", va dir davant de tota la familia el dia del regal.
El procés va ser molt senzill, a la pròpia web de Printcolor ja t'indiquen el format que els hi has d'enviar, tant del text com de la portada, i les caracterítiques que tindrà el llibre. Quan ja has fet l'artesania, envies el pdf i en una setmana et serveixen el llibre.
Qui sap...
Potser...
Per Sant Jordi...
i sense res més a afegir...
apa salut!

dijous, 19 de gener del 2012

El jardiner fidel.

Una altra participació als relats conjunts, aquest cop a la seva 50ena proposta.


La Betty es mira sa mare. Ja fa uns minuts que s'han acabat el gelat i la conversa superficial que han mantingut fins ara. La Betty busca les millors paraules, no sap com treure-li el tema que l'ha portat a voler quedar avui per fer un gelat.
La Margaret observa com la seva filla se la mira. La veu preocupada, capficada. Ho sap, la coneix més que ningú i sap quan alguna cosa li passa. Per això a rebut amb alegria la seva trucada, i que li demanés per quedar. Li ha de fer una pregunta, va dir-li per telèfon. No sap com expressar-li que pot comptar amb ella, que li agradaria compartir la seva angoixa, que podria ajudar-la.
La Betty fa com un gest per començar a parlar. Però la mirada de la seva mare l'atura. No sap com fer-ho, mai a tingut una conversa íntima amb sa mare, mai ella li ha parlat de les seves “coses”.
La Margaret a passat pel banc abans d'anar a la geladeria. Porta el sobre amb els diners a dins de la bossa, que no s'ha tret en cap moment. Decideix afrontar la situació.
-Filla, necessites diners?-
-Diners? No, perquè m'ho preguntes?-
-No per... pensava que potser...-
Llavors la Betty es decideix.
-Mare, en Martin... -
-El jardiner?
-Si, fa molts anys que treballa a casa, no?-
-Doncs si, tants com deu o dotze, tu eres petita encara.-
-I tu li tens molta confiança, no?-
-I tant! Ja el coneixia abans de que treballés per nosaltres, havia estat company de servei del teu pare. Perquè em preguntes per ell?-
-No ho se... Deu ser l'home que veus més sovint, no?-
-L'home que... que vols dir? Clar, ve tres dies a la setmana, i també el veig algun diumenge quan surto a passeig.-
-Doncs vull dir que... que és un home solter... que ve sovint per casa... -
-I?-
-Que el pare ja fa anys que va morir, i que tu...
-Que jo... no estaràs insinuant...-
-Bé, és normal mare, no és res de dolent, jo puc entendre que ell i tu...-
-Que ell i jo que?-
-Doncs que... això que esteu... embolicats! Fa dies que ho penso i t'ho volia preguntar.-
-Però filla que dius? Com se t'ha pogut acudir això?-
-Però mare, si és guapo, i solter!-
-Filla! És això el que em volies preguntar? Si estic embolicada amb el Martin? Doncs no, sento decepcionar-te si és això el que esperaves, però no. Això si, també penso que és guapo, tot i això no tinc cap ganes de... bé ja m'entens...-
-Però jo he vist... fa dies..-.
-Que has vist?-
-L'he vist entrar un parell de dies, de nit, a casa, i obrir amb la clau!- 
La Margaret s'aixeca. Es posa les mans a la cara. La Betty se la mira preocupada.
-Mare, que passa?-
-Filla, els diners...-
La Margaret lliga caps, no era la Betty qui agafava els seus estalvis del pot que tenia a l'armari de la cuina.

i sense res més a afegir...
apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails