divendres, 24 de febrer de 2012

La por


Només girar la cantonada ja el vaig veure, anava per l'altra vorera. El cap acotxat, el barret tapant-li els ulls, de seguida em va fer pensar el pitjor. Al passar sota el fanal alguna cosa va lluir-li a les mans, vaig imaginar-me un ganivet. La llum va mostrar-me la seva vestimenta, cosa que encara em va espantar més, els pantalons es veien vells i bruts, esparracats, la samarreta rallada, de color vermell i negre, amb estrips força grossos. A uns 15 metres va començar a creuar el carrer dirigint-se a mi. Llavors ho vaig veure, no portava un ganivet, en duia almenys cinc, enganxats als dits com llargues ungles. 
Ni m'ho vaig pensar, vaig apretar a córrer tornant enrere per on havia vingut. Vaig sortir d'aquell carrer trencant la cantonada, buscant ajuda. Però no hi havia ningú, estava desert. 
Tres metres després de girar per la següent cantonada vaig veure aquell grup d'encaputxats. Em vaig espantar moltíssim, anaven pel mig del carrer, eren set o vuit, amb barrets en forma de cucurutxo com els penitents, anaven rient mentre es passaven una ampolla de la que bevien a morro. No era setmana santa, vaig pensar en el Ku Klux Klan, jo no sóc negre, però estava mort de por i girant cua vaig tornar a apretar a córrer. 
Quan ja no podia més em vaig aturar, estava en una placeta. Vaig respirar, llavors en un racó hi vaig veure gent. Hi havia un policia, estava xerrant amb una dona a la qual no vaig veure la cara. M'hi vaig acostar de pressa, nerviós, i vaig començar a explicar-li al policia el que m'acabava de passar. Va esclatar a riure, estava fumant i hem va tirar el fum a la cara. La dona es va girar, no era una dona, tenia bigoti i era molt lleig. També va esclatar a riure. Ja amb la llengua fora vaig sortir d'allí tant ràpid com vaig poder, el grup d'encaputxats ja entrava a la plaça. 
Els vaig deixar enrere, estava molt cansat de tant córrer, vaig mirar al voltant i no vaig reconèixer on era, havia donat tants tombs que m'havia perdut. Una mica més endavant vaig veure unes monges, sense por em vaig acostar a demanar-lis indicacions per sortir d'aquell barri. Quan es van girar vaig veure que també eren homes. 
No entenia res, només podia córrer. 
Després vaig sentir molt soroll, hi havia molta gent en un gran carrer molt il·luminat. 
L'aire era ple de confeti, la música sonava molt forta, tothom anava disfressat. 
Era carnaval i de tanta por que havia passat ni hi havia pensat. 

i sense res més a afegir...
apa salut!

3 comentaris:

Adbega ha dit...

Quin final! Jo que ja patia!!

Elfreelang ha dit...

Jiji quina tensió fins el final! ens has fet patir! molt bon relat!

Iblama ha dit...

bon final eh titu! tornem a la realitat!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails