divendres, 19 de novembre de 2010

la foto amb la roja

Mare meva, quina troballa, aquest nen que innocent agafa una vella arada, amb la muntanya blanca de Mont-roig ( o les Moles de Colldejou, depèn de com es miri ), sóc jo!!!
amb la samarreta de la roja!!!! ( versió any del naranjito lu menus! ).
Doncs resulta, que des dels blocs de l'Assumpta i del Ferran, es proposa de remoure la memòria, y també les velles fotos, i mostrar alguna cosa pròpia, d'abans, que no se'ns reconeix fàcilment.
I mireu que m'he anat a trobar! no en tinc ni idea, ni record, de que tingués un uniforme de la selecció espanyola, i menys de que me'l poses per exhibir-me en fotografies...


el lloc si que el reconec perfectament, es tracta del Racons, el mas del meu amic Joan, en terme de Vilanova d'Escornalbou tot i ser ben aprop de Colldejou.
Aquí m'hi vaig passar gairebé tots els caps de setmana de la infància, saltant marges, construint cabanes i fent la cabra, ( futbol també, com es veu a la foto ).
És un lloc preciós i tranquil, enmig de la natura, on els pares deixaven tranquils els seus "nens" fent l'indi pel bosc mentre ells es muntaven les seves festes i aficions.
Avui en dia el quadre es manté intacte, bé, l'oliver i els xiprers del fons són considerablement més grans ( han passat molts anys! ).

I l'uniforme de la roja?

doncs mira, fa gràcia, sobretot amb la poca simpatia que em desperta aquesta selecció, i amb lo bé que m'ho he passat amb les eliminacions a vuitens des d'almenys el mundial d'Itàlia 90,
i això m'ho van ensenyar a casa!!!!!

així doncs, d'on va sortir aquest uniforme?
ho hauré de preguntar a ma mare...
i res més a afegir...
apa salut !

17 comentaris:

Ferran ha dit...

Moooltes gràcies per apuntar-t'hi, ricderiure. Molt xula la foto, amb aquest control de la situació que demostres tenir :) (ps: llàstima de samarreta, això sí, hehe)

Assumpta ha dit...

Ostres, et felicito de veritat!! :-))

La foto és simpatiquíssima, estàs molt maco! i atrevir-se a sortir amb "la roja" té molt de mèrit ;-))

He rigut molt en llegir la forma que ho expliques!! :-))

En aquells temps del Naranjito encara hi havia gent de bona fe que creia possible avançar fins una autonomia molt més plena dins d'una mena d'Estat Federal... i llavors, portar "la roja" tenia certa lògica, així que no pateixis hehehe, que ha estat després que hem vist que "no hi ha manera" ;-))

Gràcies per jugar!! :-)

Carme ha dit...

Una personeta feliç en un entorn magnífic!

Així se't veu, riocderiure! Molt maco!

Agnès S. ha dit...

Ostres! això de buscar fotos de quan erem petits...
Com es que sempre sortim contents? Serà veritat el que deia la meva àvia, que abans els nens erem més feliços?

McAbeu ha dit...

Una bona foto i no pateixis per l'uniforme, a aquestes edats a tots ens han fet posar una disfressa o altre. ;-DD

Mr. Missis ha dit...

Eren els anys de Calderé, per tant, segur que el devies estar imitant, així que t'ho perdonem!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Crec que no importa l'equipació que portes. La foto és el que val.

maria ha dit...

Jejeje...quin descobfiment!Se't veu molt maco.

jomateixa ha dit...

Fas cara de bon nen...

ricderiure ha dit...

ostres quants piropillos!!!!

és que els nens desperten tendresa?

molt bona idea Assumpta i Ferran!

gràcies a tots per passar-vos per aquí!!!!!

salut!

Elfreelang ha dit...

ui quina monada de nen! tranquil que la roja no anava de roig encara!

sànset i utnoa ha dit...

Ostres, això fot pinta de ser un misteri digne de Cuarto Milenio!

*Sànset*

montse ha dit...

Això de la roja ho dius per despistar-nos, d'aquest posat un pel revolucionari.

lolita lagarto ha dit...

caram ric! que decidit amb l'arada i tot!, m'han entrat ganes d'anar capa aquest indret, fa molt bona pinta..

fanal blau ha dit...

estàs de queixaladeta, ric!
quina foto més divertida...
jo conservo una arada com aquesta...:)
una abraçada!

Judit ha dit...

Ricard! Que mono! Si tens la mateixa careta que ara... Ostres, com passen els anys!

Un petó xato, m´ha fet molta il.lusió veure´t així de petitet (encara que portis aquest uniforme =:P)

ricderiure ha dit...

Judit !! que no, quin serrell més horrible que em feien!!!

Fanal aquestes arades es mereixen ser monument!

És molt maca la nostra terra Lolita!

jeje, m'has descobert Montse...

encara tinc pendent la conversa amb ma mare Sanset i Utnoa!

No recordo a Calderé Mr Missis, en canvi si a Schuster... ( putades de la memòria)

Una abraçada per tots !!!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails