dissabte, 17 de juliol de 2010

l'Helanea marxa...

I finalment i per tancar la proposta Et regalo un personatge, i la contraproposta Que fer quan et regalen un personatge?, aquí tenim el meu regal de tornada per la Chave.
Chave! L'Helaena és una dona potent, tu mateixa la describies així, de la meva terrible imaginació n'ha sortit aquest triangle-drama-flash del qual ella en renaixerà com au fenix. Moltes gràcies pel teu personatge-regal! i per participar en aquesta proposta! a tots!!!

El Kilian prem "l'enter", està ben segur del que vol fer, ho ha pensat molt, ha patit molt els últims dies, ell no s'ho hagués pensat mai el mal que li podia fer l'Helaena.
El Jordi no sap que fer, tot just ara que s'havia enamorat i tenia que acabar-se d'aquella manera, mira com es pon el sol rere les muntanyes deixant-lo ja totalment a l'ombra enmig de la platja solitària i pren la decisió que fa tants dies que li fa ballar el cap, agafarà la feina.
L'Helaena té tot el llit amb la seva roba distribuïda per damunt, a la maleta oberta a terra i va posant com pot tot el que considera més important, la roba que quedi li donarà a la seva mare per que li envii més endavant. Mira el telèfon, no hi ha cap trucada ni cap missatge, sospira i el llença sobre el llit just al costat del passaport i de la targeta d'embarcament pel vol d'aquella tarda de Barcelona a Dakar.
El Kilian mira el telèfon, no sap com afrontar el que li ve, no vol tornar a casa, no s'atreveix a trucar, apaga l'ordinador de la biblioteca on des de fa una hora es troba assegut agafa el casc i se'n va cap al carrer, engega la moto i marxa carrer enllà sense saber encara on va.
El Jordi es treu el telèfon de l'orella i penja la trucada, en el menú hi busca el bloc de notes i hi anota una data i un número, està sorprès, l'oferta és més bona del que s'esperava, es retreu no haver pres aquesta decisió abans, les darreres setmanes ha estat com en un núvol, amb el cap ple de pardals, ara ho té clar, el més important és la seva carrera professional.
L'Helaena està preocupada, han de ser a l'aeroport a les sis i ja són les dues i el Kilian no ha vingut a casa, no en sap res d'ell des d'ahir, sap que aquesta nit ha estat a casa perquè a trobat desfet el llit de l'altra habitació. Té por que no ho hagi descobert, ara, tot just apunt de marxar. Ens trobarem a l'aeroport, pensa, mentre travessa la porta de casa carregada amb motxilla i maleta.
El Kilian s'aixeca la visera del casc per que el vent li eixugui les llàgrimes, està desconsolat, ha posat tantes il·lusions en aquest viatge, ha estat mesos preparant-lo, ella també n'estava molt contenta, era el seu projecte comú. Suet a l'autovia i enfila cap a l'aeroport.
El Jordi posa l'intermitent, surt amb el cotxe de l'autovia i en una rotonda fa mitja volta, no pot anar-hi, no vol anar-hi, s'aparta a un costat de la carretera i agafa el mòbil disposat a enviar un sms.
L'Helaena no pot esperar més, ja fa deu minuts que el guarda de seguretat li ha dit que no es podia esperar més a embarcar, ella l'ha entretingut però ara ja no ho pot allargar més, sospirant entrega la targeta, esta descol·locada, sense el Kilian tot és diferent, com s'ho farà ara a Dakar?, travessa l'arc de la porta i comença a caminar amb el cap cot.
El Kilian s'espera a que ella entri, l'ha estat mirant de lluny i no si pot acostar, sap que no ho pot fer, ella li faria veure les coses a la seva manera, tornarien els dubtes, tornaria a patir. Es manté amagat i quan ella comença a caminar pel passadís, d'esquena a ell, surt per mirar-la per últim cop.
El Jordi ha estat deu minuts per escriure l'sms, ell no les sap fer aquestes coses, mai li han agradat els comiats, i per telèfon menys, busca el seu número a l'agenda i prem el boto d'enviar.
L'Helaena no ha dubtat ni un moment que ha de tirar endavant, ha de pujar a l'avió i anar a Dakar. Pensa en els ulls plorosos del Jordi el dia abans, quan ella li havia dit que marxava, que se n'anava amb el Kilian.
L'Helaena mira enrere i a l'altra banda de la porta hi veu el Kilian, esta dret, mirant-la, no fa cap intenció de seguir-la, s'ha acabat. A l'entrada de l'avió s'eixuga els ulls humits mentre busca el mòbil per apagar-lo, té dos sms nous.
"me'n vaig a treballar a Sidney, no em queda res aquí, sort, Jordi"
"em quedo, ja no ens queda res, sort, Kilian"
Hauria de tornar a començar.

i parlant de propostes...
molt aviat, ja n'estic preparant un altre...
salut!!!

6 comentaris:

Dissortat ha dit...

¡Juer, quina mala estrela la de la Haelena!

Una bona manera d'acabar la proposta de Et regale un personatge. Ha estat un plaer participar-hi.

Salut!

maria ha dit...

Que bé! Una altra?
M'agrada com t'ha quedat aquest final...

Elvira FR ha dit...

Bona cloenda per la cadena de personatges regalats!

Natàlia ha dit...

Molt intrigant i ben escrit! M'apunto a la propera ;.)

Judit ha dit...

Un final xulo, digne de tu =:P

Ai, ai, ja estic intrigada!

ricderiure ha dit...

eiiiii !!!
així que ja teniu ganes ...
aviat , aviat...
gràcies per passar per aquí!!!
m'alegro que us agradi!!!
salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails