L'avi Ramon

Aquesta és la meva participació al 169è joc literari de Tens un racó dalt del mon. Una fotografia que ha inspirat històries molt bones, la meva és un flash...

Em dic Ramon, tota la vida he viscut en aquest mas, tinc 89 anys, diuen que sóc gran, que sabran ells el que és ser gran!. Tota la vida he viscut en aquest mas, me'l conec pam a pam encara, bé, potser he perdut una mica de memòria, però encara se on puc trobar cada arbre, cada racó, com s'ha de cavar la terra bé perquè l'aigua hi corri, totes les coses que s'han de fer en cada moment per que la terra tiri endavant, no sóc gran jo, sóc jove!

Potser si que el meu pas ja no és tant àgil, abans, fa anys, m'enfilava als olivers d'un salt, per esporgar-los, carregava sacs, sempre he treballat molt dur jo, per això ara, ara em fa mal l'esquena, i el meu pas és atrotinat, i sembla que trigo molt a arribar als llocs, però jo hi arribo!

Tota la vida que he viscut en aquest mas jo, hi o he portat endavant, he treballat molt dur, i ara, ara diuen que he de marxar, que estaré millor, que em cuidaran molt bé allà on em porten, que tindré infermeres, metges, que em vindran a veure sovint.

Ara em volen treure del mas.

Però no estic acabat jo!, em puc valer per mi mateix, sóc fort, sempre ho he estat, no cal que pateixin per mi, ara el ho demostraré!

Me'n vaig a jugar a futbol amb el nens!

i res mes...
aviat, ja tinc quasi preparada la pròxima proposta!
salut!