Visc si sóc útil

Una altra participació als jocs literaris de Tens un racó dalt del món, aquest cop el Jesus ens ho posa complicadet, el text ha d'inspirar-se en la fotografia i no contenir la lletra "e". Mare meva! si és la lletra que més s'utilitza! 23 cops en aquestes tres linies !.
Doncs després de trencar-me el cap, m'ha sortit això, entre absurd i dramàtic, entre existencial i tonteria, ho sigui una mica extrany...
els objectes poden morir? doncs mentre tinguin un mínim d'utilitat...
Atenció a la conversa:

(cadira) -hola tronc ! I tu com has acabat aquí?.-

(tronc) -doncs jo donava ombra a un jardí, una forta tramuntanada ho va acabar, van tallar i cap al foc!, sóc arrancat, forçat, i aquí acabo trist i abandonat.-

(cadira) -doncs si, trist, trist,...-

(tronc) -no vas pas millor tu, aquí flotant, com un trasto a l'abocador.-

(cadira) -tal com sóc, poc útil diu l'antic amo, un dia a la platja vaig acabar, uns infants, mirar l'horitzó, arribar lluny pujat aquí damunt, abocat al mar, una onada, un cop, ja soc dins, i floto, d'aquí cap allà, ningú vol la cadira, rompuda, abandonada.-

(tronc) -doncs fotut, cap futur, al mar, al foc, poc vals, igual jo, millor morim i prou.-

(cadira) -morir, no vull!.-

(tronc) - romàntica! No sortiràs d'aquí, com a molt, aniràs al fons, no cal burxar, no cal lluitar, dir “fi” tan sols.-

(cadira) -sóc útil, sóc vital, puc parir!, al fons marí puc criar musclos!.-

(tronc) – hahaha, ric, hahaha ! Somiadora ! Bona fi anar a parir!.-

i res més a afegir...
apa salut!