mireu-vos les bases, és superinteressant...
El Jeroni crema la fotografia i pensa que és afortunat de ser qui és.
El Jeroni sempre s'ha considerat un xiquet amb sort, això li diu també sempre la seva mare.
El Jeroni és un nen estudiós, té 11 anys i és força alt, molt guapo també, li diu la seva avia.
Aquest any en Jeroni ha fet la primera comunió, és un nen molt creient tal com li han ensenyat a casa seva, sempre resa abans d'anar a dormir, i dona gràcies a deu per ser tant afortunat, això també li han ensenyat els seus pares.
El Jeroni viu a la part alta de la ciutat, els seus pares tenen diners, això ho sent que ho diuen els seus companys del cole. El seu pare és empresari, ell no sap ben bé que vol dir, però això li diuen quan ho pregunta. La seva casa és enorme amb un munt d'habitacions, i un jardí preciós, i piscina. Tot els nens volen tenir una casa com aquesta, i sempre volen venir a la piscina.
A l'escola hi ha un nen que es pobre, això li han dit els seus pares, és pobre, no pot caminar, té malament les cames, com atrofiades, és discapacitat, aquesta paraula li van explicar fa poc. El Jeroni sap que el seu pare és una bona persona per que li paga l'escola al nen pobre ja que els seus pares no el podrien portar a una bona escola com aquesta, això li ha sentit dir a la professora.
Un dia el Jeroni va veure els pares del nen pobre, estaven a la porta de l'escola, i van parlar amb el seu pare que venia a buscar-lo. El seu pare els hi va donar un sobre i va tornar amb ell com enfadat.
El Jeroni tenia que fer un treball sobre la seva família, va buscar fotografies, així la va trobar.
En un sobre junt amb altres papers, per la part de darrere, amb bolígraf hi havia escrit el seu nom, Jeroni, i una data, dos mesos abans del seu naixement. Era una ecografia, aquesta paraula li havia explicat la professora, se suposava que era ell. Però no era ell, el de la ecografia tenia les cames petites, deformades, com atrofiades.
i res més a afegir...
apa salut!
4 comentaris:
Ara tinc curiositat per com continua...M'ha agradat,trista però bonica.
Bona història....carai amb el bon pare....!
Carai! quina sorpresa al final!
Molt ben escrit.
ui, hem sembla que no continua Maria...
Gràcies pels comentaris!!
Publica un comentari a l'entrada