dilluns, 4 d’octubre de 2010

el desert, i així tanco la cadena d'escenaris.

Doncs si, dos mesos després d'obrir la cadena de regals Et regalo un escenari !
ja va sent hora de tancar-la...
moooolt bé ! 15 participants (jo inclòs!) que ens em anat donant tot tipus d'escenaris. Una bona manera de trobar-se, de llegir-nos, de donar-nos coses els uns als altres. Moltes gràcies a tots per participar-hi! Jo m'ho he passat molt bé seguint els regals i llegint els escenaris que us heu anat donant.
 Finalment la cadena queda així:


Ricderiure va regalar la pista poliesportiva del poble a la Maria
la Maria  va regalar una baixada amb vistes   a Lobo Linkon i ella n'ha tret...
Una gran idea
Lobo Linkon va regalar  el monte de la felicidad  a la Judit
la Judit va regalar el seu petit escenari a   la meva Perdició
La meva perdició va regalar la cambra perduda a l'Elvira
l'Elvira  va regalar el cap negre a fanal blau
Fanal blau va regalar el "mundo amarillo" a l'Arare
l'Arare va regalar  la plaça de l'alzina a la Pilar
la Pilar va regalarel carrer a la Joana
la Joana  va regalar una finestra al món Dissortat i ell ha trobat
La finestra tancada
Dissortat va regalar la paret a la Laura i ella ha escrit
Les dos cares de la paret
la Laura  va regalar la riba del riu a la Carme  i ella ha trobat
la barqueta per creuar
la Carme va regalar la platja de còdols a la Montse i ella hi ha enviat
la Montse va regalar el rai a la Chave
la Chave va regalar el desert a Ricderiure i jo mateix he escrit
I per acabar,com podeu veure,  i com l'última vegada, el darrer regal és per a mi, i la casualitat ( no em direu que hi creieu?) ha fet que sigui la Chave qui m'envia aquesta experiència al desert.

i per fi arribà!!! després de més d'un dia de viatjar amb tots els mitjans de transport haguts i per haver arribar al desert...
tot just, començava a pondre's el sol... el record de la calor de tot el dia feia que bullissin els seus peus: va començar a treure's roba impulsivament, a sentir el vent i la calor sobre la seva pell, a sentir-se còmode, lliure i descansada després de tantes hores...
el sol es ponia ràpidament: darrere seu pintava les incomptables muntanyes que la rodejaven de tots els colors que et puguis imaginar. començava amb els càlids, amb grocs, vermells i taronges... ràpidament passava a rosats i liles, que s'anaven tenyint de blau... en segons anava canviant l'escenari i era impossible tornar endarera... ella ho fotografiava tot amb els seus ulls astorats, cansats i plens de la pols que esbufegava la brisa del desert... amb la mateixa rapidesa que s'havia tret la roba, se la tornava a posar. la temperatura baixava ràpidament, el sol deia adéu, la calor s'esvaïa i deixava pas a un fred polar que la feia tremolar de sorpresa...
tres, dos, un... el sol desaparegué i amb timidesa, les primeres estrelles començaven a brillar: les primeres de moltes... s'afanyà a muntar la tenda de campanya: la temperatura, implacable i sense compassió, seguia baixant i baixant... tenia fred. els dits de les mans i els peus ja no li responien. començava a tenir por de no sobreviure la nit... que fou llarga, molt llarga, però les estrelles il·luminaven el seu optimisme en que ho aconseguiria... la lluna, mai aparegué...
va calcular que eren les sis del matí quan començava a clarejar... tot es va pintar de nou de mil colors i en menys d'una hora, tenia els llavis secs, la pell suada i ni un sol arbre li podia donar l'ombra que necessitava pel resguardar-se de l'astre rei...  tot i així, estava feliç: havia tancat el cicle, ho havia aconseguit i, ni més ni menys, que al desert més àrid i mortal del món.

Moltes gràcies per participar altre cop Chave! i moltes gràcies pel teu regal!!! En faré un bon ús!!!
I com pots veure, el rai de la Montse és el teu regal! fes-ne un bon ús també!!!!
Per acabar...
La segona proposta, Que fer quan et regalen un escenari? de moment no ha tingut tant d'èxit, les vacances, l'acumulació de feina, ... de moment... per que tal com va proposar Dissortat , properament faré circular una circular ( jeje!) on recordaré, o faré saber als que no se'n van adonar, que si et regalen un escenari, perque no tornar el regal?
Així que us animo a tots el que heu participat a la cadena, vinga! donem vida a l'escenari!!!
i poca cosa més puc afegir...
apa salut!

8 comentaris:

Laura T. Marcel ha dit...

Jo estic ja preparant la part que em toca. Però crec que si que hauries de fer un toquecillo als participants per tal de catalitzar el feed-back. Realment les vacances han tallat una mica el rotllo en aquesta iniciativa i ara costa reenganxar. Però, ara amb la tardor inspiradora, ja veuras com tots es posaran a donar-li al teclat.

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Una bona manera de rematar la cadena. Ara com diu la Laura, tindrem que carregar piles i animar-nos, jo el primer que molt de boca i després res de res, però a mi em passa que la tardor... mmmm

Salut per a tots.

Laura T. Marcel ha dit...

Ric, he vist per casualitat que la Carme ja ha vestit una mica el meu escenari. També he vist que tu encara l'engalanaries més. T'animo a que ho facis, de fet ja li he comentat a ella que ho deixa obert a tot.(Mira el comentari a Col·lecció de moments que tb anava per a tu)
Ja saps, no et tallis!

ricderiure ha dit...

Ostres!!!
doncs m'ho pensaré...
a veure si se m'acudeix alguna cosa...
`^_^´
no em tallaré!!!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Veig que els participants d'aquesta iniciativa han començat a fer us dels seus regals, però no ho estàs rflexant a cap lloc??? No sé on seguir-ho, Riiiiiiiiccc!!!! Enllaça, tiuuuuuuu!!!

xDDDD

ricderiure ha dit...

Dissortat ho estava seguint des del post on vaig fer la proposta...
però també ho copio aquí!
arreglat!!!
vinga animeu-vos!!!

Laura T. Marcel ha dit...

http://plomablava.blogspot.com/2010/10/omplo-el-teu-escenari.html
No se si era aquí on t'havia d'enviar això però ben segur que ho trobes.

◊ Dissortat ◊ ha dit...

hola ric, en el meu blog està penjat el relat que he fet per a la proposta Què fer quan et regalen un escenari?

Allí queda per a tots.

Salut

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails