Aquesta és la meva participació al 173è joc literari de Tens un racó dalt del món, inspirat en la cançó de l'Albert Pla, el somiatruites.
L'any 1982, el Julià Berrós fa segon de primària, un dia la seva mestra el sorprèn fent uns dibuixos força estranys.
-Que és això Julià?-
-Una màquina de fer diners senyoreta, el meu pare diu que no ens comprem un cotxe per que no tenim diners, així que m'inventaré una màquina de fer diners!-
-Ai xiquet, si fos tant fàcil.-
-el pare m'ha dit que sóc un somiatruites, que vol dir?-
-no és res dolent, tu continua sent-ho durant molts anys-
L'any 1995, el Julià estudia enginyeria industrial, un dia el professor li comenta un projecte.
-Que és això Julià?-
-Una màquina de fer diners, volia dissenyar una cosa que fos pràctica, i com que vaig una mica pelat...- respon amb un somriure.
-ves tu quines idees, ara que pràctic, si que ho és, una mica il·legal també... està molt ben dissenyat-
El 25 de Setembre del 2010, el Julià aterra a Brasilia, travessa la duana sense problemes després de declarar els 20 milions d'euros que porta en dos maletes.
El policia de la duana li torna el passaport i mentre en Julià se'l guarda li diu:
- Que tingui una bona estada al país senyor Jules Somiatruites-
En Julià no pot evitar somriure pensant en aquella senyoreta de primària.
espero que us agradi!!!!
i res més a afegir...
apa salut!!!
7 comentaris:
quines truites més sucoses... que somniava en Julià!
m'ha agradat molt el relat!
La perseverança i el temps ens permeten aconseguir moltes coses, però crec que el Julià el que aconsegueix és una màquina perfecta per a falsificar diners, perquè els seus diners, ho mirem per on ho mirem son falsos encara que siguen perfectes i això podria crear un caos econòmic si se'n passava i... xDDDD En resum, El Julià és un gran estafador i jo un rollero de cuidao xDDDDDDD
moltes gràcies per la teva participació
Qui diu que els somiatruites no poden treure profit de les seves cabòries? Molt bo.
molt bo ric
Enginyós, si senyor!
I de quants ous diu que era la truita?
Ui se m'havia passat per alt! un molt molt bon relat ricderiure!
Publica un comentari a l'entrada