dimecres, 8 de setembre de 2010

la olivera

ja fa dies que no faig un post-vegetal ...
tatxan! doncs aquí tenim ....
la olivera!!!
i per començar, us presento la meva olivera, la meva mini-olivera...


aquest petit arbre, bonsai pels japonesos, va arribar a les meves mans com a regal d'aniversari d'uns amics molt estimats pel meu 30 aniversari, des de llavors que el vaig cuidant, i s'ha convertit en el bonsai que més temps he aconseguit fer viure!
es clar que sent una olivera... doncs resulta fàcil, les oliveres són un dels èssers vius més durs, més resistents, que poden viure més anys...  en un parell d'ocasions la meva mini-olivera ha estat "albordelamuerte" (expressió dramàtica!), però sempre he aconseguit reviscolar-la i així continua amb mi encara...
com podeu veure a la fotografia, com a bonsai no és que el tingui gaire arreglat, això és influència d'aquelles opinions radicals que em retreuen que un "natural" com jo em dediqui a "torturar" i "dirigir" artificialment la vida d'aquest pobre arbret, entre això, i la típica peresa doncs així s'ha quedat, sense filferros, sense formes espectaculars, només com una olivera que rebrotés enmig de la natura.
La olivera és un arbre molt simbòlic, simbol de la pau, quan el colom l'agafa amb el seu bec, simbol de la nostra mediterrania, on es conrea pertot arreu, on es consumeixen les nostres olives i se'n treu un dels símbols de la nostra cultura i gastronomia, l'oli d'oliva.

la força de l'olivera està en la seva capacitat de rebrotar, és plena d'energia, que fan a l'arbre capaç de treure brots allà on faci falta per tornar a reverdejar l'arbre, després de gelades, podes, trencadisses varies o transplants...
l'Ullastre és la varietat salvatje de l'olivera, és una planta autòctona que podeu trobar en formes arbustives o fins i tot com a arbre enmig de les maquies mediterranies, compte! no el confongueu, en antics conreus, en oliveres abandonades i deixades anar. L'Ullastre produeix una oliva més petita i magra, i que no és comestible.
En realitat la Olivera no és d'origen mediterrani, les varietat productives que coneixem provenen de l'Asia menor, d'Anatolia o de les costes de Siria i Israel. Tot i això fa milers d'anys, probablement tants com fa que s'utilitza la agricultura ( des del Neolític que es cultiva!), que els pobladors del mare nostrum van descobrir el gran regal que suposa cultivar els olivers, i el van conrear per totes les terres d'Iberia, del sud d'Europa i del nord d'Africa. De l'arbre primer en van utilitzar les olives per menjar, després els egipcis van apendre a fer oli i l'utilitzaren per a l'iluminació, per a amanir, i per untar-se el cos!.  Avui en dia, els olivers es cultiven a tot el món, allí on el clima ho permet.


i per acabar, lo Perot, la nostra olivera més padrina, a aquesta olivera se li otorguen uns 2000 anys de vida! o sigui que va ser cultivada per Ibers o romans a Horta de Sant Joan des de temps de .... bueno, d'aquell. (no faig propaganda de religions aquí...).
Si sou uns apassionats d'aquestes coses i voleu saber més, doncs només cal que seguiu els enllaços que he posat per aquí, que tampoc és qüestió d'allargar-se massa...
i sense res més a afegir...
apa salut!

5 comentaris:

◊ dissortat ◊ ha dit...

Els bancals plens d'oliveres velles, amb els troncs retorçuts són d'una bellesa màgica

montse ha dit...

M'agraden les oliveres, vaig quedar encantada al contemplar tota aquella gran extensió que hi ha a Sóller.

Salut!

Elvira FR ha dit...

Un bon post vegetal i oleic! m'encanten les oliveres! i els bonsais! i sobretot m'agraden els bonsais naturals sense filferros....molt maca la teva petita olivera!

Mon ha dit...

jo intento fer-ne un d'un garrofer, de debo.

ricderiure ha dit...

gràcies per passar-vos per aquí !!!!

Mon, tinc entès que també són fàcils els garrofers.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails