diumenge, 12 de setembre del 2010

montar-se la pel.lícula...

 Aquesta és una història estiuenca inspirada en una bona amiga... tota semblança amb la realitat és pura imaginació malaltissa d'aquesta meva...

-Hola guapa! Quieres peliculas, música ? También tengo gafas de sol, biquinis de esta temporada? Mira, mira este, seguro que con este cuerpo que tienes te queda fantástico.-
Posant-se la ma a sobre dels ulls per tapar-se del bat de sol que queia a aquella hora a la platja, la Natàlia va aixecar la vista per mirar-se el manter que es dirigia a ella de forma tant descarada.
-No mira, que no necessito res, gràcies igualment però...
La Natàlia va quedar-se amb la boca oberta, el noi, l'home, era un deu! De pell fosca i cabells arrissats, sense samarreta, mostrant la pell brillant, un cos perfecte!
-espera, espera!, a veure aquest biquini, oh! És preciós! I està tant bo... vull dir tant bé... quan val aquest? Digues moreno!-
-para ti diez euros bonita, te quedará perfecto.- deia esbossant un somriure.
-però, però, me lo tendré que provar no? Endemás aquí no tengo dinero, tinc la cartera a l'apartament, aquí mateix, mira, esperate un momento que lo voy a buscar.-
-no pasa nada bonita, llévate el biquini y te lo pruebas, aquí estaré.-


 A la Natàlia se li anava la imaginació mentre caminava cap a l'apartament, pensava, per que no li he dit que pugi?, s'imaginava que el convidava a prendre un refresc mentre ella es despullava per provar-se el biquini. Pujava les escales de l'apartament esbufegant, va arribar a dalt suada, amb la imaginació desbocada, es va treure el biquini que portava, seguia imaginant-se la pell brillant del manter, estava suada, nueta, calenta. Va començar a tocar-se, l'africà se li acostava i li deia “bonita”, l'agafava amb els braços musculosos i ella es desfeia, follaven com a bojos i ell no parava de dir-li “bonita, te quiero, bonita te quiero”.
Quan va acabar, encara tota tremolosa, es va provar el biquini, li anava perfecte, li quedava perfecte, va agafar la cartera i va baixar altre cop a la platja.
-és preciós! Preciós, em queda perfecte, però... però... no lo tienes en verde? Ves? En verde, que esto rojo envés de rojo sea verde, seguro que lo tienes en tu casa, o donde sea, podemos quedar mañana y me lo traes, lo tienes o no?-
-bonita! Pero el rojo te queda muy bien, el rojo es pasión, es bonito, quedate el rojo!-
Pasión!, la Natàlia es posava nerviosa amb cada paraula que deia ell.
-que no, que no, que lo quiero en verde, que tinc unes sandàlies verdes i em faran joc, lo tienes o no lo tienes?-
-bueno, bueno, bonita, ya me lo miraré, creo que si que está en varios colores, me lo voy a mirar y mañana te buscaré por aquí-
-no mira, espera, espera, te voy a dar mi telefono, no, espera, ves aquellos apartamentos de ahí? Los blancos, pues en el 1º2ª estoy yo, mañana a esta hora te subes y me traes el biquinii y te invito a un refresco y...-
-muy bien bonita, no insista más, mañana a esta hora me paso por su casa y le traigo la mercancia, venga bonita, que tenga una buena tarde, hasta mañana-
Quan la Natàlia va arribar a casa es va tornar a tocar, estava tant bo, tant musculós, va començar a imaginar-se com s'ho muntaria amb ell l'endemà, va assajar davant del mirall la cara que faria quan el convidés a entrar a casa, com li demanaria que li cordés el biquini, i llavors, el deixaria caure fent-se la tímida. Li va costar molt adormir-se, estava nerviosa, i ho va estar tot el matí de l'endemà, va dinar ràpid, es va preparar, va endreçar tota la casa, i llavors, a mitja tarda, va sonar el timbre.
Tremolava tota quan va anar a obrir la porta.
-Mira bonita, que vengo con mi novia que es ella la que entiende de bikinis y bañadores, te ha traido toda la colección de este año, y bonitos, y baratos, entramos y te los enseñamos?-
La Natàlia es volia morir, ni tant sols havia pensat d'anar a buscar diners al caixer!

i res més...
el final com sempre... ruïna total!
salut!

8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Quina galleda d'aigua freda per la pobre bonita Natàlia!

Mon ha dit...

pifffff, quina desinflada final.

Nat ha dit...

Quina refredamenta final!! no ens podem refiar dels venedors carinyosos, jeje. Gràcies per dedicar-me'l per que la Natàlia era jo ,no??? jejeje

Anònim ha dit...

Aixxxxx....qualsevol semblança amb la realitat diu...hahah! si veiessiu el tros de negre nenes!!! quin tros d'home i yogurín de 25 anyets...musculat, amb les gotes de suor que li regalimàven sobre la pell morena, fibrat, quadrat, ben vestit, amb bona olor i entregat a mi cada cop que li comprava un bikini...kin desaprofitament per culpa del dichós Ramadà i del meu cinturó de castedat...la verdadera història, però, me la guardo per a mi...;-)

Gràcies ric per deixar-me ser la teva musa per un dia...

La verdadera Natalia..

Filadora ha dit...

Però la Natàlia va passar uns bons moments pensant amb el monument, no?
doncs que "te quiten lo bailao!!!"
Molt bo!

maria ha dit...

Molt bo! En especial el testimoni en primera persona de Natàlia!!

ricderiure ha dit...

gràcies per continuar llegint-me!!!

Ai amiga!!! ets una gran musa! sempre t'ho dic, de tu en puc treure mil històries a cada una més delirant que l'anterior!
que no es perdi!

salut a tot@s!

Anònim ha dit...

Ja ho diuen que somiar és gratis...i amb els homes no paro de fer-ho...i amb els negres...mmm...lo bailao no m'ho treu ningú...hahaha! i desitjo que a vosaltres tb us hagi servit per a somiar despertes una estona...merci ric per ajudar-nos a reiterpretar la nostra feminitat...ja saps kina següent història espero...entre pinzells taques de colors...deixa fluïr la imaginació!!! ;-)

Verdadera Natàlia

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails