montar-se la pel.lícula...

 Aquesta és una història estiuenca inspirada en una bona amiga... tota semblança amb la realitat és pura imaginació malaltissa d'aquesta meva...

-Hola guapa! Quieres peliculas, música ? También tengo gafas de sol, biquinis de esta temporada? Mira, mira este, seguro que con este cuerpo que tienes te queda fantástico.-

Posant-se la ma a sobre dels ulls per tapar-se del bat de sol que queia a aquella hora a la platja, la Natàlia va aixecar la vista per mirar-se el manter que es dirigia a ella de forma tant descarada.

-No mira, que no necessito res, gràcies igualment però...

La Natàlia va quedar-se amb la boca oberta, el noi, l'home, era un deu! De pell fosca i cabells arrissats, sense samarreta, mostrant la pell brillant, un cos perfecte!

-espera, espera!, a veure aquest biquini, oh! És preciós! I està tant bo... vull dir tant bé... quan val aquest? Digues moreno!-

-para ti diez euros bonita, te quedará perfecto.- deia esbossant un somriure.

-però, però, me lo tendré que provar no? Endemás aquí no tengo dinero, tinc la cartera a l'apartament, aquí mateix, mira, esperate un momento que lo voy a buscar.-

-no pasa nada bonita, llévate el biquini y te lo pruebas, aquí estaré.-

 A la Natàlia se li anava la imaginació mentre caminava cap a l'apartament, pensava, per que no li he dit que pugi?, s'imaginava que el convidava a prendre un refresc mentre ella es despullava per provar-se el biquini. Pujava les escales de l'apartament esbufegant, va arribar a dalt suada, amb la imaginació desbocada, es va treure el biquini que portava, seguia imaginant-se la pell brillant del manter, estava suada, nueta, calenta. Va començar a tocar-se, l'africà se li acostava i li deia “bonita”, l'agafava amb els braços musculosos i ella es desfeia, follaven com a bojos i ell no parava de dir-li “bonita, te quiero, bonita te quiero”.

Quan va acabar, encara tota tremolosa, es va provar el biquini, li anava perfecte, li quedava perfecte, va agafar la cartera i va baixar altre cop a la platja.

-és preciós! Preciós, em queda perfecte, però... però... no lo tienes en verde? Ves? En verde, que esto rojo envés de rojo sea verde, seguro que lo tienes en tu casa, o donde sea, podemos quedar mañana y me lo traes, lo tienes o no?-

-bonita! Pero el rojo te queda muy bien, el rojo es pasión, es bonito, quedate el rojo!-

Pasión!, la Natàlia es posava nerviosa amb cada paraula que deia ell.

-que no, que no, que lo quiero en verde, que tinc unes sandàlies verdes i em faran joc, lo tienes o no lo tienes?-

-bueno, bueno, bonita, ya me lo miraré, creo que si que está en varios colores, me lo voy a mirar y mañana te buscaré por aquí-

-no mira, espera, espera, te voy a dar mi telefono, no, espera, ves aquellos apartamentos de ahí? Los blancos, pues en el 1º2ª estoy yo, mañana a esta hora te subes y me traes el biquinii y te invito a un refresco y...-

-muy bien bonita, no insista más, mañana a esta hora me paso por su casa y le traigo la mercancia, venga bonita, que tenga una buena tarde, hasta mañana-

Quan la Natàlia va arribar a casa es va tornar a tocar, estava tant bo, tant musculós, va començar a imaginar-se com s'ho muntaria amb ell l'endemà, va assajar davant del mirall la cara que faria quan el convidés a entrar a casa, com li demanaria que li cordés el biquini, i llavors, el deixaria caure fent-se la tímida. Li va costar molt adormir-se, estava nerviosa, i ho va estar tot el matí de l'endemà, va dinar ràpid, es va preparar, va endreçar tota la casa, i llavors, a mitja tarda, va sonar el timbre.

Tremolava tota quan va anar a obrir la porta.

-Mira bonita, que vengo con mi novia que es ella la que entiende de bikinis y bañadores, te ha traido toda la colección de este año, y bonitos, y baratos, entramos y te los enseñamos?-

La Natàlia es volia morir, ni tant sols havia pensat d'anar a buscar diners al caixer!

i res més...
el final com sempre... ruïna total!
salut!