dilluns, 15 de març de 2010

la rendició d'Abdijan.


El Xa Khusrau jura fidelitat a Baber.

Aquesta és la meva segona participació als Relats conjunts.
La història comença amb aquest dibuix del Babubarna, el llibre autobiogràfic de l'emperador Baber, l'imperi de Baber s'extengué durant la edad mitjana, pels vols del 1500, des de l'India a Persia.
Això que us explico, és la llegenda que m'ha arribat a mi, de com Baber va aconseguir conquerir la fèrtil vall de Abdijan.

La rendició d'Abdijan.


El vent bufava suaument fent onejar les fulles encara verdes dels aurons.
En Khusrau s'havia passat tota la setmana passejant per aquell bosc, pensant en el que havia fet. Encara no s'atrevia a tornar a Abdijan, ho pensava una vegada i una altra, rumiava, intentava trobar les paraules precises que farien que tot pogués tornar al seu lloc.
Als vespres tornava a casa del pastor que l'havia amagat i acollit. El bon home el tractà com un fill, i en sentir les seves explicacions no pogué més que comprendre'l i compadir-se'n. S'havia de presentar davant el consell i no sabia com fer-ho. El pastor l'aconsellà i tranquil·litzà, la veritat i la compassió eren per ell molt importants.
Des d'un turó llunyà, en Kushrau mirava com la tardor acabada d'arribar omplia de vida la fèrtil i rica vall d'Abdijan. El verd dels boscos de roures i aurons contrastava amb els grocs i pàl·lids dels conreus. Al fons els turons del Kubassan, esgarrapats per les grans mines a cel obert, la riquesa d'Abdijan. La font del poder del Xa.
El seu germà Umar era al càrrec de la ciutat des de la seva absència. Es trobava immers en les protestes per la irrupció de Baber al regne. Els mercaders, els oficials, els consellers, tots es preguntaven que passaria a partir d'ara. Tots dubtaven de Khusrau, del que havia fet i dels motius que l'havien dut a actuar d'aquella manera. Temien pel futur de la vall i de la ciutat.

Baber representat en una miniatura.

Zahir-ud-Din Muhàmmad anomenat Baber, príncep de Fergana tenia el control d'Abdijan, i ell, que havia estat el Xa Khusrau romania amagat als turons a casa d'un pastor.
Les tropes del Tigre de Baber tot i no ser molt nombroses superaven de llarg la guàrdia del Xa, havien pres posicions al voltant dels turons de Kubassan, i en controlaven tot el que se n'extreia. L'emperador Baber se n'emportaria una part. Ningú hauria de morir per tal de que aquest canvi en el funcionament del regne es produís. La clau era la declaració de lleialtat i tributs firmada pel mateix Khusrau en qualitat de Xa d'Abdijan que donava poders i legitimitat als actes de Baber.
El dia de l'arribada del seguici imperial, el primer que feu Baber, fou ensenyar la declaració i llegir-la davant d'una multitud sorpresa a la plaça enfront del palau del Xa. La signatura, el segell, eren autèntics, tothom ho pogué comprovar fàcilment. Quan un grapat de gent, entre ells Umar el seu germà, anaren a buscar-lo per demanar-li explicacions ja no el trobaren. Khusrau havia fugit, s'havia amagat.
Al cap de vuit dies de meditació, en Khusrau es decidir a tornar, a enfrontar-se amb tot el que havia passat. Després d'acomiadar-se del vell pastor es dirigí cap a la ciutat. En el seu camí es trobà tot de gent que li preguntaven, que li demanaven explicacions, però ell no obri la boca, amb el cap cot travessà el carrer principal de la capital del regne i enfilà les escales cap al palau del Xa.
Gran part dels ciutadans d'Abdijan, entre ells Umar, esperaven que Khusrau obrís la boca, que aclarís els motius que l'havien dut a fer-se súbdit de Baber.
I Khusrau sortí al balcó del palau, amb tota la multitud expectant omplint la plaça.

-Poble d'Abdijan, amics, germans, súbdits fidels, jo Khusrau, fill de Shibani i de Tashkent, em presento avui aquí com a màxim responsable de la situació actual.-
-Poble d'Abdijan, el vostre Xa estima aquesta terra on va néixer i la seva gent com un dels tresors més preuats que posseeix. Si jo, com a pilar i guia d'aquest regne he jurat fidelitat, i he donat la nostra sobirania a l'imperi de Baber és per protegir-vos, per escriure un futur millor per a la vall d'Abdijan.-
-Poble d'Abdijan, el vostre Sha no és amic de les guerres, no vol que ningú hagi de vessar la seva sang per protegir el regne. A deu dies d'aquí, més enllà dels turons, un exèrcit de cent mil guerrers de l'imperi espera les ordres de Baber. La meva fugida i absència han estat un llarg viatge per comprovar que les amenaces de Baber eren certes.-
-Poble d'Abdijan, el nostre regne no corre perill, la nostra riquesa no corre perill, l'imperi ens assegura un futur segur i ple de prosperitat. Baber és gran, Baber és generós, amb la nostra contribució a les arques de l'imperi només fem que posar una altra pedra que contribuirà a aixecar un imperi poderós, un imperi del que som part important, un imperi que ens omplirà de riqueses!-

La multitud de la plaça passà de la indignació a l'expectació, de l'expectació a la sorpresa, de la sorpresa a la por, de la por a l'esperança, i de l'esperança a l'optimisme.
Acabat el discurs la multitud alegre i alleugerida cridava: Visca el Xa! Visca Abdijan! Visca Baber!

Una escena del Babubarna

Khusrau sospirà alleugerit, tornà a dins el palau i ordenà al capità de la guàrdia imperial que capturés i silenciés el vell pastor tronat dels turons.

Khusrau es dirigí cap a la seva cambra, sabia que allà l'esperava Baber. Baber el gran, Baber el savi, Baber el seductor.

Khusrau es tragué la roba, i mentre Baber també nu l'abraçava amb força per darrere continuà pensant en la gran aliança que havia fet el regne d'Abdijan amb l'imperi mogol del Tigre de Baber.

I així fou com Abdijan es rendí a l'imperi.

i poca cosa més...

salut!!

11 comentaris:

Ada ha dit...

Doncs segurament així va succeir! Moltes gràcies per l'aportació, ara ja sabem la realitat de la història!

Josep B. ha dit...

Tot i que he tirat de Vikipèdia per saber una mica sobre els personatges no m'he fet una idea fins ara.

La narració te tots els visos de realitat, fins i tot la traïció final al pobre pastor, un petit detall que passa desapercebut davant l'escena final on el xa és sotmès per Baber, no sols políticament.

Bon cop d'efecte.

XeXu ha dit...

Caram, quina sorpresa final. La veritat és que després d'explicar una història tan realista no m'esperava aquest final!

ricderiure ha dit...

m'encanten els finals sorpresius que et cambien tota la visió de la història i els personatges...

uau Josep ! molt bé que t'has quedat amb el detall del pastor!

alguna crítica m'han fet de que no s'acaba d'entendre... ( vec que tu si)

pretenia presentar el protagonista primer com una mica victima, que es sincera amb el pastor,
al final decideix no fer-li ni cas i tirar pel camí de la mentida i la demagògia...
per això al final és necessari carregar-se al pastor...

creieu que s'enten o que?
gràcies pels comentaris!!!
per les lloances i també per les crítiques necessaries per apendre a fer bones narracions!!!

petons a tots!!!

maria ha dit...

M'agrada com t'ha quedat^-^!

Elvira FR ha dit...

Una narració documentada, ben narrada i ben explicada i escrita....m'ha sorprès agradablement, et felicito t'ha quedat estupenda!

La Meva Perdició ha dit...

Bona i acurada recreació històrica. Fins i tot jo m'he convençut amb les paraules de Khusrau del bon propòsit de les seves accions. Quin final, traiciona khusrau el seu poble per amor o és part de les exigències del lasciu Baber?, ^_^ Felicitats pel relat!

kweilan ha dit...

Gràcies per aquesta aportació tan ben feta i que ens dóna llum sobre aquests personatges. Felicitats!

Pd40 ha dit...

Caram, quines històries més bones que estic llegint. M'ha agradat, fins i tot el gir final encaixa en el relat (lo de 'encaixar' no va amb segones...)

Nets de Junh ha dit...

Reitero el que ha dit Kweilan, felicitats!

deomises ha dit...

I jo que em pensava que havia estat original amb el meu final... I veig que el meu microrelat no li arriba a la sola de la sabata al teu relatàs!

d.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails