dijous, 11 de març de 2010

Gina

Vinga va... així queda... aquí va la meva participació al 151 joc literari de Tens un racó dalt del món.
I per que ho dic així? per que una altra vegada he tornat a superar el límit de 250 paraules! i és que no puc, mira que ho intento, faig i refaig la història, retallo per aquí, per allà, però res...
Algú sap algun truc?
Vinga va prou d'excuses, resulta que quan he vist com li cambiava la cara a la Gilda per l'entrada del seu ex, se m'ha ocorregut fer la meva Gilda particular, i aquí està la Gina! (ni comparació amb la original!, de fet no he vist la peli... )




La Gina sempre havia estat molt romàntica, així es veia ella, quan als 17 anys va començar a sortir amb el Pau, li agradava tant que ja volia casar-s'hi i tenir-hi fills. Però amb el Pau només hi va estar un any i mig.

En pocs mesos la Gina ja s'havia enamorat perdudament d'un altre noi, curiosament també es deia Pau, era molt més guapo, interessant, divertit.

Amb el segon Pau les coses van anar molt bé, s'entenien, al cap d'un any ja vivien junts, al cap de dos ja pensaven en casar-se, quan van celebrar els trenta mesos es van decidir a posar data, per Sant Jordi de l'any que ve, estaven a 10 d'Octubre.

El 15 d'abril es va celebrar el típic comiat de solter, la Gina es va retrobar amb moltes amigues, especial va ser la trobada amb la Rita, estava guapíssima, vivia a Barcelona, no tenia parella i semblava que anés a menjar-se el món. La Gina i la Rita van xerrar com quan eren adolescents, explicant els camins tant diferents que havien seguit, envejant-se mútuament, fent plans que difícilment es podien tirar endavant.

Els dies següents la Gina va pensar massa en els camins, el seu Pau, l'altre Pau, tots els nois que no coneixia i la Rita si, que era molt jove per casar-se.

El 22 d'Abril, la tarda abans de casar-se estava tant nerviosa que va trucar la Rita.

Al cap de quatre hores ja estava prenent-se el seu segon cubata en una discoteca de Barcelona. Aquella nit s'en va anar al llit amb el dj, que curiosament es deia Pau també.

A la una del migdia del dia de Sant Jordi, la Gina, tota resacosa es pentinava els llargs cabells abans d'anar cap a la seva boda. En Pau va obrir la porta i va dir:

-Mira Gina! Que et presento el meu cosí Pau de Barcelona.-

i de propina... el put de blame on mame.



i res més...
salut!

9 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies pel teu text

maria ha dit...

M'agrada...^^!

neusmafo ha dit...

posa un pau a la teva vida!!!!
i el pau li va dir: -suelen ets un pendó!!!-

Jaume Roselló ha dit...

Tan se val Gina o Gilda, els sentiments no tenen nom. El temps, tampoc és important, un compromís és sagrat.

La Meva Perdició ha dit...

Està vist que tant de Pau, tard o d'hora li portarien problemes a la Gina, i potser els buscava amb aquest nom, perquè no li donessin molta guerra, que per fogosa ella ^_^, potser el següent és dirà Prou i no Pau, o potser no, i està condemnada a enamorar-se de tots els Pau, del planeta i no poder conservar-los.
Pd: gràcies per les teves visites i comentaris :)

ricderiure ha dit...

m'alegro que us agradi...

molt bé la teva frase Neus! just el que faltava per acabar la història...

ostre Jaume, no se si t'entenc... els compromisos ja se sap...
a vegades surten dubtes...

Perdició igualment gràcies!
l'has clavat amb això dels Paus!

Elvira FR ha dit...

Molt ben trobada la història! de Paus i de Gines...predestinació? causalitat? casualitat?

Judit ha dit...

No cal escatimar en les paraules! Això dels límits no m´agradat mai, però sempre és un repte poder dir allò que volem amb les paraules que calen i que a sobre siguin les justes!

Un petó!!!

ricderiure ha dit...

no crec gaire en les predestinacions Elvira... causalitats?

Judit serà que m'enrollo massa, que no se resumir...
a veure si practicant...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails