dimecres, 19 de maig de 2010

Som lliures!

Un mes més, compleixo amb la meva participació al joc literari de tipus creatiu de Tens un racó dalt del món, es tractava d'inspirar-se en aquesta fotografia,
l'actualitat és candent, ens ho hem de pendre positivament? o és de bojos?


La situació fou insostenible. Els bancs s'afanyaren a assegurar que ningú perdria els seus diners, però la gent no s'ho cregué, masses vegades havien cregut i masses vegades els havien enganyat.
En una setmana el caos s'apoderà d'aquella suposada societat del benestar.
Tothom volia els seus diners. Tothom alhora. Els que tingueren més sort pogueren recollir alguns estalvis, però la gran majoria de la població ho perdé tot.
Pujant per la rambla només veia gent desesperada, gent carregada amb tots els seus trastos, desnonats, sense sostre, gent que s'ho venia tot, inútil, ningú tenia diners.
Enmig d'aquell caos, dels moltíssims crits que es sentien, una veu sorprenia per la seva alegria.
Enmig d'aquell caos, un homenet, vestit de vermell, amb una màquina fotogràfica a la mà, s'abraçava a una nena mentre cridava:
-S'ha abolit la riquesa! S'ha abolit la riquesa! Som lliures! Lliures!-

Doncs ja veurem que ens passa... esperem que res dolent.
Recordar que encara es pot participar a la proposta creativo/literaria que vaig fer ja farà un mes, es tracta de regalar un personatge, i rebre'n un de regal... maco oi?
Doncs vinga! mireu-vos com ens ha anat de moment seguint aquest enllaç,


i res més... apa salut!

13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies!!!

Elvira FR ha dit...

Molt bé Ric de riure mira m'he emocionat tant en llegir-te que sense voler he fet un t¡relat similar...que morin els bancs visca la llibertat!

Judit ha dit...

Ja tinc penjat el personatge stop espero instruccions stop

ricderiure ha dit...

atenció! telegrama rebut!
stop Judit ja t'he enllaçat i ho he posat en un comentari stop has vist el mail que t'he enviat? pause

play moltes gràcies per participar! stop espero que ho haguis entès bé stop ( o play no se...)

a mi també m'ha agradat el teu relat Elvira, un dia d'aquests ens unim tots i que tremolin...

salut!

Albert B. i R. ha dit...

Abans que petin els bancs ens escuraran fins el darrer cèntim de les nostres butxaques per a tapar els seus forats. Quanta injustícia!

ricderiure ha dit...

ni que diguis...
ara que...
que no teniem natros el poder?

montse ha dit...

Desconfia del poder de la banca.
Necessitem bancs a les places públiques.

Salut!

La Meva Perdició ha dit...

Molt bo aquest crit de llibertat per lluitar contra la desesperació. S'apropa l'Apocalipsi, però es tracta de com vols viure'l. ^_^

lolita lagarto ha dit...

Un escrit molt actual, tant de bo si arriba el cas... ho poguem solucionar amb somriures enlloc d'amb violència.
Molt bon relat!!!!!!!!!!!!!!!!

ricderiure ha dit...

Això això...
contra l'apocalipsi un somriure!

ves que em de fer!
gràcies per comentar Montse, Perdició, Lolita,
Recomano els vostres relats!!
salut!

ricderiure ha dit...

i Albert ! que me n'havia descuidat!!!

maria ha dit...

primer he llegit el teu escrit i després m'he passetjat pel teu blog. I com m'han agradat molt les dues coses, tornaré per ací :)

sànset i utnoa ha dit...

si s'aboleix la riquesa: què farem els pobres?

bon relat!

*Sànset*

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails