diumenge, 30 de gener de 2011

a l'altra banda de la paret (8)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”. 
 Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, ...

per llegir l'escena 7, seguiu aquest enllaç cap a El meu racó.

Escena 8

Dilluns 17:00

La Natàlia sent el timbre i va a obrir la porta. És la Joana que esbufega cansada de pujar les escales.
-Que passa? que és això tant important que m'has d'explicar?- li diu la Joana un cop dins.
-Recordes que ahir quan vam sortir aquells nois baixaven del terrat? doncs van tocar la meva roba!!!!!, em van potinejar la roba!!!! ves a saber que van fer aquells degenerats!!!-
-Ei! tranquil·la eh!, que vols dir que van tocar la teva roba? com ho saps?-
-Doncs mira, avui quan he pujat a buscar-la no estava igual, igual com la vaig estendre jo, hi havia coses mal esteses, i ja saps que jo sóc molt maniàtica amb això, i a més, em falta la part de dalt del pijama de la Hello Kitty!!!-
-Buff, doncs mira, encara t'hauran fet un favor si t'han fotut la Kitty, és horrible aquest pijama-
-si mira, a sobre fes broma encara, que m'han tocat les calces!!!-
-però que passa tant greu? que te les han tacat de semen o que? osti tu quins veïns que tens, si que van necessitats-
- de semen? vols dir que...? eccccs!!!!! vaig a posar-les altre cop a la rentadora-
I se'n va cap a l'habitació mentre l'altre es fa un fart de riure. La Joana la segueix i l'observa mentre recull les calces i les posa a la rentadora. La Joana remena el calaix de la Natàlia, i sense que la vegi li agafa unes calces i se les posa a la butxaca.

                                    
-El que tu necessites Natàlia, és que et toquin les calces... però quan les portis posades!!! com pots ser tant... tant... mira no se ni com dir-t'ho... Monja!!!!-
-Doncs si jo sóc monja, tu ets un pendó! però... tu ho veus normal això?
-Doncs tampoc és tant raro, resulta que tens uns veïns que són uns cadellets, força macos per cert, i que van calents com una planxa, i quan han vist les teves calcetes doncs s'han emocionat, potser les han olorat i tot a veure si et trobaven- I continua trencant-se de riure.
-Bueno guapa, va perdona si t'he ofès, me'n vaig que només venia de pas a que m'expliquessis aquesta "terrible" història, he quedat amb el Joan i ja faig tard-
-El Joan? qui és aquest? osti Joana ets un pendó!!-
-Que no ruc!!! que només és un company de feina, anem a fer una cerveseta i ja està!-
-si, si, el que diguis, bueno, doncs ens veiem demà o dimecres, et truco, vale?-
-vinga doncs, adéu Talieta!-
La Natàlia surt al replà acompanyant la Joana i mira com baixa per les escales. Quan ja no la veu torna a entrar cap a casa. Però la Joana s'ha aturat davant de les bústies, les mira, localitza la dels veïns de la Natàlia i hi posa les calcetes a dins. Amb una rialla obre la porta i surt al carrer.

Epíleg
Dilluns 23:30

La Natàlia apaga el televisor i se'n va cap a l'habitació. Porta tota la tarda pensant en la conversa amb la Joana i amb la història dels veïns i les calces.
Agafa un pijama, el deixa sobre el llit i es treu tota la roba, completament nua es posa dins, agafa el pijama, però dubta, el torna a deixar i s'estira.
Tanca els ulls, fa molt de temps que no fa sexe amb ningú, tampoc no es masturba, però avui s'imagina el veí. No sap quina cara posar-li, no les recorda, però el veu amb una samarreta del barça.
El veu agafant les calces i anant cap a casa, un cop allí es treu la roba i es masturba mentre les olora. La Natàlia s'acaricia sota els llençols.
Ara s'imagina el veí que toca el timbre de casa seva, li porta la part de dalt del pijama de la Hello Kitty que diu que ha trobat per les escales. Ella el deix entrar i tot seguit ja són a l'habitació petonejant-se i traient-se la roba.
La Natàlia s'imagina com el veí li petoneja el sexe mentre li baixa les calces, els hi treu i continua petonejant-li, separant-li els llavis mentre ella gemega de plaer.
Mentre imagina, la Natàlia s'excita cada cop més, la seva mà es mou cada cop més intensament.
Ara s'imagina que jeu de boca terrosa, el veí es posa a sobre i la penetra ben endins mentre li mossega l'orella, es mou molt ràpid, la Natàlia crida de plaer.
Finalment la Natàlia arriba a l'orgasme amb un fort gemec.
Només llavors s'atura a pensar:
-Ostres! a veure si m'hauran sentit els veïns!-

volieu marro, no?

i sense res més a afegir...
apa salut!!!

11 comentaris:

Adbega ha dit...

Jove!! La temperatura puja i la cosa es posa calentona... l'haurà sentit el Joel??

XeXu ha dit...

Jo que em pensava que els que anaven més calents eren els amics d'en Joel...

Carme ha dit...

Potser els hi posarà més fàcil del que semblava! Aquesta Talieta!

Mercader literari ha dit...

Uau!!!! Aquesta història cada dia millora més eh!!!!Als lectors ens encanten aquestes frases!

Adbega ha dit...

Qualsevol cosa per una "subscripció", voy pallá!

Adbega ha dit...

...3r intent!

Elfreelang ha dit...

si va pujant de to millor, amb el fred que fa s'agraeix un relat amb voltatge!

ricderiure ha dit...

Tu diràs si l'ha sentit Ad!!!
(t'ho poso a web)
vinga subscripciona't!!!!

Xexu res és el que sembla mai!!!

Ui Carme no t'anticipis!!! que ho hem de fer durar això!!!

Gràcies Mercader, Elfree!!!

a tots!!!

maria ha dit...

quina tela, no? i mai millor dit, no sé si la que sobra o la que falta! Tu, això ja va... amb l'epíleg ens has deixat secs!

Natàlia ha dit...

Jo crec que els veïns tenen bones intencions, pero la Natalia ha pogut deixar volar la seva ment amb l'excusa de tot plegat, molt bé!!!!

Olga ha dit...

Marro del bo!! Aquesta Natàlia no és tant monja com em pensava, jeje!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails