diumenge, 23 de gener de 2011

El dia D, 5 minuts abans de l'hora H

Aquesta és la meva proposta per al relats conjunts del mes de gener, una tema literari ben fotut aquest de la guerra, gairebé que no sabia ni com posar-m'hi,
se'm regira tot al llegir l'article de la Viquipedia sobre el desembarcament de Normandia que acompanya la proposta,
finalment decideixo tractar un dels temes més bàsics de la persona humana...
aquí ho teniu,


Feia set hores que estaven tancats en aquell transport amfibi. Les dues primeres no s'havien mogut, després van notar com el vaixell que els transportava es feia a la mar.
Es aquell transport, com en els altres 50 que anaven en aquell vaixell, hi viatjaven 40 soldats.
Anaven drets, amb tot l'armament a sobre, les municions, l'ametralladora, les granades, la pistola.
Estaven estrets, tenien por, anaven cap a la batalla, la mare de totes les batalles els havien dit.
L'alliberament de França i de tota l'Europa ocupada pels nazis, aquest era el seu objectiu.
Els havien avisat.
-Soldats, la vostra missió és summament important, hi haurà un abans i un després d'aquest dia, la història us recordarà com a herois salvadors de la humanitat, heu d'estar a l'altura, per la llibertat!-
Després de 5 hores de navegació el vaixell va arribar al lloc establert, es van descarregar els transports amfibis. Els soldats des de dins no veien l'exterior, només el cel, un cel gris on despuntava un nou dia.
El transport avançava cap a la platja, de lluny es sentien trets i explosions, els nervis començaren a apoderar-se dels soldats.
El sergent es posa davant de la seva tropa per dirigir-lis les últimes paraules abans de sortir a combatre.
-Companys, valents, quan aquesta porta s'obri ja sabeu el que heu de fer, en formació de dos heu d'arribar a les torretes defensives de la platja, que res us aturi sinó és la mort! Algú té alguna pregunta?-
Un dels soldats del darrere va aixecar el braç, el sergent li va donar la paraula.
-Perdoni senyor, però..., puc anar al lavabo abans de baixar?- 

i sense res més a afegir ...
apa salut!

10 comentaris:

Adbega ha dit...

Boníssim!! Creatiu, simple i diria fins i tot "divertit" tot i el rerefons bèl·lic!

Espero que el soldat pogués lluitar amb la bufeta buida!

Alyebard ha dit...

Que bo! Un que no sabia com deia el meu avi que a la guerra si va cagat i pixat!.

montse ha dit...

Haahaha, Un relat rialler, que trenca aquest marc fosc.

McAbeu ha dit...

S'agraeix poder fer un somriure en un tema tan dur. ;-)
Bon relat!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Desgraciadament més d'un soldat no necessitaria anar al lavabo perquè s'ho hauria fet damunt. Un episodi molt dramàtic el de Normandía, com a tants d'altres de la IIWW

Bona descripció de la llarga espera.

Salut

El porquet ha dit...

D'això se'n diu pixar-se de por!

Elfreelang ha dit...

ricderiure molt bo el relat!

zel ha dit...

Jo mai hauria dit això, ja m'hauria pixat a sobre, més i tot!
Molt bo!

Mrs Dalloway ha dit...

Hahahaha! M'ha arrancat un somriure! I segur que més d'un ho pensava llavors, ni que fos un pretext per intentar fugir! Felicitats!

Judit ha dit...

Pobret... Ostres, ha de ser molt dur eh?
Petons!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails