a l'altra banda de la paret (3)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”.
 Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2,...

Escena 3
Diumenge 12:30

                                 

La Natàlia està escombrant el replà.

Buff ! Quin cap de setmana, quina feinada que he fet, ahir tot el dia muntant mobles, col·locant les coses a lloc, netejant. I avui ja ho tinc tot fet! acabo el replà i a jaure!

Ostres! que hi fot el banc travessat? res, que el poso a lloc! Deu haver-hi ensopegat algú de la porta de davant, pots contar, un jove borratxo, he sentit sarau aquesta matinada.

La Natàlia col·loca el banc a lloc i s'hi asseu.

Així que no estic sola al replà, qui deu viure aquí? no se sent cap soroll.

Enganxa l'orella a la porta.

Uala! quins roncs, mare meva!, aquí dins hi ha una fera salvatge, mare meva quins veïns que dec tenir, ai! espero que no sigui un alcohòlic que m'acossi per l'escala, o un Diògenes d'aquests, de fet, a part de la família de marroquins del primer pis encara no he vist a ningú per l'escala, sembla un lloc ben tranquil, o potser no, potser és un lloc terrible on viure i per això no hi veig a ningú. Bueno, aquesta tarda o demà ja trucaré per presentar-me i a veure qui m'ha tocat de veí.

Entra tancant la porta i se'n va cap a la cuina.

A veure que hi ha per fer el dinar, verduretes, pastanaga, tofu fresc, ostres quin dinar que em faré, estofat de verdura amb aromes de muntanya, que també tinc unes espècies.

I va preparant el dinar, al cap de poca estona una flaire deliciosa s'escampa per tot el pis.

Bé, el foc al mínim i m'en vaig a estendre la roba

La Natàlia treu la roba de la rentadora i la va posant en un cosi, quan ja la té tota, carregada fins dalt surt al replà i puja per les escales fins el terrat, al pis superior.

Mentre està estenent la roba veu que hi ha un gat blanc que la mira.

Mixa, mixa, ai quin gat més bonic, hola mixa! que vius aquí tu també? jo sóc la Natàlia, la nova veïna del quart primera.

Però el gat, lluny d'entendre-la surt disparat cap a la porta i se'n va escales avall.

Ui! em sembla que no li he caigut gaire bé, bueno, ja s'ho farà acabo d'estendre la roba que encara se'm cremarà l'estofat.

I va estenent les peces que li queden, una samarreta aquí, unes calcetes allà, més calcetes més avall. Quan ja ha acabat s'afanya a tornar al pis. Mentre obre la porta de casa seva sent uns crits.

Ostres! que passa aquí? ha dit que matarà algú? mare meva quin boig hi viu aquí?

I tal com entra tanca la porta i ràpidament se'n va a la cuina a remenar l'estofat. 

Si voleu llegir que fa el Joel a l'altra banda de la paret aneu per aquí a l'escena 4.

i sense res més a afegir...

apa salut!