dimarts, 11 de gener de 2011

el Ficus


Us presento el meu ficus!!!
 Es tracta d'un ficus de fulla petita, Ficus Benjamina pels científics, planta de la família de les Moràcies, parenta pròxima de la figuera. Aquests ficus són originaris de climes tropicals i intertropicals, de l'India, Austràlia, Tailàndia i Java. Allí, en el seu ambient, són arbres de fins a 30 metres d'altura que creixen sense parar i que mai perden les fulles. La fulla és molt verda i brillant, i se li diu de fulla petita per diferenciar-lo del Ficus Elastica, també és molt característic d'aquest gènere el làtex blanc que fan quan els fas una ferida.
Aquí són plantes d'interior de les més típiques, bé a casa meva podríem dir que és mixt, a partir de l'Abril i fins Novembre el tinc a la terrassa on recupera totes les fulles que perd a l'hivern a causa de la calefacció i la falta de llum, l'he de posar a dins per que si no les gelades me'l matarien, ara mateix com podeu veure el tinc a dins, dormint amb mi, que no es veritat que no sigui bo dormir amb plantes!!!
Aquesta és la primera planta que vaig tenir a casa sota la meva responsabilitat,
i ja en fa anys, com a mínim 10, que aquest ficus respira i em dona oxigen a canvi de la poca d'aigua que li dono. 
Encara vivia a Reus quan per fer una escenografia per una actuació dels Tabernacle vam comprar, a l'IES horticultura crec, quatre ficus com aquests, els ficus servien per decorar una suposada sala de banquets on es feia una boda en plan còmic (gustos i disgustos, festival COS Reus 2002), doncs els ficus van fer perfectament el seu paper, i després ens els vam repartir, a casa meva van tocar-ne dos, i fins a Colldejou ja només n'ha arribat un.

exemplar de la India, en forma de gran arbre

En aquests deu anys no ha crescut gaire el meu ficus, no és d'extranyar ja que només li he fet un transplant durant tot aquest temps, i fins i tot una vegada li vaig fer una poda d'arrels per a poder renovar-li el substracte. Més o menys té la mateixa mida encara que el tronc si que ha crescut en diàmetre. 
Mai m'ha florit, i per suposat no li he vist cap fruit, resulta que per aquí les nostres latituds, i menys a dintre de casa, els benjamina no poden reproduir-se, he buscat una miqueta però no he trobat cap fotografia de la suposada flor blanca que acaba en fruit vermell que fa el ficus benjamina per allà les seves terres.
Primer a Reus i després a Colldejou aquest ficus ja és ben bé com un amic, 
normalment no ens fem gaire cas, però ens agradem, ens necessitem i compartim la casa,
i espero que sigui per molts més anys...
i res més a afegir, 
apa salut!

4 comentaris:

maria ha dit...

Ens donen el que reben de nosaltres.^^Apa! A cuidar-lo més!

Laura T. Marcel ha dit...

Pensava que el posaries al replà de l'àtic, al costat del banc...

ricderiure ha dit...

Maria ja ho deia el petit princep
"fou el temps que vas passar amb el teu ficus el que el va fer tant important"

Ostres Laura! doncs no és mala idea... me l'apunto!

una abraçada a les dos!

Se ha dit...

Mooolt bé els ficus... a ca mons pares sempre n'hi ha hagut un al balcó (sempre, sempre, eh?) i al piset de Barna n'hi vam posar un de menut, de fulla gran, que va anant fent.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails