dimecres, 2 de maig de 2012

sóc raru? (5, no vull la cantera al Collet Rodó)

Com es posa preu a les coses?

Estem d'acord en que hi ha coses que no tenen preu?

La vida és l'exemple més clar, tothom ho diu que una vida, i concretament una vida humana no té preu, i qui ni posa és un delinqüent, o com a mínim un immoral.
Sobre la valoració de la vida dels altres éssers vius, el consens ja no és tant gran. Normalment valorem el benefici que n'obtenim i si aquest és satisfactori no ens importa acabar amb la vida aliena per exemple per alimentar-nos, per vestir-nos o perquè algunes plantes o animals ens fan la punyeta.
També hi ha qui mata només per plaer, o per divertir-se, i també ho veuen justificat.


La llibertat és una altra de les coses de les que ens hauríem de posar d'acord per a treure-li el preu. Es pot posar preu a la coacció sobre la llibertat de les persones? Es pot passar per sobre de les llibertats de les persones pagant? Llavors si això es permet, aquell que per qualsevol motiu té més diners, també té més poder sobre la llibertat de les altres persones, i pot disposar del que vulgui per al seu interès, coartar-les, enganyar-les, ocultar informació, disposar de més recursos, en definitiva, manipular al seu favor. No se suposa que la llibertat hauria de ser un dels puntals de la nostra societat? Les diferències econòmiques suposen ben bé que hi hagi persones amb més llibertat que altres. Persones que estan dalt i decideixen, i d'altres que estan baix, i acaten les desicions.


Per a mi, la natura també és una cosa que no té preu. Pateixo sens dubte del que se'n diu "idealització de la natura", o sigui, que tinc com a ideal de bellesa, d'equilibri, i de perfecció a l'entorn natural que ens envolta, als paisatges, als ecosistemes, a la natura en general.
La natura no és aliena a les persones, som part important, i sense el que ens dona no seriem res. Des de l'inici dels temps les persones actuen sobre la natura per a viure i evolucionar. Totes les espècies ho fan, però només aquelles que mantenen un equilibri amb el seu entorn sobreviuen.
Però, sembla que la crisi econòmica ha fet oblidar totes les consideracions sobre el medi ambient que potser algun dia van tenir les persones.


En la meva valoració personal sobre si s'ha de fer una pedrera o no, en els paratges del Collet Rodó a l'Argentera hi trec les següents conclusions:

  • L'explotació d'una pedrera és l'activitat econòmica més destructiva que pot tenir un territori, la destrucció total del paisatge, i de parts del seu ecosistema. En aquest procés hi perdem tots, i en canvi només hi guanyen uns pocs. Si a sobre es segueix la tendència actual, cada cop aquest benefici està més deslocalitzat i concentrat en poques mans.
  • Els nostres paratges tenen una gran riquesa, poden oferir molt beneficis, activitats econòmiques, als seus habitants, però sempre serà la economia qui decideixi cap a on es tira. Si es vol que aquestes activitats siguin perdurables han de ser sostenibles i respectuoses amb l'entorn. Els pobles han de poder decidir el seu futur i com volen viure.
  • L'explotació de la pedrera, té a més, altre efectes, com la circulació de camions pesats per una carretera estreta i plena de tombs com la nostra. Això suposa com a mínim un gran perill. 
Només amb aquests tres motius, ja en tinc prou per justificar perquè no vull una pedrera al Collet Rodó. Per això tampoc vull la carretera que uneix la carretera de Colldejou amb el Collet Rodó, i que es peça clau per a que aquesta es faci. (Em refermo en que aquest projecte no ha estat aprovat per l'Aj. de l'Argentera, cosa fàcilment verificable, i que se'm va negar que fos cert).
El diumenge sabrem la valoració que en fa el poble en la consulta convocada per l'Ajuntament per decidir si aquest projecte tira endavant o no. A mi potser m'hagués agradat que les coses fossin més clares.
Si es fa, el preu sempre em semblarà poc.
Es clar, que potser són una mira raru.


12 comentaris:

joan gasull ha dit...

per el que veig a les fotos....pedrera no, mai de la vida. Si necessiten material que trinxin la cibeles, el parlament, el bernabeu.....

Laura T. Marcel ha dit...

T'entenc perfectament.
Malauradament el món no funciona ni de forma clara, ni de forma coherent i així ens va.
Espero que els veïns hi diguin la seva i que es respecti el que diguin perquè en aquests casos sol passar que els interessos d'uns pocs són tant desmesuradament poderosos que en un moment o en un altre es surten amb la seva.
Uns quants raros més com tu no ens anirien malament.
Sort.

Anònim ha dit...

Jo sóc un raru de l'Argentera i tampoc vull aquest camí perquè es imprescindible per fer la pedrera i jo tampoc vull la pedrera.

marta clarís ha dit...

Si la consulta de Colldejou surt que sí, l'ajuntament de l'Argentera ho tindrà bé perquè podrà vendre a la població que tindran tot el que prometi la pedrera (sense saber si ho compliran o no, sense comentar l'agressió que suposa pel seu territori, ni les molèsties i els perills que suposa) i el poble veí s'emportarà la nosa dels camions, perquè no surten per L'Argentera?. No us enfadeu els de L'Argentera, però seria més normal que qui genera el problema es mengi totes les molèsties.

Cristina Grau ha dit...

El tema és que molta gent de l'Argentera no vol la pedrera passin els camions per l'Argentera o per Colldejou.

ricderiure ha dit...

Joan Garbí, hi ha molta runa abandonada que es podria aprofitar `^_^´

Laura, Merci.

Anònim, doncs teniu feina a l'Argentera.

Marta Clarís, no m'agrada delimitar els problemes amb fronteres, i menys amb límits de terme, es decideix a cada poble, però la cantera i no només la carretera és problema de tots els que no la volem, estiguem on sigui. Tampoc m'agradaria que es fes, ni que a Colldejou no tinguéssim camions, el perill el correrien uns altres.

Cristina Grau, estic d'acord amb tu.

Salut i gràcies per comentar!!!

Anònim ha dit...

Ric tens tota la raó, a l'Argentera tenim molta feina, però el problema és que són molts els que diuen que no volen la cantera i pocs els que fan feina i a damunt mal vistos, però mer mi són molt valents.

Agnès Setrill. ha dit...

No pot ser! però no en tenieu una ja de pedrera entre Mont-Roig i Colldejou?
On s'ha de signar en contra d'aquesta que dius?
Espero i dessitjo que no es faci, pel bé de tots els "rarus i rares", que valorem el que és de tots, que estimem la terra i els seus habitants.

Anònim ha dit...

Ric, pel que fa a les fronteres, tens raó, però ens agradi o no, aquests alcaldes treballen comptant amb elles perquè tot i què pretenen fer creure que cada poble és independent, ells dos ho deuen tenir ben lligat amb l'empresa de la cantera. Jo fa molts anys que també vaig estar molt vinculada a una lluita semblant i vaig poder comprovar la poca vergonya que tots plegats tenien. No vull ser derrotista però si no us moveu molts i en la mateixa direcció ho teniu molt malament i els pocs que lluiten acabaran cansats i abandonaran cosa que no els preocupa gaire perquè mouen fils de molts amunt.

marta clarís ha dit...

El comentari anterior a aquest és meu però he premut malament a l'hora d'enviar-lo. Era en resposta a la resposta del Ric, ho sento.

Anna M. Grau ha dit...

Em consta que a l'Argentera hi ha molta gent que no vol la pedrera. El que passa és que és un poble petit, ens coneixem de sempre i hi ha gent que no es vol de fer mal veure. Ho entenc però el que jo dic és que qualsevol persona pot pensar diferent del que pensa un amic, una amiga, un veí, una veïna i no per això se l'ha de deixar de saludar o de tenir en compte. El gran èxit de la democràcia és que tothom pot expresssar les seves opinions, naturalment de forma respectuosa.
Una altra tema és l'atur que hi ha en aquests moments, potser alguns veuen la pedrera com una forma de trobar treball. També entenc aquesta postura perquè a ningú li agrada estar a l'atur però en aquest sentit penso que es podrien portar a terme projectes relacionats amb el turisme rural que també podrien donar una sortida laboral a les persones que no tenen feina.
Per tot això demano als argenterencs i argenterenques que manifesten la seva opinió. A mi personalment una persona que no accepta una manera diferent de pensar m'és totalment indiferent que em deixi de parlar.

Judit ha dit...

Fa dies que en parlem a casa d'això, i a casa nostra, tampoc ningú la vol la pedrera. Passa una mica, com al seu moment va passar amb l'abocador que havien de fer al camí del prat. El temps ha demostrat que els beneficis no són com pintaven al començament, que els projectes sempre els fan molt atractius jugant amb les necessitats o de vegades, la cobdícia de la gent, però que a llarg termini, aquesta decisió és dolenta. Et puc assegurar que no em vindrà gens de gust fer el trajecte a peu, el faig sovint aquest, entre mig de camions, soroll i polseguera, si jo visqués a Colldejou ara, votaria NO.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails