el millor llibre que havia llegit mai

Ei !!! em trobo molt millor! m'ha tornat la creativitat! sembla que el pix-atac d'ahir només em va afectar lleugerament i tot torna a la normalitat. (fantàstica la moguda que van montar ahir!)
Per demostrar la meva recuperació aquí va la meva participació al 197è joc literari de Tens un racó dalt del món,
espero que agradi!!!

Li havia agradat molt aquell llibre, a més el va llegir en un moment de la seva vida en que tot era molt intens. Els dies passaven molt ràpid, anava de bòlit, s'omplia els dies de coses per a fer per a no trobar-se sol a casa, pensant en ella.

Quan arribava l'hora d'anar a dormir agafava el llibre, llegia poc cada dia ja que els ulls se li tancaven ràpidament. Però el tenia fascinat, la història era estranya, també la manera com estava escrit, no s'assemblava a cap novel·la que hagués llegit abans. El protagonista vivia la història en primera persona, i pensava, pensava molt, tenia grans frases que segons ell havia après de la seva mare.

Feia temps que no havia agafat una novel·la, però ara, necessitava desconnectar, no pensar en el que podia fer, oblidar-se d'aquella història que no el duia enlloc, ella no el volia, li havia dit clarament, ell no podia quedar-se al seu costat absorbint aquell rebuig, no podia a pesar de que ho havia intentat.

Cada nit, en cada una de les seves petites lectures abans d'anar a dormir, trobava una d'aquelles grans frases. Li causava una gran impressió, es connectava totalment amb el llibre, mai havia cregut en la màgia, ni en els esperits, ni en el destí, però cada una d'aquelles grans frases que llegia cada nit li semblaven increïblement properes, com si el protagonista les digués per a ell. Li agradaven moltíssim les frases, quan les llegia es sentia millor, li donaven forces, li feien veure les coses tal com ell volia veure-les. S'emocionava.

Una nit va acabar el llibre, el final li va semblar impressionant, coronat per una altra d'aquelles grans frases, que va fer que anés a dormir pensant que havia acabat el llibre que li havia agradat més de tots els que havia llegit, un llibre especial, tant proper a ell com mai cap altre havia estat.

L'endemà va decidir buscar informació sobre l'autor del llibre per Internet, va googlejar, i va anar a parar al bloc d'un escriptor conegut que en parlava, va llegir l'article, en parlava molt bé. Va llegir també la següent entrada del bloc, parlava d'una jornada de bookcrossing, alliberament de llibres. No n'havia sentit a parlar mai d'això de deixar llibres en llocs públics per a que altres persones els trobessin i els poguessin llegir, li va semblar una gran idea.

Sense pensar-s'ho gaire, abans de sopar va sortir de casa amb el llibre a la mà, va anar al parc que hi havia dos carrers més enllà i va deixar el llibre en un forat força visible d'un arbre. Era un llibre molt especial, a ell l'havia marcat, li havia donat molta força, l'havia de compartir, ho sabia.

Al cap de poca estona d'haver tornat a casa algú va trucar al timbre, va anar a obrir, era ella, li va dir que l'havia trobat molt a faltar, que tenia ganes d'estar amb ell, li portava un regal, un llibre, era aquell llibre.

i sense res més a afegir...
apa salut!!!