A la serra major, si accedeix des dels graus, camins que s'obren pas de mil maneres, i que antigament conduïen a importants prats ramaders.
La seva magia prové dels seus paisatges, les seves formes, els boscos, els rius, les ermites i els pobles al peu, és una terra molt especial.
La roca Corbatera, Sant Bartomeu, Santa Magdalena i Sant Antoni, les cadolles fondes, el congost de fragerau, el toll de l'ou, el pi de la carabasseta, els ventadors, el grau dels barrots i el de les gralles, el racó del teix i el clot del Cirer. Són llocs increïbles.
Té un simbolisme molt important des d'antic.
També per a mi, on he jugat de petit a les ermites, i a Ulldemolins, i de tantes excursions que hi he fet al llarg de tants anys, també pel record del meu pare.
La Montsant és la meva nebodeta, ha nascut a Reus avui, filla de la meva germana i el meu estimat cunyat.
Un petó enorme per ells i per la petita Montsant. Estic supercoooonteeeent!!!!!
salut !!!!!!
8 comentaris:
Ueeeeeee! Moltes felicitats, és la millor entrada del teu bloc!! Un petó!
I tant que és un lloc màgic, i on hi paga la pena fer tots els tombs que sigui possible.
I moltes felicitats per la Montsant!
*Sànset*
Enhorabona!
Felicitats, un nom bonic per una criatura de la terra que sabrà gaudir també de la preciositat del paisatge del seu nom. Això es duu amb orgull.
Uiiii, el Montsant, acabes de parlar d'un dels llocs que em té absolutament encisat.
És una serra que, en el fons, no té res espectacular però en conjunt és memorable, única i irrepetible.
M'encanta perdre-m'hi. He fet diverses excursions, des de la Morera, des d'Albarca, etc, a tots els llocs que esmentes... ja tinc ganes de tornar-hi ben aviat!
I enhorabona per la Montsant, un nom especial per a una personeta especial, segur!
moltes gràcies a tots!!!!
felicitats amic!
ala!ala! quin escrit tan bònic!!!!!!
segur que és una persona molt especial perque té un padrinet que és l'ostia!
mua! t'estimo!
Publica un comentari a l'entrada