diumenge, 13 de març de 2011

a l'altra banda de la paret (19)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”. 
 Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18,... ...

si voleu llegir l'escena 20 seguiu aquest enllaç cap a el meu racó.


escena 19

dissabte 03:34

La sala de concerts és plena a vessar. L'últim dels tres grups que ha tocat aquesta nit tot just acaba. La Natàlia està força endavant, busca a la Joana amb la vista. Quan la troba va cap a ella travessant la marea humana.
-Juanita!!! on estaves? t'has perdut l'última cançó! has vist? has vist?
-Tia és que he aprofitat per anar a buscar un altre cubata, que m'estava pixant. No vegis les cues que hi ha.
La Natàlia fa un glopada del got que porta la Joana.
-A que no saps qui he vist per allí darrere, Talieta?
-A qui?
-Els teus veïns!! el cangur i el guapo!! els he saludat i m'han seguit una estona amb la mirada...
-T'han seguit?
-Bueno, que m'han fotut una repassada de dalt a baix, escolta, perquè no anem per allí en plan despistat a veure que fan? són macos aquests nois.
-Tiaaaaaa !! estàs tota bufada, on hem d'anar amb aquestos? calla, calla, anem cap a fora, va.
Però encara no ha acabat de pronunciar tota la frase que per darrere de la Joana apareixen el Joel i el Miquel. Tots dos porten un got ple a la mà i un somriure d'orella a orella a la cara. El Miquel s'hi acosta primer, parla accelerat.
-Noies! Quina sorpresa trobar-vos per aquí, mira Joel les teves veïnes, hola... eh... Natàlia! com va?
Les noies responen amb un somriure, la Joana es presenta fent-se petons a la galta amb tots dos, després és el torn de la Natàlia. Parlen del concert, de seguida la Joana i el Miquel agafen la conversa per la seva banda, la Natàlia i el Joel es miren sense dir-se res, el Joel ofereix del seu got, la Natàlia accepta. El Joel somriu.
-Ostres doncs no em pensava que et poguessin agradar aquests grups a tu, si són de la meva època.
-Escolta maco, que tampoc em portes tants anys, aquestos triomfaven quan jo tenia 14 anys, vaig anar al concert del Sant Jordi jo.
-mira, jo també, allò si que va ser un espectacle, ja no en tornarem a veure mai més cap de concert com aquell. Bé, potser exagero, avui ha estat genial també.
Enmig de la multitud, enmig de converses banals i divertides, ballant al ritme de la música i dels gots, el temps passa ràpid. A les cinc de la matinada l'agent de seguretat de la sala els demana que marxin, és hora de tancar.
Van cap a fora, continuen les converses per parelles, a la Joana i el Miquel se'ls veu molt engrescats, ballen i riuen mentre passen entremig de la gent. Un cop al carrer s'ajunten els quatre. Parla el Joel.
-Com heu vingut noies? nosaltres pensàvem tornar en taxi. On aneu?
-Doncs cap a casa, la Joana es queda al pis avui, no Joana?
-I tant que si! i mira que bé haver-nos trobat, així compartim taxi i ens surt molt més barat.
La Joana li pica l'ullet al Miquel. Mentrestant el Joel ja ha aturat un taxi. El Joel puja davant, el Miquel darrere, al mig. La Joana xerra sense parar.
-Escolteu, ara veniu a casa la Natàlia no? encara tens aquells "xupitos" Talieta?
-Es clar que els tinc, si només en veus tu d'aquella ampolla, jo estic pensant que també tinc unes galetes de xocolata... ostres quina gana que tinc.
-Doncs jo també tinc una gana, i unes galetes de xocolata remullades amb "xupitos" ens entraran perfecte a aquestes hores. Vinga Joel, que anem a casa les veïnes avui!
El Joel gira el cap i es mira la Natàlia, li torna la mirada, somriu. La Joana i el Miquel tornen a estar engrescats xerrant i rient.
El taxi s'atura davant del portal, es regiren les butxaques i entre tots paguen el viatge. Ja és a punt de sortir el sol quan entre rialles i trompicons arriben a casa.

Galetes i xupitos? on ens portarà aquesta barreja?
i si voleu veure com acaba aquesta nit, o com comença aquest nou dia... aneu al meu racó!!!

i sense res més a afegir...
apa salut!

2 comentaris:

Adbega ha dit...

Quina sort que tenen el Joel i la Natàlia de tenir uns amics tan "sociables"!

maria ha dit...

li has deixat en "bandeja" a l'Adbega... un concert sempre serà un aconteixement! felicitats per la feina escrita!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails