Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”.
Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, ...
escena 15
dimarts 18:00
La Natàlia truca a la porta del Joel, porta una caixa de sabates a la mà. El Joel triga uns segons a respondre.
-Si? qui hi ha?
-Joel! sóc la Natàlia, que tens feina?
El Joel obre la porta, fa cara de son, va descalç i sense samarreta.
-Hola! que t'he trencat la migdiada?
-doncs no, bueno si, però ja tocava despertar-se, passa, passa, què dius?
El Joel entra cap a dins deixant a la Natàlia a la porta, ell va cap a l'habitació i es posa una samarreta, mentrestant ella ha anat fins al menjador i des d'allí li contesta.
-doncs mira, estava avorrida, ahir, i em vaig entretenir a buscar fotos de quan era petita, i... doncs resulta que en vaig trobar unes quantes on surts tu...
El Joel torna al menjador, amb la mà es posa els cabells a lloc, com pentinant-se.
-A si? en serio?
La Natàlia sembla tallada, dubta en contestar.
-que si, mira les he portat, no se... he pensat que a lo millor et feia gràcia veure-les, però no se, a lo millor, bueno, clar, és una tonteria.
-que no dona! espera, vols una infusió? vaig a fer un te, seu, seu, poso l'aigua al foc.
-Va si, m'agrada el te.
El Joel se'n va a la cuina, quan torna la Natàlia ja asseguda té la caixa oberta i va triant les fotos. Ell s'asseu al seu costat i n'agafa una.
-Uala!! que jovenet que se'm veu en aquesta foto. I tu... quines trenes!
-aquí devia tenir... uns 8 anys, o sigui tu 14... i mira aquesta!! m'estàs pessigant la galta!!
El Joel agafa la foto i riu.
-Tia quin modelet que portaves...
-Tiu, sempre m'estaves fent mal...
-Ala que dius!! si tu eres petiteta, i jo t'havia de vigilar i mirar que no et passes res, i tu no em foties cas mai...
-Eres un "abuson"...
-Ostres!!! mira aquesta!!! la meva super BH!!! vaig tenir un munt d'anys aquesta bici.
-I no me la volies deixar mai...
-Ostres tia... que has vingut a retreure'm el que et feia quan tenies 8 anys o què?
La Natàlia es queda com encongida.
-Que no, que no, perdona, feia broma... , mira aquesta, aquell cop que vam anar a pescar al delta.
-vam agafar bons peixots, si, me'n recordo.
El Joel s'aixeca i va cap a la cuina a posar el te. La Natàlia continua mirant fotos. Davant seu a la tauleta sona el mòbil. La Natàlia allarga el coll i veu un nom a la pantalleta del mòbil. Rosa.
-Joel et sona el telefon!!!
En Joel torna amb dos gots a la mà, deixa els tes damunt la tauleta i mira qui truca, prem un botó i el telèfon para de sonar, no respon a la trucada. La Natàlia el mira, però ell no li fa cap gest, va a buscar el sucre i torna al sofà.
Mentre es prenen el te, continuen mirant fotos i comentant-les. La Natàlia sembla més relaxada i el Joel fins i tot actua amb simpatia.
si voleu llegir l'escena 16 seguiu aquest enllaç cap a el meu racó.
1 comentari:
Però que "monos" en aquesta foto...
Publica un comentari a l'entrada