dijous, 10 de febrer del 2011

sóc raru ? (4, vegetarià!!!!)...

doncs si, sembla que sóc molt raru,
ja fa uns quants anys, posem-n'hi dotze, que no menjo ni carn ni peix, sóc un d'allò que en diuen ovolacteo-vegetarià,
a veure, antecedents, com va començar això,
doncs en l'època d'idealismes juvenils, entre molts altres actes revolucionaris, activistes, innovadors i guays, fer-se vegetarià era lo més "in", com podia ser un altre món possible si ni tant sols érem capaços de fer un petit esforç personal, o sigui, que això va començar una mica com una cosa de grup, de tribu.
quan la gent em pregunta per que em vaig fer vegetarià els hi dono una altra explicació, tant valida com aquesta però que potser em fa semblar una mica menys raru,
doncs em vaig fer vegetarià perquè la noia que perseguia en aquella època no volia parella que no fos vegetariana, es veu que fer coses per amor sempre és menys raru.


 coses bones de ser vegetarià:
  • és més net, 
  • és més sa, 
  • és més barat, 
  • és més ecològic, 
coses dolentes de ser vegetarià:
  • problemes en les relacions socials gastronòmiques, 
  • problemes en els menús de restaurants d'aquest país carnívor,
  • haver de respondre sempre les mateixes preguntes, a vegades una mica estúpides,

 en veritat totes aquestes coses són molt relatives, vaja, per mi és tant normal menjar així que ja no puc comparar-ho, i els problemes els tinc tant apamats que ja gairebé mai ho són.
Al principi volia canviar el món, i llavors feia apologia del vegetarianisme,
ara no acostumo a fer-ne gaire bandera, més aviat intento passar desapercebut fins que ja no hi ha més remei que explicar-ho.
Crec que en el meu entorn immediat si que ha tingut impacte, i diria que és positiu, n'hi ha que han descobert coses, i fins i tot qui ha canviat la seva visió de l'alimentació.
No és tant raru, la meva mare menjava així quan era petita, coses normals, però sense carn ni peix,
El que és raru és que hi hagi persones que ho trobin increïble, que no ho vegin possible (sense malalties ni tares), que no entenguin res (però pollastre no és carn, no?),
per acabar, i per a qui li hagin quedat ganes de saber més sobre vegetarianisme, us recomano aquest article que m'ha agradat força,
per tenir impacte al món, el consum és la clau!
i sense res més a afegir,
salut!!!

12 comentaris:

carme ha dit...

jo també fa bastant de temps que no menjo carn ni peix i diria que entre les coses dolentes t'has descuidat de posar-hi "aguantar brometes i acudits sobre vegetarians"! és que no te'n fan?!

a mi no és que em molestin gaire les brometes en sí. el que em molesta és que després de més de 10 anys de vegeterianisme algú es pugui pensar que és taaaaaaaaaan original que pot inventar-se una brometa que jo no hagi sentit almenys una cinquantena de cops!

ricderiure ha dit...

brometes, totes les del món,
ara acudits... em sembla que no en se cap,
si fa riure...

salut Carme!!!

Agnès Setrill ha dit...

Un dia vaig imaginar-me viu l'animal del qual un bocí estava apunt de cruspir-me, mentre me'l posava a la boca, rosegava la carn,...vaig escopir aquell mos. Un altre dia em va tornar a passar, i practicament no he tornat a menjar carn.
Em vaig fer vegetariana sense plantejar-m'ho. Ja fa uns quants anys d'això. Peix, a vegades en menjo.

ricderiure ha dit...

doncs si que n'hi ha uns quants de rarus...
Salutacions Agnès!

El porquet ha dit...

Ui, doncs aquí no coincidirem. Respecte a la carn, se n'hauria de menjar molta menys de la que la nostra societat consumeix. Ara bé, també té la seva part important en la dieta d'una persona (sempre hauria de ser carn ecològica).

Pel que fa a peix. Doncs considero que se n'ha de menjar. És sa (sempre que no l'hagin pescat en llocs poc saludables) i bo i també té la seva aportació important d'elements al cos.

Per tant, una dieta vegetariana, sota el meu punt de vista, pateix d'algunes mancances nutritives (i potser m'equivoco molt ja que no en sóc un expert). I, a la vegada, si no es consumeix fruita i verdura ecològica també t'estàs enduent cap a dins pesticides, herbicides, etc etc.

O sigui que, sota el meu punt de vista, en la varietat està la clau de la qüestió. I en això es fonamenta la tan lloada dieta mediterrània.

Molta fruita i verdura, força pasta, peix en quantitats normals i menys carn. I a viure!

I un pernilet de tant en tant... oooh (t'ho dic amb coneixement de causa!)

ricderiure ha dit...

Et dono la raó en quasi tot Porquet,
però que hi hagi vegetarians (de llarga durada, i fins i tot vells!) vius i sans, no desmenteix el tema de les mancances nutricionals?
També és un típic debat etern aquest...
com dius, lo important és pensar en que et fiques a l'estómac...
Salut!!!

Laura T. Marcel ha dit...

Doncs mira, a mi m'agrada tot i de moment seguiré menjant de tot. Als vegetarians no us considero rarus, ni molt menys i crec que cadascú ha de fer el que cregui, sent coherent, i ser respectat. I com que hi ha molta ignorància i molta mala baba, doncs de les brometes i les incomprensions, no queda més que fer-ne "oidos sordos". El que si que jo no respecto són les postures radicals en tots els bandos i la defensa de la postura personal justificant l'injustificable, aquests si que son rarus (i tontos).
Tan bones que són les bledes amb un sofregidet amb cansalada!

◊ dissident ◊ ha dit...

Cascú és com és. Una cosa està clar, la dieta vegetariana és molt més sana, i encra que siga un problema anar amb els amics de dinar o sopar, doncs sempre trobaràs quelcom per menjar i respecte de la curiositat de la gent... psà, no faces ni cas.
El que més me sorpren, és que feres això per "amor". Jo no caniaria els meus hàbits alimenticis per cosa semblant.


Salut

ricderiure ha dit...

Laura, això de la radicalitat depèn molt de com cadascú veu les coses,

precisament Dissortat, dir que em vaig fer vegetarià per amor, (és cert, entre d'altres motius), és una manera de no semblar radical, i per tant que la meva opció no sembli un atac al meu interlocutor, (un atac, entès com que li trec la raó, que creo una dualitat vegetarià=bo, omnivor=dolent)

sobretot, el que he après en aquests anys de vegetarianisme, és que ningú es pot considerar millor que un altre, ni per ser vegetarià, ni per ser alterconsumista, ecològic, ni per tenir més estudis, ni per res de res,

així que com dius Laura,
respecte, i que cadascú fací el seu camí,

Salut a tots dos!! i gràcies per passar-vos per aquí!!!

Nat ha dit...

Si que deu ser complicat sortir al món carnívor sent vegetarià. Jo m'ho he plantejat molts cops, perquè no sóc gaire carnívora, peró tampoc m'agrada la verdura, només les hortalisses així que poder em restringiria massa.Hi ha aliments que són bons i ens aporten proteïnes. minerals i vitamines i no són carn, intento menjar-ne d'aquests.
Bona raresa!!!!!!

Sergi ha dit...

"...i tampoc menges pernil?"

Tens tot el meu suport!
Salut company :)

maria ha dit...

No ets gens estrany.:PTan de bo pogués reconvertir-me com tu...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails