dimecres, 16 de febrer de 2011

La mirada des d'aquell forat

La Laura des del seu bloc Mar i cel, s'anima a fer per primer cop una proposta de creació literaria (uau! que tècnic sona això),
Doncs això, que la Laura ens anima a tots a participar en crear una història, relat, poesia, o el que sigui, a través d'aquesta fotografia titulada La mirada des d'aquell forat.
I com que la blogosfera serveix per això, per participar, doncs aquí teniu la meva proposta.


Mai havia estat infidel abans. Ell era un clàssic, li deien molts amics, creia en l'amor per a tota la vida, i estimava la Mercè com mai abans havia estimat a ningú. Portaven molts anys junts, tants com 12, i els últims set vivint junts, compartint-ho tot, tirant endavant el seu projecte en comú, li agradava dir.
Però la Laia l'havia seduït, l'havia fet jugar al seu joc, això es deia a ell mateix, tot i que quan ho pensava li sonava a excusa barata.
Tenia raó el Gerard !
N'havia parlat amb ell, de la Laia, del seu joc de seduccions, també de com s'estimava la Mercè, de responsabilitats, de desitjos, de calentures.
El Gerard ho tenia clar, el sexe no és dolent, no ens ha de fer sentir culpables, ens ha de fer sentir plaer, el sentiment de possessió sobre la parella fins a cert punt no deixa de ser una mostra de pors i egoismes. No tenia perquè espatllar res amb la Mercè, de fet, la Laia tenia parella també. Tot era un joc, un joc de seduccions, de sensualitat furtiva. Ella no ho sabria mai, ell la seguiria estimant tant com sempre, res canviaria, només que ell hauria tingut una experiència plaent diferent, amb un altra dona.
I el dia va arribar. Després de la feina, unes copes, unes mirades, els dos seguint el joc.
La Mercè no hi és, visc aquí al costat.
I després ja eren al llit, despullats es van rebolcar, gemegant, tocant-se, llepant-se, estava molt excitat, la Laia també, van fotre un polvo com pocs en recordava, i després un altre, i ella encara li demanava més, i ell continuava follant-la.
Tenia raó el Gerard ! Aquest sexe no tenia res a veure amb el que tenia en la seva relació. Es va sentir ple, feliç, sexual.
Un polvo genial, estic flipant, la Mercè no ho sabrà, no passa res, no li faig res de dolent a ella.
Llavors va ser quan se'n va adonar, va veure la mirada des d'aquell forat.
Era la Mercè, li va veure els ulls plorosos, va sentir com marxava picant la porta.
La Laia ni ho va veure, continuava cavalcant-lo mentre a ell li queia una llàgrima pensant en lo ruc que havia estat.
Fes-ho bé però, a veure si t'enxamparà, li havia dit també el Gerard.

espero que us agradi aquest "típic" drama triangular...
i Laura moltes gràcies per proposar-ho!!!
i sense res més a afegir...
apa salut!!!

6 comentaris:

◊ Dissortat ◊ ha dit...

"El millor per a lliurar-se de la temptació és caure en ella", deia Oscar Wilde. El teu personatge cau en la temptació però, li ha calgut la pena? Mai sabem on pot haver un forat.

Ben aprofitada la foto.

Salut!!!

Laura T. Marcel ha dit...

Molt bé ric, és el que tenen els forats, un risc tremendo...
Gràcies per la teva participació.

Adbega ha dit...

Mare meva, jo només penso en l'angoixa que debia passar la Mercè mentre miraba pel forat!

Bon relat ric!

Elfreelang ha dit...

Bon relat ricderiure!

ricderiure ha dit...

Gràcies!!!!
melodrama !!! la salsa de la vida diuen! al menys salsa per a bones històries, jejeje...

salut!!

La Meva Perdició ha dit...

Tot té preu, i les infidelitats s'acaben pagant ben cares. No censuro que el Gerard fos infidel a la Mercè, si no que volgués amagar la mentida. Bon relat company.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails