dijous, 24 de febrer de 2011

l'exercit de la llibertat

Aquesta és la meva resposta a la proposta del mes de febrer de relats conjunts, la imatge, el petó del V-J day d'Alfred Eisenstaedt.
Espero que us agradi


Els soldats desfilaven pomposos per la gran avinguda, formaven vuit files que s'allargaven centenars de metres, milers de soldats tots caminant al mateix pas.
Feia tot just una setmana que havien tornat, venien d'un país de l'orient mitjà que havien hagut de pacificar en nom de la democràcia i la llibertat.
La desfilada estava planificada al màxim, els caps militars que l'havien dissenyat l'havien anomenat “la desfilada de la pau”. La campanya a l'Orient Mitjà havia costat milions d'euros, i en temps de crisi calia deixar clar que havia estat totalment necessària i exitosa.
Els soldats iniciaven la llarga rua, darrere seu, els tancs, camions, tanquetes i tot tipus de vehicles, equipats amb canons i d'altres armes tancaven la comitiva.
La desfilada havia estat notícia molts dies, se n'havia parlat força a tots els mitjans, i per cobrir-la centenars de periodistes havien estat habilitats, premsa, radio, televisió, tots situats en punts estratègics, tots equipats amb el dossier de premsa que lloava les mil meravelles d'aquell exèrcit de la llibertat.
El mateix general en cap havia tingut la idea que havia de posar el colofó a aquell gran dia. En punt determinat de l'avinguda s'hi havien col·locat estratègicament un bon nombre de fotògraf i càmeres de televisió. Se'ls havia advertit que a les 13:00, en aquell punt, un soldat llançaria un salva a l'aire en senyal de victorià.
La salva era una maniobra per cridar l'atenció dels periodistes, el general tenia una fotografia molt millor per oferir a la premsa mundial, però havia de semblar espontània. La idea, emular el V-J day de la fotografia de l'Alfred Eisenstaedt.
A les 13:00 en punt, davant de milers d'espectadors, el soldat llançà la salva a l'aire. Donà l'escopeta a un company i s'acostà al públic que s'amuntegava a la vorera. D'allà en sortí una noia, anava vestida amb bata blanca. Tots els objectius apuntaven a l'escena.
El soldat agafà la noia de la cintura i feu intenció de besar-la.
Però la noia l'apartà d'un cop de braç i li llençà una patada a l'entrecuix que el va deixar per terra. Tots els flaixos es disparaven alhora.
La noia es tragué la samarreta deixant el seu tors totalment nu, hi portava un missatge escrit:
Cap exèrcit defensa la pau.

i sense res més a afegir
apa salut!!

6 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Hola. Sempre apareix la censura, com un tel negre que ho tapa tot. Així, l’altre fotografia, l’autèntica, no la veurem mai. Sort que tu ens ho has explicat. M’ha agradat.
Fins aviat

McAbeu ha dit...

Sens dubte, els fotògrafs van aconseguir una imatge molt més "espontània" que la que havia imaginat el general. :-D
M'ha agradat que la història acabi així, bon relat.

montse ha dit...

M'ha agradat la història que amaga aquesta fotografia.

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat ricderiure! cap exercit per la pau quanta raó

kweilan ha dit...

Bon relat!

XeXu ha dit...

Molt gran! M'ha agradat molt el relat, i el final m'ha agafat per sorpresa. Un molt bon missatge als pits de la noia, i un rètol immillorable on lluir-lo!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails