dilluns, 7 de febrer de 2011

a l'altra banda de la paret (10)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”. 
 Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, ...

per llegir l'escena 9, seguiu aquest enllaç cap a El meu racó.

escena 10



dilluns 17:30h

La Natàlia puja per les escales de casa, torna de treballar, ja arriba al quart pis, esbufegant com sempre, quan veu el gat blanc davant la seva porta.
-Mixa! Has tornat! Què hi fas aquí davant la meva porta? Que vius aquí?- Diu mentre obre la porta.
Però el gat no s'espanta i aprofita per esmunyir-se cap a dins.
-Però on vas tu? Qui t'ha convidat?- Diu mentre el persegueix fins al menjador. El gat s'ha posat damunt del sofà i la Natàlia se'l mira. Que maco aquest gat, pensa per dins, vols dir que no és de ningú?, no pot ser, no sembla un gat de carrer, se'l veu maco i ben alimentat.
La Natàlia se'n va a la cuina i li posa una mica de llet en un bol. Li porta i el gat s'hi llença a damunt de seguida, ella seu al sofà mentre el mira com s'embruta els bigotis de llet.
Sempre m'ha fet gràcia tenir un gat, i si me'l quedo?, sembla força manso, no el faré fora, a veure que fa.
Truquen al timbre, la Natàlia s'aixeca i va cap a la porta, quan obre es troba davant d'una dona en xandall.
-Perdona, que hi és el Joel? És que li porto una cosa. Que ets la seva dona?-
-El Joel? No, aquí no hi viu cap Joel, no sé, potser és aquí davant, fa poc que visc aquí, encara no conec els veïns-
-Ai perdona doncs maca, ja miro aquí davant-
La dona es dirigeix cap a l'altra banda del replà. La Natàlia no tanca la porta, es queda mirant la dona, fa una fila ben estranya, pensa, tota repentinada i amb xandall i bambes lluents. La dona truca al timbre però no respon ningú, torna a trucar i segueix sense resposta.
-Deu ser que no hi ha ningú, ostres quina llàstima, un dia que em decideixo a venir- La dona torna a adreçar-se a la Natàlia, s'hi acosta.
-Escolta maca, que em podries fer un favor?-
-Dona, doncs si, què necessita?-
-És que l'hi portava això al Joel, que li podries donar? si li poguessis dir que ha vingut la Carme que li portava aquest regal per que s'entretingui ara que no pot venir al gimnàs, que el trobarem a faltar aquests dies-
-Si dona, tranquil·la, jo el guardo i quan vegi que el Joel aquest arriba a casa, li porto-. La dona li dona un paquet petit, embolicat amb paper de regal, després de donar-li un altre cop les gràcies se'n va escales avall.
La Natàlia torna cap al sofà, es mira el regal, deu ser un llibre, té tota la pinta de ser un llibre, i de seguida el deix damunt la taula per que el gat està jugant amb una de les seves sabatilles.

de moment està tranquil això, les coses van a poc a poc en aquest bloc, 
i sense res més a afegir...
apa salut!

3 comentaris:

Adbega ha dit...

Ui que em sembla que s'acosta el moment de conèixer al Joel...

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Com serà la trobada? Esperarem...

Salut!

ricderiure ha dit...

està clar que un dia o altre havia d'arribar el moment,
ja toca!!!!
preparem-nos que saltaran espurnes!!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails