dijous, 19 de gener de 2012

El jardiner fidel.

Una altra participació als relats conjunts, aquest cop a la seva 50ena proposta.


La Betty es mira sa mare. Ja fa uns minuts que s'han acabat el gelat i la conversa superficial que han mantingut fins ara. La Betty busca les millors paraules, no sap com treure-li el tema que l'ha portat a voler quedar avui per fer un gelat.
La Margaret observa com la seva filla se la mira. La veu preocupada, capficada. Ho sap, la coneix més que ningú i sap quan alguna cosa li passa. Per això a rebut amb alegria la seva trucada, i que li demanés per quedar. Li ha de fer una pregunta, va dir-li per telèfon. No sap com expressar-li que pot comptar amb ella, que li agradaria compartir la seva angoixa, que podria ajudar-la.
La Betty fa com un gest per començar a parlar. Però la mirada de la seva mare l'atura. No sap com fer-ho, mai a tingut una conversa íntima amb sa mare, mai ella li ha parlat de les seves “coses”.
La Margaret a passat pel banc abans d'anar a la geladeria. Porta el sobre amb els diners a dins de la bossa, que no s'ha tret en cap moment. Decideix afrontar la situació.
-Filla, necessites diners?-
-Diners? No, perquè m'ho preguntes?-
-No per... pensava que potser...-
Llavors la Betty es decideix.
-Mare, en Martin... -
-El jardiner?
-Si, fa molts anys que treballa a casa, no?-
-Doncs si, tants com deu o dotze, tu eres petita encara.-
-I tu li tens molta confiança, no?-
-I tant! Ja el coneixia abans de que treballés per nosaltres, havia estat company de servei del teu pare. Perquè em preguntes per ell?-
-No ho se... Deu ser l'home que veus més sovint, no?-
-L'home que... que vols dir? Clar, ve tres dies a la setmana, i també el veig algun diumenge quan surto a passeig.-
-Doncs vull dir que... que és un home solter... que ve sovint per casa... -
-I?-
-Que el pare ja fa anys que va morir, i que tu...
-Que jo... no estaràs insinuant...-
-Bé, és normal mare, no és res de dolent, jo puc entendre que ell i tu...-
-Que ell i jo que?-
-Doncs que... això que esteu... embolicats! Fa dies que ho penso i t'ho volia preguntar.-
-Però filla que dius? Com se t'ha pogut acudir això?-
-Però mare, si és guapo, i solter!-
-Filla! És això el que em volies preguntar? Si estic embolicada amb el Martin? Doncs no, sento decepcionar-te si és això el que esperaves, però no. Això si, també penso que és guapo, tot i això no tinc cap ganes de... bé ja m'entens...-
-Però jo he vist... fa dies..-.
-Que has vist?-
-L'he vist entrar un parell de dies, de nit, a casa, i obrir amb la clau!- 
La Margaret s'aixeca. Es posa les mans a la cara. La Betty se la mira preocupada.
-Mare, que passa?-
-Filla, els diners...-
La Margaret lliga caps, no era la Betty qui agafava els seus estalvis del pot que tenia a l'armari de la cuina.

i sense res més a afegir...
apa salut!

12 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Quina fidelitat la del jardiner!. Divertit relat.

Alyebard ha dit...

Molt bo!

El porquet ha dit...

Bravoooo!!!! Quin final més sorprenent! El jardiner anar segant la gespa i els estalvis arran!

montse ha dit...

Crec que la noia no sap com dir que li agafa els diners i mira d'acusar al jardiner.

kweilan ha dit...

Molt bo el final!

Rafel ha dit...

Un final nem sorprenent.

XeXu ha dit...

Caram amb en Martin! Ara segur que no gaudirà mai del favor de la Margaret, el capsigrany. Ben trobat aquest gir final!

Barbollaire ha dit...

Boníssim!!!
molt ben trenat...!

Gerònima ha dit...

Ja ja ja!
Vaja amb el jardiner!
Molt bo!

Carme ha dit...

Molt bó. T'agafa ben bé per sorpresa... aquest final.

Elfreelang ha dit...

Carai amb el jardiner! molt bon relat!

ricderiure ha dit...

gràcies pels comentaris! content de que us hagi agradat!

salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails