El jardiner fidel.

Una altra participació als relats conjunts, aquest cop a la seva 50ena proposta.

La Betty es mira sa mare. Ja fa uns minuts que s'han acabat el gelat i la conversa superficial que han mantingut fins ara. La Betty busca les millors paraules, no sap com treure-li el tema que l'ha portat a voler quedar avui per fer un gelat.

La Margaret observa com la seva filla se la mira. La veu preocupada, capficada. Ho sap, la coneix més que ningú i sap quan alguna cosa li passa. Per això a rebut amb alegria la seva trucada, i que li demanés per quedar. Li ha de fer una pregunta, va dir-li per telèfon. No sap com expressar-li que pot comptar amb ella, que li agradaria compartir la seva angoixa, que podria ajudar-la.

La Betty fa com un gest per començar a parlar. Però la mirada de la seva mare l'atura. No sap com fer-ho, mai a tingut una conversa íntima amb sa mare, mai ella li ha parlat de les seves “coses”.

La Margaret a passat pel banc abans d'anar a la geladeria. Porta el sobre amb els diners a dins de la bossa, que no s'ha tret en cap moment. Decideix afrontar la situació.

-Filla, necessites diners?-

-Diners? No, perquè m'ho preguntes?-

-No per... pensava que potser...-

Llavors la Betty es decideix.

-Mare, en Martin... -

-El jardiner?

-Si, fa molts anys que treballa a casa, no?-

-Doncs si, tants com deu o dotze, tu eres petita encara.-

-I tu li tens molta confiança, no?-

-I tant! Ja el coneixia abans de que treballés per nosaltres, havia estat company de servei del teu pare. Perquè em preguntes per ell?-

-No ho se... Deu ser l'home que veus més sovint, no?-

-L'home que... que vols dir? Clar, ve tres dies a la setmana, i també el veig algun diumenge quan surto a passeig.-

-Doncs vull dir que... que és un home solter... que ve sovint per casa... -

-I?-

-Que el pare ja fa anys que va morir, i que tu...

-Que jo... no estaràs insinuant...-

-Bé, és normal mare, no és res de dolent, jo puc entendre que ell i tu...-

-Que ell i jo que?-

-Doncs que... això que esteu... embolicats! Fa dies que ho penso i t'ho volia preguntar.-

-Però filla que dius? Com se t'ha pogut acudir això?-

-Però mare, si és guapo, i solter!-

-Filla! És això el que em volies preguntar? Si estic embolicada amb el Martin? Doncs no, sento decepcionar-te si és això el que esperaves, però no. Això si, també penso que és guapo, tot i això no tinc cap ganes de... bé ja m'entens...-

-Però jo he vist... fa dies..-.

-Que has vist?-

-L'he vist entrar un parell de dies, de nit, a casa, i obrir amb la clau!- 

La Margaret s'aixeca. Es posa les mans a la cara. La Betty se la mira preocupada.

-Mare, que passa?-

-Filla, els diners...-

La Margaret lliga caps, no era la Betty qui agafava els seus estalvis del pot que tenia a l'armari de la cuina.

i sense res més a afegir...
apa salut!