petó mortal (fora de control).

Una altra participació als Jocs literaris de Tens un racó dalt del món. Aquesta m'ha sortit de gènere negre. I no m'he passat de 250 paraules!


Tres anys portava la Tere amb aquella doble vida. Ella, casada amb en Carles des que en va complir 20, es trobava ara, complerts els 30, en un moment crucial de la seva vida. La relació amb en Pep havia començat com una infidelitat més, una alegria d'aquestes que es permetia de vegades. Però li agradava de veritat, s'entenien, sobretot al llit. Però planejar un assasinat...! Això ja era una situació fora de control. En Pep era molt gelós, ella estava casada. De la fantasia van pasar a la posibilitat, i de la posibilitat a la idea esbojarrada. Se li estava escapant de les mans.
La passejada esgotadora s'havia d'acabar. Havia de ser aquell. No tenia opció. Va mirar l'home vestit amb aquella jaqueta elegant. Se li acostà fins quedar-se cara a cara, mirant-se als ulls. Semblava bona persona, estava tranquil. Ella va dubtar, però ja no podia fer-se enrera.
L'abraçà.
Li feu un petó intens.
El deixà anar de cop. Amb llagrimes als ulls apretà a correr.
Només es va girar un cop, just per veure com en Pep saltava sobre d'ell.
Definitivament se li havia escapat de les mans.

I encara havia de pensar que li explicaria a en Carles...

I amb aquest lio mental...
apa salut!