així que regiro la llibreta, i...
Quan tot és ball
i es viu de nit
de nits amb llums
de molts colors
d'amics, d'amors
d'històries i emocions
de salts deshinibits
em salta el cor
em falta el cap
em vull la sang
i ric i jugo
i sóc feliç
adolescentejant vivint content
disfrutant de cada instant
i sense res més a afegir...
apa salut!
5 comentaris:
I és que "adolescentejar" hauria de ser un exercici de diari compliment!
*Sànset*
jo no se si voldria tornar-hi, encara que en tinc uns records boníssims...
poesia entranyable! adolescentejar quan és el moment està prou be
Hi ha d'haver temps per a tot. A vegades inclús per a adolescentejar quan ja no toca, per què no?
M'ha agradat molt la teva poesia! L'adolescència és una època que marca i sovint es passa pel cap les ganes de tornar-hi...
T'aniré seguint!
Salut i força!
Publica un comentari a l'entrada