dimecres, 30 de març de 2011

la visita va ser per carnaval

Aquest mes la proposta de relats conjunts ens ofereix aquesta fotografia de carnaval, aquí teniu la meva història:


Carnaval de Venècia, Wanblee CC-BY-SA

La festa de disfresses del carnaval de la ciutat acabava de començar. La orquestra, amb els seus dotze músics engalanats de "pajarita i frac", arrancava amb un vals tranquil.
Entre els centenars d'assistents s'hi podien contar bombers, metges, extraterrestres, pirates, princeses, supermans, i molts altres personatges perfectament caracteritzats.
Quan van entrar aquells dos personatges la música va semblar aturar-se, molts caps es giraren, el rumoreig augmentà. Caminaven ben drets, la seva gran altura encara ho remarcava més, el seu vestit blanc enlluernava igual que tots els brillants que hi penjaven. Es col·locaren en un lloc central a la pista, ballaven amb moviments suaus, gairebé sense moure's però conquerint un espai que la gent els hi cedia per admirar-los.
Amb una balada acabà la primera part del ball, els músics deixaren els instruments i anaren a descansar. Les llums de l'escenari no s'apagaren però, un focus il·luminava el micròfon central.
L'alcalde sortí a l'escenari, era un moment molt esperat, la resolució del concurs de disfresses que anualment i amb gran prestigi entregava l'ajuntament de la ciutat. Tothom mirava l'alcalde quan aquest es posà davant del micro, portava un sobre a la mà.
Primer donà les gràcies a tots els assistents, parlà de l'especial que era aquella nit per a tots els habitants de la ciutat que es passaven gran part de l'any pensant en la disfressa que lluirien en aquell ball. Finalment obrí el sobre i va nombrar els guanyadors. Eren ells.
Un focus els il·luminà al centre de la pista, no es movien, en pocs segons unes hostesses de faldilla curta se'ls hi acostaren i agafant-los lleugerament del braç els estiraren guiant-los cap a l'escenari.
Es feu un silenci absolut quan les dos figures es plantaren al costat de l'alcalde, li treien ben bé dos pams, eren majestuosos, la gent els mirava amb la boca oberta.
-Donem la benvinguda als guanyadors! Com poden comprovar la disfressa és espectacular, és un orgull donar-los aquest premi- digué l'alcalde mentre els hi donava un trofeu en forma de mascara veneciana.
-Ens plauria enormement si dirigissin unes paraules a tots els assistents, i si volen poden desvetllar la seva identitat- L'alcalde acostà el micro a un d'ells, posant-se de puntetes li col·locà davant de la mascara que li cobria la cara.
-zzzxxxcccsssxxxeeeiiiijjjjjssss- va semblar dir.
-perdoni, no l'hem entès, potser si es treu la mascara- insistia l'alcalde.
-qqqqqqkkkkkxxxxxxiiiiiiiiioooooossssffffffff-
-bé, potser és que vol mantenir l'anonimat, igualment demano un fort aplaudiment per als nostres guanyadors-
I tot el públic començà a aplaudir amb força.
Els dos personatges es van mirar, va semblar que es deien alguna cosa. I llavors el públic va deixar d'aplaudir, es feu un silenci absolut altre cop.
Estaven volant, poc a poc començaren a elevar-se per damunt de l'escenari mentre semblaven emetre una llum blavosa. Quan arribaren al sostre va semblar que el travessaven desapareixent davant de tothom. Un aplaudiment general torna a omplir la sala. L'alcalde era ovacionat mentre somreia atribuint-se el merit de l'espectacle impressionant que acabaven de veure.
Mentre s'allunyaven de l'atmosfera els dos personatges parlaven entre ells.
-zzzzddddssssffffioooookjjj- (ho veus com són uns primitius, s'han pensat que érem déus)
-kkkkjjjiiiooooddfdfffffflllll- (ni que ho diguis, quina cultura tant curiosa)
I s'allunyaren perdent-se en l'espai.

i sense res més a afegir...
apa salut!!!

8 comentaris:

Carme ha dit...

És un bon relat, m'ha fet molta gràcia aquest final. Com interpretem allò que no coneixem a la nostra manera, ja veig que els extraterrestres també ho fan... :)

Peix ha dit...

Quin final! Molt bo! Com ens pot arribar a canviar una situació depenent de la informació que tenim.

I molt bé l'alcalde! Aquests polítics que es fan seu els mèrits del altres...

Quadern de mots ha dit...

Hola, m'ha semblat que hi havia alguna cosa estranya, tan alts com eren, però zzzxijahduddcksldihhdhhd, he pensat, això només són coses meves.
Ffffiiinnnnstts aaaavvvvisyd
Traduït vol dir Fins aviat
Bon relat.

Eva ha dit...

Ja deia jo que la gent normal no es posaria aquest vestit ni farta de vi!
M'ha agradat molt el relat, l'he trobat d'allò més bbbbnnnniiiicccc i oooorrrrggggnnnnllll.

montse ha dit...

Bon relat on tot és relatiu i no es sap qui porta la màscara.

XeXu ha dit...

Bon relat, però sobretot bona idea! Molt ben pensat. He de dir que no sé per què ho havia intuït. O se m'ha acudit la idea quan començava a llegir. He pensat que si finalment no era el final que creia el podria escriure jo, però veig que no podrà ser. Molt bo.

Elfreelang ha dit...

Un relat sorprenent original i divertit!

ricderiure ha dit...

m'alegro que us hagui agradat!!
la veritat és que la idea surt directament de la foto, semblen marcians o no?

gràcies per comentar!!
salut!!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails