a l'altra banda de la paret (25)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”. 

escena 25.
dijous 18:20

La Natàlia està mirant per la finestra de casa, observa el carrer, els cotxes que passen i la gent com passeja.

D'una cantonada en surt el Joel, ve cap a l'edifici, la Natàlia el segueix amb la vista, el Joel s'atura, està parlant pel mòbil.

- Ostres el Joel, quina llàstima que sigui tant capullo, tant maco que és, ...-

De cop, el Joel aixeca el cap, la Natàlia s'amaga ràpidament.

- Ui! a veure si es pensarà que l'espio-

La Natàlia canvia de posició, i lentament torna a treure el cap per la finestra, el Joel ja no hi és, però ara hi veu a la Joana, la segueix amb la mirada fins que la veu entrar al portal. Se'n va cap a la porta i mira per l'espiell just quan el Joel està entrant a casa seva, abans de tancar la porta fa una mirada cap a on es ella.

Un minut després la Joana ja és dalt, la Natàlia li obre la porta.

- Ai! com has sabut que arribava? si no m'has donat temps de trucar.

- Ai amiga, tinc poders sensitius jo, t'oloro de lluny.

- Ja, segur. Bé, que hem de fer? tens cerveses? diu la Joana mentre ja obre la nevera de la Natàlia.

- Nena, vas directe al gra tu, agafa, agafa, n'he comprat avui.

La Joana n'agafa un parell i va cap al sofà on ja l'espera la Natàlia que està mirant que fan per la televisió.

- He vist el Joel que anava davant meu pel carrer, encara estàs enfadada amb ell o que?

- Bueno, no se...

- Eeeiiiii !!! ja veig que si que et mola, va tia, dona-li una oportunitat, potser es va posar nerviós, els hi passa a molts i no vol dir que siguin ejaculadors precoços.

- Va tia! això és igual, el mal rollo és lo de les calces, un tio així... no deu estar molt bé del cap.

- Les calces? quines calces?

- Les que em va robar, no t'ho vaig explicar?

- No.

- Ostres, doncs tia, és un mangui pervertit, tenia unes calces meves guardades, segur que les feia servir per... i el tio a sobre em va dir que havia estat jo que els hi havia posat a la bústia, no se, deu pensar que sóc tonta.

- Calces? Bústia? unes calces negres?

- Si.

La Joana s'aixeca, es tapa la cara amb una mà.

- Merda, merda, merda... vaig ser jo...

- Eh? com que vas ser tu? que dius?

- Que vaig ser jo tia, les vaig posar jo les calces a la bústia, no se, una broma, volia que us coneguéssiu...

- Aaaaaahhhhhhhhhh !!!! però que dius? però tia! que dius? però com ? serà possible, ets una flipada tia, la mare que et va parir!

- Hosti, hosti, perdona Talieta... jo no volia... liar-la, em pensava que... perdona, perdona...

- Però tia, tu saps el sarau que li vaig muntar per això? i ell em deia la veritat!!! mare meva!! amb amigues com tu... joder, joder, joder... i ara com ho arregles això? perquè tu ho has enredat i tu ho arreglaràs!!

- Si, si, no pateixis, jo li explico tia, perdona, però és que tu em vas explicar lo de l'ejaculació precoç i... si m'ho haguessis dit que era això... ja em va estranyar la cara que va posar el Miquel...

- El Miquel? com que el Miquel? però es pot saber que li vas explicar al Miquel? mare meva tia!!!

La Joana es torna a tapar la cara amb les mans obertes, no diu res, separa una mica els dits i es mira la Natàlia que sembla molt enfadada. La Joana li contesta parlant fluixet.

- Hosti, hosti, perdona tia, hosti com la cago, li vaig dir lo que m'havies explicat tu, que t'havies enfadat per que era ejaculador precoç.

- Aaaaaaaaaahhhhhhh!!!! la mare que et va parir!!!!! Joanaaaaa!!!!! et matooooo!!!!

La Natàlia es llença damunt la Joana escanyant-la amb les dos mans. La Joana crida, al final la Natàlia la deix anar i comença a riure, la Joana la mira estranyada.

- Va tia, tranqui, no se com però ja faré que s'aclareixi tot.

- Més et val tia! tu creus que m'has de liar d'aquesta manera? mecagún! un dia que m'hi poso. Ja estàs explicant-li tot al Joel i... hosti tia... mira que dir-li que li vaig dir ejaculador precoç, espero que no li hagi dit al Joel...  però que pensarà aquest tio de mi ara?

- Mira tia, tu tranquil·la, jo ho arreglo, de moment seu, i tranquil·litzat  que quasi m'escanyes, mira, jo et vaig a fer el sopar... i després pensem que fem...

- Si, ara arregla-ho fent-me el sopar... serà possible.

Però la Joana ja ha anat cap a la cuina i no l'escolta, regira la nevera. La Natàlia es queda al menjador mirant la tv. Mentre es mossega el llavi pensa per dins.

- Merda Natàlia!!!! com l'he cagat!!!!!!

i és que no es pot xerrar tant...
i ara com ho arreglem això?

si voleu veure que en pensa el Joel, aneu a veure l'escena 26 a El meu racó!

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24,...
i sense res més a afegir...
apa salut!