Doncs resulta que estava per allà l'hort i en sec s'hem fot a ploure, vaig aguantar una estoneta perque tampoc no plovia tant fort, fins que ho va començar a fer.
Cames ajudeu-me que acabaré xop, vinga a marxar corrents i quan aixeco el cap, ! toma arc de sant Martí !
i una mica més cap allà ! i vinga mullar-se.
menys mal que sempre porto la camara a sobre... precisament per si es dona això...
per sort ni m'he costipat...
o sigui que...
salut!
6 comentaris:
Els de Barcelona en ben poques ocasions podem gaudir d'un arc de Sant Martí. Diria que en ma vida només l'he vist dos cops.
Quan plou tots els cels són grisos...^-^Molt boniques les fotos i l'arc de sant Martí encara més.
Què tens a l'hort? És que vaig malament de pasta i m'aniria bé un enciam i unes bledes. I una col si en tens...Carxofes en fas?
Albert ! que a bcn també hi ha arcs de sant Martí! i muntanyes i boscos... només cal buscar-los, o trobar-los com em va passar a mi!
Gràcies Maria ! la boira i el cel gris a mi també m'agraden molt, i si es combina amb un solet esmorteït...
Emily! així que crisi? com tothom vaja, ara a l'hivern tinc poca cosa, enciam, col, bruseles, pastanaga, espinac, rucula, faves i pesols...
algun dia en faré una exposició per aquí...
ostres i lo del comentari en japonès... ni idea...
serà un spam d'aquests? de fet hi posa Sex, el que no presagia re de bo... o si...
Perseguir arcs de Sant Martí és una bona feina, però si ells et venen a tu, és una bona sort =:)
Serà que tens màgia...
Publica un comentari a l'entrada