dimarts, 14 de juny del 2011

a l'altra banda de la paret (43) Penúltima escena!!

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”.



Escena 43

Dimecres 19:00

La Natàlia surt de l'ascensor i travessa el vestíbul fins al carrer, dona les gràcies al noi de seguretat per haver-la deixat passar quan ha entrat. Només trepitjar la vorera es treu el mòbil de la butxaca i escriu un sms. "Tinc el telèfon! ha sigut fàcil! mua!", l'envia. Mira l'hora, fa tard, la Joana ja fa deu minuts que l'espera a la plaça.
Quan hi arriba la troba asseguda a la mateixa taula de sempre, amb la cervesa a la mà.
- Mite-la, ja era hora! i que contenta que vens, no? això és que et proba això de tenir novio.
- No és això, i no tinc novio jo!, encara...
- Encara? hahahaha! o sigui que tens pre-novio?
- Va tonta, acabo d'arribar i ja m'estàs burxant amb això?
- Oh, és que pel que tinc entès des de que divendres el Joel va haver de de deixar el seu pis que viu a casa teva, vaja, que passeu totes les nits junts, que si això no és ser novios...
- Si, s'ha quedat a casa, però... perquè... bueno, al seu pare se li va espatllar el cotxe i no ha pogut prendre els trastos i... mira, la veritat, que ha estat molt maco, hem estat tota la setmana junts, no em parat, que si advocats, que si gimnàs, que si la bruixa de la Carme...
- Hosti, com està el lio aquest? el Miquel m'ha explicat alguna cosa però...
- Si, ja ho dius bé, un lio ben gros, pobre Joel quina mala vida li està fent passar la bruixa aquesta.
- Menys mal que tu li "endolceixes" una mica...
Les noies riuen, la Natàlia es demana una cervesa, el bolso de la Natàlia vibra, està sonant el telèfon. És el Joel.
- Guapo ! has llegit el missatge? [...],Ja el tinc! Quan trigaràs a venir? [...],Val, t'espero aquí i quan arribis truquem, [...],si, val, ja ho se, truques tu. Vinga fins ara, un petó!
La Joana ha estat intentant seguir la conversa, posa cara de sorpresa.
- Què passa? què és això tant important? a qui heu de trucar?
- Per això venia tant contenta, he aconseguit el número de telèfon del Daniel, sense que la bruixa en sàpiga res.
- El Daniel, el marit de la Carme, l'advocat ens ha recomanat que intentem que col.labori amb nosaltres, li explicarem tot el que està fent la seva dona, i a veure com s'ho pren, després li demanarem que testifiqui a favor del Joel, o que convenci la seva dona, o alguna cosa així. M'ha costat una miqueta però avui he aconseguit que un dels seus companys de feina em doni el seu telèfon.
- Uau, estàs feta tota una investigadora!
El cambrer els hi porta unes patates, la conversa s'anima, les cerveses es buiden, la Natàlia li explica totes les "investigacions" que han fet aquesta setmana per localitzar el Daniel i intentar reconduir la situació.
A dos quarts de nou arriba el Joel. Es saluda amb la Natàlia amb un petó als llavis i s'asseu amb elles. Li demana el telèfon a la Natàlia, té pressa per fer la trucada, però el Daniel no contesta.
Al cap de deu minuts sona un altre cop. El Daniel retorna la trucada, el Joel respon amb veu segura.
- Hola bona nit Daniel, [...], no, no em coneix, em dic Joel, sóc un... conegut de la seva dona,[...], si, ens coneixem del gimnàs, li truco perquè li he d'explicar una cosa,[...], si, sobre la seva dona, [...],no, per telèfon no, m'agradaria si poguéssim parlar en persona, [...],si, vull quedar, el més aviat possible, demà al matí si pot ser, [...], si, si, em va perfecte, si que se on és, allí estaré, moltes gràcies, [...], si ens veiem demà gràcies un altre cop.
El Joel s'aixeca i mentre desconnecta la trucada, fa un salt d'alegria.
Encara s'estan una hora més xerrant abans d'acomiadar-se de la Joana i anar-se'n cap a casa la Natàlia. Sopen i van a dormir d'hora.

Dijous 11:00

Ja fa cinc minuts que el Joel i la Natàlia s'esperen al costat de la font del parc municipal quan un home de mitjana edat, vestit d'americana i corbata, i arrossegant un maletí se'ls hi acosta i es presenta, és el Daniel.
Ells també es presenten. Drets, sota l'ombra d'un arbre el Joel explica detingudament tota la història dels seus problemes amb la Carme, acotxa el cap i es posa vermell quan li confessa que un cop es va embolicar amb la seva dona, li explica el xantatge, el desnonament, la denuncia.
El Daniel escolta atentament, ni el Joel ni la Natàlia li veuen al rostre un rastre de sorpresa mentre dura el relat.
Finalment el Joel li demana ajuda, que parli amb la seva dona, que la convenci de retirar la denuncia, que faci de mediador.
Encara parlen deu minuts més abans de que el Daniel s'excusi amb presses i marxi en la mateixa direcció que ha vingut.

i fins aquí, sembla que tot va sobre rodes, si voleu llegir l'última escena de la sèrie:
aneu al meu racó!! el desenllaç a l'escena 44 !!!

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30, escena 31, escena 32, escena 33, escena 34, escena 35, escena 36, escena 37, escena 38, escena 39, escena 40, escena 41, escena 42,  ... ...

i sense res més a afegir...
apa salut!!

diumenge, 5 de juny del 2011

a l'altra banda de la paret (42)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”.

abans de llegir-vos això, mireu-vos la escena 41 a el meu racó!.



Divendres 20:00

El replà del quart pis està ple de caixes de cartró, algunes buides, la majoria plenes, les portes dels dos pisos estan obertes i el Joel i el Miquel van portant coses d'un cantó cap a l'altre. El Joel treu les caixes del seu pis al replà, i el Miquel les agafa i les entra a casa la Natàlia. Mentrestant les noies, la Natàlia i la Joana, continuen omplint caixes amb tot de coses del Joel.
La Natàlia anima als altres.
- Vinga nois! que ja ho tenim això! només ens queden quatre coses.
El Miquel torna del pis de la Natàlia.
- Quan vegis casa teva no estaràs tant animada, ja no se on posar tantes coses, l'habitació de la rentadora està a tope.
La Natàlia es dirigeix al Joel en to de broma.
- Però tiuuu!!! com és que tens tants trastos, tot això necessites per viure? quanta roba mare meva, quin munt de llibres!
- Doncs espereu-vos, perquè també vull endur-me aquests dos armaris, i primer els haurem de desmuntar, mare meva! no acabarem mai.
Tornen a la feina, gairebé no queden coses a casa del Joel, només algunes caixes i els mobles. La Natàlia i la Joana ja han començat a desmuntar un armari, mentre els nois pugen les cadires al terrat.
A les nou en punt sona el telèfon del Joel. Tots el miren, el Joel mira la pantalla i triga uns segons a contestar.
- Són els del Gimnàs, que volen aquestos ara?
El Joel contesta, saluda i escolta el que li expliquen. Li canvia la cara, s'asseu, primer sembla abatut, després s'enfada.
- Però, però, com pot ser que us cregueu aquesta tonteria? que ja fa temps que em coneixeu a mi!!
Torna a escoltar, la persona a l'altra banda del telèfon parla molt.
- Mira, em sap molt de greu que dubteu de mi, entenc que tu no pots fer-hi res i tot això que em dius, però igualment... això és una putada!!! que no ho veus? però mira, deixem-ho estar, ja parlaré amb el meu advocat i ja veure'm com ho arreglo, vinga adéu.
Emprenyat llença el telefon sobre una de les caixes plenes de roba. Els altres tres el miren sorpresos. La Natàlia es decideix a preguntar.
- Que passa Joel?
El Joel es posa les mans al cap.
- Increïble, m'ha denunciat, la Carme m'ha denunciat per abusos sexuals al gimnàs, i després ha anat al gerent i li ha ensenyat la denuncia i li ha explicat un munt de mentides. Merda, m'han fet fora.
Tots tres es queden muts, la Natàlia s'acosta al Joel i l'abraça, intenta consolar-lo però no sap que dir-li. El Miquel és el primer en dir alguna cosa.
- Ostres nanu, aquesta bruixa realment s'ha proposat arruïnar-te de veritat. Però no pateixis tiu, t'ajudarem en tot i al final les coses es posaran a lloc. Vinga va tornem a la feina que ja ens queda poc.
La Natàlia li fa un petó als llavis.
- Va Joel, no pateixis, els advocats ho arreglaran, de moment ella guanya però per poc temps.
- Teniu raó, aquesta bruixa no m'ensorrarà, vinga tots a la feina!
I continuen traient caixes, desmuntant armaris, estanteries, apilant fustes a casa la Natàlia i al terrat.
A les deu, mentre el Joel i el Miquel arrosseguen el sofà fins a casa la Natàlia, torna a sonar el telèfon. El Joel l'agafa.
- És la Carme!!
Deixen el sofà, les noies han vingut de seguida, tots tres es posen al seu voltant a escoltar la conversa.
- Si?
- No Carme, no tinc els rebuts, ni penso venir a portar-te res, per mi te'n pots anar a la merda. M'han trucat del gimnàs i m'han explicat el que has fet.
- Que tu vols estar bé amb mi? i així m'ho demostres? tu el que vols és que estigui a les teves ordres!
- Mira Carme, no en vull saber res de tu, t'has passat tres pobles amb mi, el meu advocat s'està mirant tot això i ja pots estar segura que no em quedaré amb els braços plegats. Així que adéu, no vull sentir-te ni un minut més.
Quan el Joel es guarda el mòbil a la butxaca la Natàlia, el Miquel i la Joana arrenquen a aplaudir.
- Molt bé Joel! fot-li canya a la bruixa! digues que si, qui riu l'últim riu millor!
I tots quatre s'abracen fent una pinya.
A un quart de dotze ho tenen tot recollit, la Joana i el Miquel s'acomiaden efusivament i se'n van cap a casa. El Joel i la Natàlia queden sols.
- Va maco, anem a casa i mengem una mica que estic morta de gana, em fet una feinada de por.
Es descongelen una pizza i a les dotze menys cinc, mentre se l'estan menjant, sona un altre cop el telèfon del Joel. És el notari, està davant de la porta de casa seva amb un serraller esperant per a que li firmi el desnonament.
Surten al replà i allí els troben, el Joel, tal com li ha explicat l'advocat, li comunica al notari que es nega a firmar el paper, que ha retirat totes les seves coses i que ha posat un recurs contra aquest acte. El notari pren nota, el serraller canvia el pany. En deu minuts han acabat i marxen.
- Au, s'ha acabat, ja no puc entrar a casa meva, ja no és casa meva. És increïble.
- Va Joel, demà serà un altre dia, a partir d'ara les coses han d'anar millor per força.
- Si, per que si van pitjor...
- Vine a casa, queda't amb mi avui, és tard, segur que estàs fet pols.
Es miren, encara al replà el Joel s'acosta a la Natàlia, l'agafa per la cintura. Es fan un llarg petó als llavis.
- I avui em faràs dormir al sofà, o que?
- Calla burro!
Agafa el Joel del braç i l'arrossega dins al pis, fins a l'habitació, l'empeny damunt del llit mentre se'l menja a petons.
Aquesta nit, a l'altra banda de la paret no hi ha ningú que escolti com el Joel i la Natàlia fan l'amor un cop, dos cops, tres cops, fins a caure rendits pels volts de les dues de la matinada.

per fí!!! després de la tempesta ve la ... un polvo en condicions!!!!
i ja veurem com acaba...

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30, escena 31, escena 32, escena 33, escena 34, escena 35, escena 36, escena 37, escena 38, escena 39, escena 40, ... ...

i sense res més a afegir
apa salut!!!!

divendres, 3 de juny del 2011

coses inutils?

Aquesta és la meva participació del mes de Maig de Relats Conjunts. La font d'inspiració, aquest aparell de disseny tant estrany.



- 300 euros! Però com t'has pogut gastar 300 euros en aquest trasto? T'has tornat boig?
- Però carinyo, això és "superfashion", és lo més "in", és una joia de col·leccionista disenyada per Phillipe Starck el 1990, té una etiqueta que en certifica l'edició limitada del desè aniversari.
- Però, però, però, si és superlleig! I a veure, per a que serveix?
- És un exprimidor, ara, com que l'edició limitada aquesta té un bany en or, no es pot fer servir ja que l'acid cítric el corroiria, és una joia!
- Una joia? Un exprimidor que no pot exprimir? O sigui que és una joia perquè ho té molt poca gent, no m'estranya, és horrorós.
La Marta s'aixeca i agafa l'aparell de les mans del seu marit, aquest se la mira amb cara de por, no el llencis, no el trenquis, pensa ell. La Marta s'acosta a la finestra que és oberta, al marit li cau la primera gota de suor, no fa ni un pas, no es mou, no parpelleja.
La Marta agafa l'aparell per la seva part superior, amb la mà en comprova el tacte, ressegueix les rugositats, l'acaricia. Un somriure li il·lumina la cara.
- Mira, marxa d'aquí que no et vull ni veure, ets un pijo torracullons, però mira, m'ho quedo, no se que en faré però m'ho quedo.
La Marta empeny al seu marit fora de la casa, li tanca la porta als nassos sense deixar-lo dir paraula.
Un cop sola, i mentre comença a descordar-se els pantalons, pensa en Phillipe Stark.
En que pensava quan va dissenyar això? En la seva mitja taronja? 

Com podeu comprovar, la meva ment malalta no pot anar més enllà de la simple imatge fal.lica, Obvi? potser si, inevitable segur.
i sense res més a afegir.
apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails