a l'altra banda de la paret (34)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
“L’altra banda de la paret”. 

abans de llegir aquesta escena heu d'haver passat per l'escena 33, a el meu racó.

escena 34

Divendres 18:00

La Natàlia està estirada al sofà, amb la televisió engegada i el gat a sobre, està cansada, fa una hora que ha arribat a casa i el moviment més gran que ha fet ha estat moure la mà per acariciar el gat. En sec, sona el telèfon.

- Si? Que dius Joana?

- Això tu guapa, que no em truques mai. Et truco per quedar per anar de festa.

- De festa?, bufffff, estic molt cansada Joana, no en tinc ganes avui.

- Cansada? que passa? que t'has passat tota la setmana fent exercici amb el profe de Socials?

- Ja hi som, sempre igual, Joana la-que-sempre-pensa-en-sexe, que no sóc com tu jo!!!

- A no? no m'ho crec, però bueno, ja m'està bé que no siguis com jo, sóc única i especial jo.

- Si, superespecial.

- Val, però m'expliques que tal va anar amb el Carles aquest, o que?

- Bé, va anar bé, el sopar li va agradar molt, i a la una ja era al llit, sola!!

- Sola? vaaaaa, però t'agrada aquest noi o no?

- Doncs la veritat... no gaire, sembla interessant, però és una mica egocèntric, només sap parlar d'ell mateix, en vaig quedar una mica farta del Joel...

- Del Joel?

- Ai!! del Carles volia dir, del Carles el profe de Socials.

- Natàlia! has dit Joel! Ostres tu, fa temps que no tenim una conversa seria tu i jo, em pots explicar que et passa?

- Ai! no res, m'he confós només, no pensis...

- Si que penso, si, que et penses que no ho noto el que passa? el que no se és perquè no m'ho expliques, vinga va, aquesta nit em passo per casa teva i xerrem una estona...

- Mmmm, vinga va, tens raó, fa temps que no xerrem, vine quan vulguis, no em moure d'aquí.

- Fins després doncs!! adéu!

La Natàlia deixa el telèfon sobre la taula i se'n va cap a la cuina, agafa un iogurt de la nevera i se'n torna al sofà a menjar-se'l, quan acaba el deixa a la taula i torna a jaure. Pensa en el Joel i en el que va fer el dimecres.

"Ostres Natàlia, cada dia t'assembles més a la Joana, amb els sermons que li fotia jo quan ella feia coses d'aquestes"

Sospira.

"i total, perquè? si el Joel no em fotrà ni cas, si té novia, o amant, o jo que se, que ruc que sóc, mare meva"

Un soroll la distreu dels seus pensaments, és el timbre de la porta del Joel, ràpidament deix el gat i se'n va cap a la seva porta, obre l'espiell i mira cap al replà.

"qui és aquesta? a si, és la dona aquella que li va regalar el llibre, del gimnàs, ostres on va vestida així? que no té vergonya o que?"

Quan el Joel i la dona entren cap a dins la Natàlia no sap que fer, torna al menjador però el cap no para de donar-li tombs, s'ho repensa, torna cap a la porta i sense fer gens ni mica de soroll surt al replà, enganxa l'orella a la porta del Joel, sent perfectament el que es diuen, segueix la conversa.

"li ha comprat el pis? aquesta dona està com un llum"

Sent que s'acomiaden i caminen cap a la porta, la Natàlia es posa nerviosa, surt disparada cap a les escales del terrat i quan el Joel obre la porta ella ja és dalt, amagada sent com es diuen adéu i la dona baixa cap al carrer.

"que fort! aquesta dona li fa proposicions indecents! xantatge?"

El Joel torna a entrar i tanca la porta. La Natàlia ja comença a baixar quan sent sonar el telèfon del Joel, no se'n pot estar, sense fer gens de soroll torna al replà, i aquest cop sense apropar-se tant a la porta també espia la conversa.

"és una noia!!"

"és la de l'altre dia!!"

"Rosa! el dia que miràvem fotos, la noia que el va trucar, és ella"

"li està donant carbasses!!!, si, si, si, si,"

"que diu? que en té una altra? una amiga?"

"eeeehhhhh! la veïna! ha dit la veïna! si! ha dit la veïna! sóc jo la veïna!"

La Natàlia ha fet un salt, el cor li va a dos-cents per hora, sent com el Joel penja el telèfon. Torna cap a casa seva, agafa el gat i li fa un petó, està molt contenta. Va cap a la cuina, sobre el marbre hi ha un coc ràpid que sa mare li ha donat avui.

No s'ho pensa gaire, talla el coc en dos meitats i en posa una sobre un plat, surt de casa i truca el timbre del Joel.

Ell obre amb cara de sorprès. I ella comença a parlar, primer dubtant, però després ràpid, sense deixar que ell obri boca.

- Hola Joel! mira que pensava... que ... és que ma mare m'ha portat aquest coc i com que no me'l menjaré tot, doncs que te'n porto la meitat, perquè bueno... que últimament hem estat una mica... enfadats... bé, enfadats no, però... bé no res, que vull estar bé amb els veïns, i amb tu, i això, que et porto el coc, que està molt bo, i el plat... bé ja me'l tornaràs, val? doncs vinga, no res, ens veiem aviat, adéu.

I encara sense que ell hagi pogut dir ni una paraula, ella ja ha tornat cap a casa tancant la porta darrere seu, deixant al Joel amb cara de moniato, dret amb el plat a la mà.

Però Natàlia!!! Que pensarà ara el Joel de tu? Que et penses que potser "ja el tens al sac"?
`^_^´

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30, escena 31, escena 32, ... ...

i sense res més a afegir...
apa salut!!!