Ja tinc la reflexió feta.

Per mi, i com vaig dir a l'últim post, sense revolució personal no canviarà mai res.
Però...

els petits passos són poderosos.
mica a mica s'omple la pica.
pas a pas arribarem al cim.
la paciència és la mare de la ciència.
Roma no es va fer en un dia.

Això vol dir que ahir vaig estar molt content, perquè vaig sortir al carrer i vaig poder parlar i debatre sobre les persones, els nostres problemes, el que podem fer i el que no.
Gent mobilitzada, amb consciencia.
Clar que no per a tothom les coses són iguals, més plens estaven els bars dels voltants de la plaça.

(ara em debato sobre si això és un retret o no, nooooo!!! per favor, jo avui em quedaré a casa doncs estic d'exàmens i tinc hort!)

foto de twiter!

La perla va ser per al moment que tot seguit us relato:
"#acampadareus, era ja la una de la nit, a la plaça Mercadal hi havia unes 100 persones en grupets xerrant i fent conversa. Va apareixer l'alcalde acompanyat de 3 persones més, valent s'ha de dir, doncs a la tarda havia estat xiulat. El grupet es va barrejar amb la multitud i va venir on érem nosaltres. Mentre un parell de companys parlaven acaloradament amb l'alcalde, jo també vaig tenir la meva dosi de debat amb una senyora, 60 anys i militant del partit al poder a l'ajuntament va dir, també va recordar les seves èpoques al PSUC i els grisos, quan ja es retirava li vaig dir:
-però ara el partit ja no té cap base ideològica, això és un club, i selecte!
ella va posar cara de no saber que dir, i abans de desapareixer va contestar.
-si, una mica de raó si que tens."

una mica? com es diu el partit que ha privatitzat més?
la política no té res a veure amb l'ideologia, sinó amb la socioeconòmia i el manteniment de l'estatus!
els polítics tenen la responsabilitat de plantar cara als lobbys de poder que han creat aquesta crisi i crear una socioeconomia que sigui justa per a tothom.
i bé, prou de reflexions,
sortim a prendre l'aire que a tots ens convé.
salut i debat!