diumenge, 8 de maig de 2011

a l'altra banda de la paret (35)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”.


 escena 35

dilluns 22:00

El Miquel s'aixeca, li fa un petó als llavis a la Joana i s'acomiada rient. Són en un bar, assegudes a la taula plena d'ampolles buides i copes brutes queden la Joana i la Natàlia, segueixen amb la mirada el Miquel mentre aquest surt.
- Joana, Joana, Joana, que bonic! quin noi tant maco! i que macos que se us veu!
La Natàlia riu, acaba l'últim glop de cervesa de la seva copa.
- Ai tia, es que és tan... maco, i tant dolç!
- Joana! estàs enxonada perduda, però i això? em pensava que no t'agradava això de tenir parella fixe a tu, Joana la antimonogàmica li deien.
- Au va! això m'ho dius per que em compares amb tu, Natàlia la monja.
Les dos noies riuen de valent, el cambrer del bar s'acosta i la Joana li demana un parell de cerveses més.
- Vols dir Joana? que ja és molt tard.
- Que si dona, que feia molt de temps que no parlàvem tu i jo, i ara ja estem soles i m'has d'explicar un munt de coses.
- Això tu! vinga va comença!
- Doncs mira, que el Miquel em truca, i quedem, i ens ho passem bé, i és molt dolç i molt simpàtic, i cada vegada quedem més sovint, i al final resulta que quedem cada dia.
- O sigui que ja sou novios.
- Doncs em sembla que si.
La Natàlia aplaudeix.
- Visca! m'encanta Joana, a més us he vist molt bé, molt... enamorats!
- Si, em sembla que si, però... escolta Natàlia, t'he d'explicar una cosa.
La Joana ha posat cara seriosa, la Natàlia es queda sorpresa.
- Què? tia no m'espantis.
- Que no dona, no res important, bé, que vaig parlar amb el Joel.
- Amb el Joel? vas parlar amb ell? perquè? quan? què et va dir?
- Pel malentès de les calces, o ja no te'n recordes que em vas dir que no em parlaries mai més si no ho arreglava.
- Ostres, si, t'ho vaig dir, i com va ser?
- Doncs mira, el dissabte vaig venir aquí amb el Miquel i el Joel també hi era, una estona que el Miquel va jugar al futbolí em vaig quedar sola amb el Joel i li vaig treure el tema.
La Natàlia obre molt els ulls, li demana amb gestos que continui.
- Li vaig explicar que vaig ser jo qui vaig posar les calces a la bústia, li vaig demanar mil perdons, també per haver dit lo de l'ejaculació precoç, li vaig dir que havia estat una confusió.
- I??? què et va dir??? digues???
- Primer semblava enfadat... però després ens en vam riure, em sembla que no s'ho va prendre gaire malament.
- I ja està? i de mi? que et va dir de mi?
- Bueno, no vam xerrar gaire més, no vam parlar de tu, bueno si, va dir que li sabia greu haver-se emprenyat amb tu. Tia, et veig bastant... bastant penjada d'ell, no?
- Ffffffff... si, em sembla que si, i saps què? vaig sentir una trucada seva on ell deia que jo també li agrado.
- Una trucada? que l'espies?
- Mmmm, bé, espiar, espiar, ben bé... doncs si, i vaig sentir que li donava carabasses a una noia per que li agrado jo.
- Si? ostres Natàlia, que bé, com m'alegro que les coses comencin a anar bé, a veure si acabeu junts vosaltres també, em cau molt bé el Joel.
- Ai! tant de bo!
La Natàlia sospira, agafa la copa i la torna a buidar. La Joana s'aixeca i paga el compte, es posen les jaquetes i marxen del bar.
Ja és mitjanit, la Natàlia no vol tornar a casa sola i li demana a la Joana que la porti. Al cap de deu minuts el cotxe de la Joana s'atura davant de l'edifici de la Natàlia, s'acomiaden amb un petó i prometen trucar-se l'endemà.
La Natàlia puja les escales fins al quart, va una mica beguda, quan arriba al quart replà de seguida se n'adona que alguna cosa estranya passa. La porta de casa seva és mig oberta, el cor li fa un salt, està segura d'haver-la tancat. S'hi acosta i veu que el pany està trencat.
S'espanta, li han entrat a robar a casa, s'acosta un mica a la porta i llavors sent un soroll dins.
Es queda glaçada.
"oh! que faig? hi ha algú! m'estan robant!" pensa sense saber què fer.
Es gira cap a la porta del Joel, s'hi acosta i truca amb el puny sense fer gaire soroll. Insisteix un parell de cops fins que sent el Joel que l'obre, ella es llença cap a dins.
- Però... però, què passa Natàlia!
El Joel ha vist de seguida la cara de por d'ella.
- Hi ha algú a casa meva, el pany, està trencat, m'estan robant.
Ell es treu el mòbil de la butxaca i truca als Mossos, els hi explica la situació donant-los-hi l'adreça. Mentrestant la Natàlia ha estat mirant per l'espiell. Encara tremola. El Joel li ofereix un got d'aigua que ella es veu agraïda.
Al cap de trenta llargs minuts truquen a la porta, són els Mossos. Els hi fan quatre preguntes i entren a inspeccionar el pis de la Natàlia. Al cap de poc més de cinc minuts tornen dient-los-hi que no han trobat ningú al pis. Els acompanyen per que hi facin una ullada. Primer els dos mossos i després la Natàlia i el Joel entren al pis, tot està regirat, hi ha un munt de coses per terra.
Els policies els hi recomanen fer un inventari del que els hi puguin haver robat i després anar a comissaria a fer la denuncia. Marxen deixant-los sols.
La Natàlia busca per tot el pis, es mira els calaixos, els armaris. Mentrestant el Joel espera observant-la sense dir res.
- Oh no, el portàtil, m'han fotut el portàtil, hi tenia un munt de fotos!
- Només això?
- No, un reproductor d'MP3, un sobre amb 100 euros, una capseta amb quatre joies barates, i no se, potser alguna cosa més. Però les calces em sembla que hi són totes.
Es mira el Joel amb un somriure i li pica l'ullet, aquest també somriu.
- Menys mal que t'ho prens amb sentit de l'humor, escolta, si vols t'acompanyo a comissaria, amb la moto hi serem en un moment.
La Natàlia li agraeix, i després d'anar a buscar els casc a casa del Joel, marxen junts cap a comissaria, són quasi les tres de la matinada.

Sort en té la Natàlia de tenir un bon veí... voleu dir que anem bé? està començant alguna cosa?

si voleu llegir que els hi diran a comissaria aneu a l'escena 36 a el meu racó.

Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30, escena 31, escena 32, escena 33, escena 34, ... ...

i sense res més a afegir...
apa salut!!!

5 comentaris:

Alba ha dit...

Sembla que la cosa comenci a anar bé, però,... qui sap!!

Adbega ha dit...

Per fi la Joana ha solucionat el malentès... a veure si hi ha sort!

Carme ha dit...

Mira... doncs jo crec que sí, que anem bé... clar que jo sóc optimista de mena!

garbi24 ha dit...

mira, si el robatori ha de servir per alguna cosa....benvingut sigui

Elfreelang ha dit...

Jo parlaria amb algun guionista i en faria una bona serie amb aquests relats de l'altra banda de la paret...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails