diumenge, 29 de maig del 2011

a l'altra banda de la paret (40)

Joel 31 anys, fa 3 anys que viu en un quart sense ascensor.
Natàlia 25 anys, tot just s’acaba de traslladar a un quart sense ascensor.
Cadascú viu a una banda del replà, i encara han de descobrir el que passa a …
L’altra banda de la paret”.

abans de llegir-vos això, mireu-vos la escena 39 a el meu racó!.




escena 40

dijous 16:30

La Natàlia està repenjada a la finestra de casa seva, tot just acabava de dinar i ha sonat el mòbil, fa cinc minuts que té l'aparell a l'orella mentre parla amb la Joana.
- Caray, ja ho se que si volia alguna cosa amb ell no m'hauria d'haver adormit, però em vaig adormir! estava molt cansada Joana, a més, jo crec que va ser ell que em va esquivar.
La Joana respon, la Natàlia pensa que la seva amiga la vol animar.
- Escolta Joana, que estic bé, en serio, si ha de passar alguna cosa doncs ja veurem, va, deixem aquest tema i quedem per anar a fer una cervesa. Et va bé a les vuit? que tinc feina per fer aquesta tarda.
Finalment, queden per veure's més tard, la Natàlia agafa el portàtil i s'asseu al sofà. Té una pila de papers al seu costat. En tria un, i comença a escriure. S'hi passa mitja tarda, es distreu, passeja pel twitter i pel facebook, casualment hi troba el perfil del Joel i li demana d'enllaçar-se. A un quart de vuit deixa la feina i se'n va cap a la dutxa. Poc abans de les vuit surt de casa per anar a la terrassa on a quedat amb la Joana.
Quan arriba no hi veu a la Joana, dona un tomb a les taules i just quan ja ha confirmat que la Joana encara no ha arribat, veu el Joel assegut en una taula a un parell de metres d'ella. Ell també l'ha vist. La Natàlia se li acosta i li etziba.
- Que hi fas aquí?
- No res, bé, he quedat amb el Miquel per fer una cerveseta, i per cert, hola, com estàs?
- Ai perdona, no t'he dit ni hola, jo també he quedat aquí amb la Joana, i m'ha xocat veure't a tu.
- La veritat és que no hi vinc gaire aquí, a estat cosa del Miquel.
- Doncs nosaltres si que hi venim sovint, és molt maca aquesta plaça.
- Trobo que si, escolta, vols seure? el Miquel ja fa deu minuts tard no crec que li faci res que seguem junts.
- Vinga, espera que vaig a dins a buscar una canya.
La Natàlia se'n va cap a dins el bar, mentre espera que el cambrer l'atengui treu el mòbil i truca la Joana, no li contesta. Demana la canya i quan ja la té i es disposa a sortir al carrer el telèfon fa un xiulet, ha arribat un sms, se'l mira, és de la Joana, només té uns pocs símbols, "`^_^¨".
La Natàlia riu per sota el nas, mira el Joel que espera fora.
La Joana i el Miquel els hi han preparat un cita.
Surt a fora amb un somriure a la cara, i va a seure amb el Joel.
Comencen parlant de la Joana i el Miquel, els dos coincideixen que fan bona parella, els dos estan contents i riuen mentre s'expliquen coses dels seus amics. El Joel comenta que li sembla estrany que el Miquel arribi tant tard, ja fa quaranta minuts. La Natàlia no es pot aguantar el riure, li diu que el truqui i el Joel ho fa. Però el Miquel tampoc contesta el telèfon. La Natàlia riu, fan bromes, també parlen del robatori, i de la nit que van passar. Buiden una cervesa i en demanen un altra. Passen una hora de conversa alegre i tranquil·la, s'ho passen bé.
Llavors d'una cantonada de la plaça apareix la Carme, camina cap a la terrassa i de seguida els veu, ells no la veuen fins que aquesta ja ha arribat a la seva taula i es planta davant d'ells, té un posat amenaçador, porta una carpeta de la qual en treu uns papers, els llença damunt la taula davant del Joel.
- Mira que bé, precisament venia a casa teva a veure't, així m'estalvio el viatge que ja veig que estàs molt ben acompanyat.
Es mira la Natàlia amb cara de fàstic, ella reacciona amb sorpresa. La Carme continua parlant.
- Mira Joel, els de la immobiliària em van passar tots els papers del teu pis, i m'he trobat que falten 7 rebuts, o sigui, que em deus 7 mensualitats.
El Joel s'exalta, agafa els papers i se'ls mira.
- Això no pot ser, jo he pagat sempre.
- Doncs ho hauràs de demostrar, tens els rebuts?
- Els rebuts? bueno, no sé, suposo que si. Però es pot saber que vols? Per que em fas això ara?
- Et vaig avisar Joel, ara el teu pis és meu, i tu i jo érem amics, però tu ho has espatllat.
- Jo? espatllat? espatllar què?
- Que sàpigues que tens 24 per trobar els rebuts que et dic, o sinó hauràs de sortir del pis, més val que els tinguis ben guardadets tal com dius.
Llavors la Natàlia reacciona, ja no pot aguantar-se més, està indignada.
- Però senyora! 24 hores? què diu? Això no pot ser, el Joel diu que ha pagat, no li pot posar un ultimàtum així.
La Carme es gira cap a ella i se la mira amb despreci.
- Mira maca! Aquest bandarra em deu set mensualitats, o sigui que tu no t'hi fiquis, ho has entès?
Es torna a girar cap al Joel.
- Demà a les deu del vespre vindré al teu pis amb un notari, més val que tinguis els rebuts a punt o hauràs de sortir.
- Però que dius Carme? Però jo que t'he fet? Per què m'ho fas això?
La Carme fixa la seva mirada en la del Joel, canvia la cara, fa un mig somriure.
- Joel, tu ja ho saps que m'has fet. Però potser... potser trobes els rebuts abans de les deu i me'ls vols donar, si es així ja saps que em pots trucar i vindré a buscar-los, sense el notari.
- Però Carme, no pots estar parlant en serio.
- I tant Joel, parlo molt en serio.
La Natàlia ja no pot callar més, s'aixeca.
- Escolti senyora, però vostè què fa? li està fent xantatge, aquí, davant meu? però vostè qui s'ha pensat que és?
- Mira guapa, a mi una nena tonta com tu no cal ni que em dirigeixi la paraula, d'acord?
La Natàlia s'avança amenaçadorament cap a la Carme, el Joel també s'aixeca i es posa entremig.
- M'ha insultat Joel.
- Escolta Carme, t'estàs passant tres pobles, fes el favor de disculpar-te.
La Carme ja es gira i comença a marxar.
- Si vols anar a les males Joel, tindràs problemes, ja t'ho dic jo.
La Natàlia i el Joel es miren, no se'n saben avenir. El Joel es llença a la cadira sospirant.
- Buffffff, quina merdaaaaa!!!!!

i semblava que les coses anaven bé? doncs... Dessallotjament en 24 hores!!!
(potser algú creurà que és poc realista aquest desnonament, sense denuncia, sense avisos, i tot això, però mai se sap com aniran les coses en un futur).


Presentació Joel, Presentació Natàlia, Escena 1, Escena 2, Escena 3, Escena 4, escena 5, escena 6, escena 7, escena 8, escena 9, escena 10, escena 11, escena 12, escena 13, escena 14, escena 15, escena 16, escena 17, escena 18, escena 19, escena 20, escena 21, escena 22, escena 23, escena 24, escena 25, escena 26, escena 27, escena 28, escena 29, escena 30, escena 31, escena 32, escena 33, escena 34, escena 35, escena 36, escena 37, escena 38,... ...

i sense res més a afegir...
apa salut!!!

2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

perfecte ara podran compartir pis amb la Natàlia....

El veí de dalt ha dit...

Vindrà amb els mossos d'esquadra?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails