dijous, 28 de gener del 2010

que més es pot dir?


Impotència i ràbia, que més es pot dir?
Manipulació i falta de democràcia, que més es pot dir?
Gestió del territori desigual, que més es pot dir?

ja s'han dit moltes coses i només en diré una altra de molt clara...

AL SUD DE CATALUNYA N'ESTEM FINS ALS OUS DE MENJAR-NOS TOTA LA MERDA!

i aquí van quatre enllaços per complementar...

Tens un racó dalt del món i Jordi Basté ( que no em cau gaire bé tot sigui dit)

bloc de la plataforma en defensa de l'Ebre.


la quantitat de merda que ja ens menjem per Té la ma Maria

manifest de la zona de Vandellós per Té la ma Maria

carta a l'alcalde d'Ascó per Bloc d'un de Reus

i res més ...
apa salut! (si ens deixen clar...)

divendres, 22 de gener del 2010

kabul disco



Un dels còmics que més m'ha fet riure, interessant, divertit, enganxa molt,
molt bo!
L'història ens parla d'un dibuixant de còmics francès que busca feina, i en troba, però a l'Afganistan.
Una empresa força extranya el contracta per a dibuixar la constitució en còmic que està preparant el govern de cara a les pròximes eleccions.
En teoria s'ha acabat la guerra, però els carrers de Kabul no són precisament tranquils, segrestos, controls militars...


El Nicolas, que així es diu el protagonista, haurà de descobrir el país i la seva cultura que ha de representar en el còmic en que treballa.
Esta molt bé aquest personatge, és cambiant i dinàmic, al principi sembla un "underground", un alternatiu d'esquerres. Però clar la vida dona tombs, i de ser pobre a França passa a menjar en restaurants de luxe a Kabul, també es vendrà a la manipulació del govern i de l'exercit americà sobre el poble d'Afganistan. Fins i tot la noia més maca de l'història és una colaboradora, responsable de que George Bush fos escollit president.


I res més...
apa salut!

diumenge, 17 de gener del 2010

petó mortal (fora de control).

Una altra participació als Jocs literaris de Tens un racó dalt del món. Aquesta m'ha sortit de gènere negre. I no m'he passat de 250 paraules!


Tres anys portava la Tere amb aquella doble vida. Ella, casada amb en Carles des que en va complir 20, es trobava ara, complerts els 30, en un moment crucial de la seva vida. La relació amb en Pep havia començat com una infidelitat més, una alegria d'aquestes que es permetia de vegades. Però li agradava de veritat, s'entenien, sobretot al llit. Però planejar un assasinat...! Això ja era una situació fora de control. En Pep era molt gelós, ella estava casada. De la fantasia van pasar a la posibilitat, i de la posibilitat a la idea esbojarrada. Se li estava escapant de les mans.
La passejada esgotadora s'havia d'acabar. Havia de ser aquell. No tenia opció. Va mirar l'home vestit amb aquella jaqueta elegant. Se li acostà fins quedar-se cara a cara, mirant-se als ulls. Semblava bona persona, estava tranquil. Ella va dubtar, però ja no podia fer-se enrera.
L'abraçà.
Li feu un petó intens.

El deixà anar de cop.
Amb llagrimes als ulls apretà a correr.
Només es va girar un cop, just per veure com en Pep saltava sobre d'ell.
Definitivament se li havia escapat de les mans.

I encara havia de pensar que li explicaria a en Carles...

I amb aquest lio mental...
apa salut!

diumenge, 10 de gener del 2010

A la mola de Colldejou amb raquetes de neu

avui excursió alpina sense sortir del terme... tatxan!

A la mola de Colldejou amb raquetes de neu ( titol vibrant!)

Els valents excursionistes desafiant l'enorme nevada caiguda feia tres dies iniciaven la pujada cap al coll del Guix, de les seves motxiles penjaven uns aparells extranys que els havien de ser molt útils en aquesta arriscada aventura.


Les raquetes de neu! ben poc després de l'hípica la gran quantitat de neu i gel acumulada en el camí ja dificultava molt caminar sense enfonsar-se fins els genolls. Tots, menys l'Edu pobre!, es van calçar les raquetes i van poder assolir el coll trepitjant per sobre de gruixos de fins a un metre de neu.


Del coll del Guix en amunt, seguint pel GR, les quantitats de neu eren espectaculars, en l'últim tram de pujada, l'Edu sense raquetes, es va arribar a enfonsar fins a la cintura. Cal dir que l'Edu ha passat amb excelent nota la proba sobre neu previa al seu viatje al Nepal.


Dalt de la Mola de Colldejou, el vent bufava amb molta força, els pobres excursionistes corregueren a amagar-se al castell. Allí es trobaren amb un altre grup d'aventurers armats amb esquís, les passes dels quals els havien marcat el camí durant l'ascens. Unes xocolatines i unes frases amistoses després, iniciaven la tornada.
La ruta escollida era seguir pel GR, passar per la cova, i tornar al poble per la font freda.


La baixada fou impresionant, a l'estil bobsleigh en algunes ocasions. Travessaren un alzinar completament cobert de neu, i després de tornar a calçar-se les raquetes seguiren fins la Font Freda. La banyera-font estava completament congelada, un glaçó enorme!
I poc després ja avistaven des del collet de la Xuta les teulades nevades de Colldejou.


Cap dels cinc aventurers sofrí congelacions, i cap dit va haver d'esser amputat. La ruta fou tot un èxit! Van celebrar-ho amb un bon dinar i després del cafè es van despedir amistosament.
Havia estat una jornada agotadora!

I així va ser, i així us ho explico...

Salut! iep i gràcies al Joanet per deixar-me les raquetes !!!

dijous, 7 de gener del 2010

rebent regals...

i després de rebre-l's el que es fa es anar explicant...

el tió em va cagar un parell de llibres força interessants, un pot de Xutney ( fet a la penya roja), un iman per la nevera, el calendari de l'arbre ( del Toni), i alguna altra cosa que no recordo...
dies després van arribar un parell de jocs molt xulos, un bolso, un jersey, una agenda fetà a mà superxula, uns calerons ( per poder comprar regals!), i un còmic molt bo.

I la meva blocaire invisible, la Maria Somnis de Plastilina em va penjar aquesta foto a dalt de la teulada. Gràcies!! aquí la poso i...



petons a tots els que regaleu, que no es fàcil, i petons també als que rebeu regals que tampoc ho és.

PD. Hauré de canviar un dels regals per que m'he assabentat de que algú se m'ha avançat. ;)

Salut!

dimarts, 5 de gener del 2010

Dash y Lilly

Lillian Helman

Demà ja és dia de Reis,
tots donarem i rebrem regals,

Qui és Emily? la novelista
Que és Dash y Lily? la novela

i el meu regal... del blocaire invisible!

la primera "adaptació" cinematogràfica del que serà el "best seller"!
espero que t'agradi Emily! molta sort i segueix així!





gràcies xris per posar-hi la veu!
petons i feliç 2010!

diumenge, 3 de gener del 2010

resum del 2009... (4)


Si vols ser feliç unes hores, canta una cançó
si vols ser feliç un dia, llegeix un llibre
si vols ser feliç una setmana, fes un viatge
si vols ser feliç uns mesos, busca't una parella
Si vols ser feliç tota la vida, CUIDA UN HORT!

Molt bon 2010 a tots!!!
i sobretot salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails