dilluns, 30 d’agost del 2010

no ens trobem...


la Natalia des de Xim xim d'històrietes continua subministrant fotografies per a que ens atrevim a inspirar-nos.
Aquesta és la meva visió de l'escena:

Ella al fons:
Buff! Crec que ja es prou tard, fa hores que m'espero, seré tonta, no s'ho mereix, no s'ha atrevit ni a trucar-me, serà possible, i que volia ell? Que li truqués jo? Que li digués que potser ens ho podem repensar? Que em perdoni? Que li perdoni que? Si no tinc res a perdonar jo, si no he fet res, les coses són com són, jo no en tinc cap culpa, si de cas és ell el que m'hauria de demanar perdó, no diu que m'estima tant? No està tant boig per mi? Doncs per que pensa només en ell? I jo que? I les meves necessitats que? Que jo he donat molt ja, però molt, potser si que sóc una mica egoista, però i que? Que no he de pensar en mi jo? Si no em cuido jo, qui em cuidarà? Ostres tu, no me'n se avenir, si ell sap que jo els divendres sempre vinc aquí, porto hores aquí, i no ha vingut, no vindrà, no em telefonarà, i ara que faig?
En un racó de la sala, fora de la vista d'ella, junt a la barra, ell i el cambrer:
-perdoni, quan li dec?-
-quatre euros i mig noi, ja veig que t'han deixat plantat!-
-buenu, plantat, plantat ben bé no, venia per aquí a veure si per “casualitat” em trobava una persona, però em sembla que no deu haver sortit avui.
-i per que no la truques noi? Coy, avui en dia que tenim telèfons mòbils i internet i tot això, truca-la home!-
-no, no, és ella la que m'ha de trucar-
i després de pagar els quatre euros i mig, s'acomiada cordialment del cambrer, i surt per la porta que hi ha darrere seu, sempre lluny de la vista d'ella.

i poca cosa més, mai se sap el que pot passar...
apa salut!!

dijous, 26 d’agost del 2010

Que fer quan et regalen un escenari?


Doncs ja fa gairebé un mes que vaig sortir amb la segona proposta,
Et regalo un escenari!, i si Et regalo un personatge! ja va ser maco, això porta camí de ser-ho més.
A dia d'avui ja s'hi han apuntat 12 persones que han regalat i han rebut de regal un escenari.
I que s'ha de fer quan et regalen un escenari?
Doncs igual que ja vaig proposar amb els personatges, tothom pot fer el que vulgui, però posats a que això és un exercici literari, que ens han fet un regal, i que ens agrada...
Doncs fem-ne una història!!!
així que, com ja ha proposat algú, us proposo de donar vida als escenaris que ens han proposat, com vulgueu, teniu un escenari, ja només us falten personatges i una historieta...
Igualment, no us penseu que la cadena ja està tancada! mentre s'hi vagi apuntant algú això seguirà obert!!!

o sigui que també animo als que encara no heu participat a fer-ho!!!!
i aquí intentaré enllaçar-ho tot...

Ricderiure va regalar la pista poliesportiva del poble a la Maria
la Maria  va regalar una baixada amb vistes   a Lobo Linkon i ella n'ha tret...
Una gran idea
Lobo Linkon va regalar  el monte de la felicidad  a la Judit
la Judit va regalar el seu petit escenari a   la meva Perdició
La meva perdició va regalar la cambra perduda a l'Elvira
l'Elvira  va regalar el cap negre a fanal blau
Fanal blau va regalar el "mundo amarillo" a l'Arare
l'Arare va regalar  la plaça de l'alzina a la Pilar
la Pilar va regalarel carrer a la Joana
la Joana  va regalar una finestra al món Dissortat i ell ha trobat
La finestra tancada
Dissortat va regalar la paret a la Laura i ella ha escrit
Les dos cares de la paret
la Laura  va regalar la riba del riu a la Carme  i ella ha trobat
la barqueta per creuar
la Carme va regalar la platja de còdols a la Montse i ella hi ha enviat
la Montse va regalar el rai a la Chave
la Chave va regalar el desert a Ricderiure i jo mateix he escrit

i fins ara aquí arribem... però ho farem més llarg això! encara queden dies !!!!
vinga doncs!
apa salut!

diumenge, 22 d’agost del 2010

camins


Quantes desicions 
no s'han de pendre
triar el camí
en una cruïlla
deixar passar un tren
per esperar el següent
no cal pensar
només seguir
no buscar un destí
sinó escriure'l
viure la magia
i escoltar el cor
utilitzant el cap
mirant endavant
i cercant...
tenir l'eternitat al palmell de la mà !

( regirant no tant velles poesies ) ... i res més...
apa salut!

dimecres, 18 d’agost del 2010

Post festa major


una festa major molt...   llarga, cansada, divertida,  moguda, apassionada, accidentada, treballada, alegre, balladora, borratxa, i tantes altres coses ...
un munt de nits veient com surt el sol...

qualsevol nit, en una festa major a Colldejou, pot sortir el sol...

i una cançó per dedicar a tots els que...


i res més ...
apa salut!

dimarts, 17 d’agost del 2010

el radar de Llaberia

Allí dalt a la miranda
ens hi han posat un pilotam
a veure si un dia d'aquests
ens baixarà rodolant.

Més o menus deia així el pregó del carnaval del 2008 de Colldejou, la bola, el radar, ja estava instalat però encara va trigar fins al setembre per estar operatiu.
I des de llavors que tenim aquest afegit al paisatge, tampoc no és una gran ofensa, de fet quasi que no es veu des de baix a la vall, només destaca quan puges, o des de dalt a la mola. Això si, de nit, té un llumet vermell que ens permet localitzar-lo perfectament des de qualsevol punt del camp de tarragona, i que junt amb la torre eiffel de Colldejou s'han convertit amb els fars del poble.

Les imatges del radar es poden veure en temps quasi real des d'nternet, des de la web del Meteocat, que són els que gestionen la xarxa de radars de Catalunya.
He trobat una nota de prensa que n'explica força coses. Explica que el disseny està pensat per integrar-se en l'entorn, i que el porxo està pensat expressament per donar refugi en un lloc on no n'hi ha, de fet al menys a les cabres els hi va molt bé, doncs l'últim cop que hi vaig estar ni es podia passar de cagarades!


 També explica com funciona i per a que serveix. El radar té una gran utilitat com a seguidor atent de les precipitacions, pot preveure inundacions, permet gestionar el cabal dels rius i la hidrologia en general.
O sigui, que és molt útil.
Llàstima que es digui radar de Tivissa-Llaberia, ja que és a Colldejou on el tenim a la vista, ja li podriem cambiar el nom per Llaberia-Colldejou.


i res més, apa salut!

dilluns, 9 d’agost del 2010

SuperHilari

Aquesta minihistorieta sorgeix com a resposta a la proposta que ens fa la Natalia des del seu bloc Xim Xim d'històries...
Un personatge delirant en SuperHilari...

-Això és una injustícia! Malvats! Mala gent! El món és un lloc dur i perillós, un lloc on els desvalguts no estan mai prou segurs, un lloc on el fort s'aprofita sovint del feble sense importar-li per a res el mal que pot fer,- agafa aire, treu pit i es descorda la camisa deixant a la vista una samarreta blava amb una H molt gran de color vermell sobre un fons groc.
-Teniu sort ciutadans!- continua el seu discurs – SuperHilari ha vingut a ajudar-vos! SuperHilari sempre es troba allà on es necessita! SuperHilari no deixarà que la injustícia venci!-
I tot seguit, s'enfila a l'arbre amb força traça, a pesar de la seva aparença patosa, agafa el gatet, i el baixa a terra. S'acosta a la nena que espera junt amb la seva mare.
-Aquí teniu el vostre gatet! SuperHilari a complert la seva missió altre cop!- diu tot orgullós inflant el pit.
La nena es mira la mare amb cara de sorpresa i li diu:
- Mare, això és el que dius que ens passarà si mirem massa peli cules, oi?- I marxen sense fer-li massa cas al superheroi.

i res més a afegir, espero que agradi!!!
salut!!!

divendres, 6 d’agost del 2010

sensacionalisme al diari de Tarragona

I és que l'altre dia agafo el diari, i començo a llegir una notícia, i anava flipant tal com avançava...
malament, molt malament, deu estar molt malament el tema de les notícies pel que es veu al diari de Tarragona.
De fet, aquest diari sempre ha tingut prou mala fama, de ser de dretes, de ser "cutre"...
El passat Divendres 23 de Juliol, es donava una mostra claríssima de sensacionalisme, notícia inventada, posar més pa que formatge, crear alarma innecessariament, diem-li com volguem...
la notícia és la següent, destacada fins i tot en portada:
"Un grupo radical lanza un coctel molotov contra Caixa Penedes"
La notícia interior, bastant breu, explica com la matinada anterior, els treballador de la sucursal van haver d'apagar amb aigua un petit incendi que va afectar al caixer...
I el grup radical?
doncs la notícia afirma que segons algunes fonts (que en cap moment es citen) l'atac es va realitzar amb un coctel molotov i va ser un grup radical. La prova, uns vidres trencats que presuntament pertanyen a l'envàs amb el que es va fer el coctel molotov.
                                                   Val a dir, que en l'últim paragraf l'autor assenyala que els mossos d'esquadra no van realitzar comentaris, i fins i tot dubtaven que es tractés d'un coctel molotov.
I que pretenien amb aquesta notícia? posar por als ciutadans? vendre més diaris? quedar malament?
val a dir que ni en següents dies, ni en altres diaris, la notícia va tirar més endavant. Va ser un accident? va ser un nen entremaliat? o un borratxo que tornava de festa i el caixer se li va menjar la tarjeta?
el que està clar és que del diari de Tarragona no t'en pots enfiar... per que una cosa és dubtar, l'altre és no saber, però d'això fer-ne notícia de portada...
i res més, apa salut!!

dilluns, 2 d’agost del 2010

et vull, fins i tot en somnis


Doncs resulta que aquest impresionant quadre de Jordi Albinyana, corona des de fa dies el llit d'amor dels blocaires Francesc i Mercé. El Francesc des del seu bloc Uendos, greixets i maremortes ens proposa com a 2on convit estiuenc posar-li títol al quadre.

aquest és el meu sugeriment:

Et vull, fins i tot en somnis.

i res més a afegir.
salut!!!
i animeu-vos a participar a la cadena de regals
Et regalo un escenari!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails