dilluns, 31 de maig del 2010

Les tres espelmes/veles

Uffff!!! vaig una mica apretat últimament!!! però no em podia deixar passar el relats conjunts d'aquest mes.
Així que aquest és el meu microdrama...


La proposta parteix d'aquest quadre de Sorolla, "las tres velas", i la part dramàtica me l'ha transmès el quadre, la meva interpretació literal.

Vosaltres sereu la llum que il·luminarà el nostre camí.
Amb aquestes poques paraules bastà per convèncer que fossin elles les que anessin a negociar, la idea era clara, havien d'aturar aquella matança, aquella guerra, definitivament.
Elles eren les que més havien patit, havien vist morir fills, pares, germans, havien estat saquejades i violentades. D'elles va sorgir aquella idea.
L'enemic havia de deixar de ser-ho.
I duien amb elles el més important, la filla del cap, el seu destí era tant perillós com noble, tant agosarat com cruel. La pau es segellaria amb el prometatge dels descendents del clan, i com a única dot, els oferien tres cistells buits com a representació d'humilitat, de misèria i de submissió.
Un poble derrotat plorava mentre les tres veles s'allunyaven de la platja deixant tota la seva esperança a la sorra.

aprofito per recordar-vos que encara podeu participar a la cadena de personatges!!!
i que és això? Doncs la proposta que vaig anomenar Et regalo un personatge, de la qual ja n'han sortit 12 pesonatges i 7 històries en una cadena de regals!!!
Animeu-vos a participar que ara fa dies que estem parats!!!
i poca cosa més!!
apa salut!! 

diumenge, 30 de maig del 2010

doblegant genolls... a la Palma per sempre...

 Ahir va ser una gran nit, amb converses molt... molt...

-avi, avi! i aquest senyor ple de tatuatges qui és?
-aquest és el cantant d'Skatalà nen, aquests celebren 25 anys.
-aquest home gran té 25 anys?
-que no! el grup té 25 anys! i el festival 17! i fa 16 que aquests "calvus xurrac-xurrac" ja tocaven aquestes mateixes cançons, piaio bujia i tot això.
-però tu quants anys tens?
-buenu ja està bé aquest rollo no? prou de "remembering" que encara som joves!
-és que jo és el primer cop que els vec, estan prou bé no!
-el primer i l'últim!

conversa semireal amb el mag de Prades


-avi, avi, que xulo aquest lloc no?
-osti clar, la Palma, que no hi havies estat mai? tu no ets d'aquí no?
-monem!
-clar de Castelló, com no, o de Vinarós? buenu és igual, que això és el temple dels Juantxis de Reus!
-i per que es diu la Palma?
-coi! que no has vist quines palmeres! i també per que s'emporta la ... palma... aquí si han fet grans generacions senceres de reusencs, aquí sempre hi ha hagut bona música, aquí sempre les millors festes, aquí...
-vale, vale! que només et volia demanar foc jo!!!

conversa pseudoreal amb una xica de Castelló o de Vinarós, no està clar.

-escolta em sona molt la teva cara, tu has vingut molts cops al reggus no?
-i taaaaaant!!!! sempre!!! feu descompte als que venen sempre no?
-descompte? si home, que això s'ha de pagar d'una o altre manera, vinga va que vols?
-una cervesa d'aquestes amb regust de reggus!
-aaaah!! ja m'en recordo! tu eres petitet no? així amb xolles?
-pues clar que he sigut petitet, com tothom, i si, portava xolles, com a bon adolescent dels 90. però amb això tampoc feu descompte no? la crisi ja saps...
-ostres quins anys aquells!!! vinga va, calla i paga.

conversa semireal a la barra ( paga el que toca, però amb alegria )

i aquestes són només unes petites mostres... un any més el Reggus, i van uns quants...
apa salut!!!!

dimecres, 19 de maig del 2010

Som lliures!

Un mes més, compleixo amb la meva participació al joc literari de tipus creatiu de Tens un racó dalt del món, es tractava d'inspirar-se en aquesta fotografia,
l'actualitat és candent, ens ho hem de pendre positivament? o és de bojos?


La situació fou insostenible. Els bancs s'afanyaren a assegurar que ningú perdria els seus diners, però la gent no s'ho cregué, masses vegades havien cregut i masses vegades els havien enganyat.
En una setmana el caos s'apoderà d'aquella suposada societat del benestar.
Tothom volia els seus diners. Tothom alhora. Els que tingueren més sort pogueren recollir alguns estalvis, però la gran majoria de la població ho perdé tot.
Pujant per la rambla només veia gent desesperada, gent carregada amb tots els seus trastos, desnonats, sense sostre, gent que s'ho venia tot, inútil, ningú tenia diners.
Enmig d'aquell caos, dels moltíssims crits que es sentien, una veu sorprenia per la seva alegria.
Enmig d'aquell caos, un homenet, vestit de vermell, amb una màquina fotogràfica a la mà, s'abraçava a una nena mentre cridava:
-S'ha abolit la riquesa! S'ha abolit la riquesa! Som lliures! Lliures!-

Doncs ja veurem que ens passa... esperem que res dolent.
Recordar que encara es pot participar a la proposta creativo/literaria que vaig fer ja farà un mes, es tracta de regalar un personatge, i rebre'n un de regal... maco oi?
Doncs vinga! mireu-vos com ens ha anat de moment seguint aquest enllaç,


i res més... apa salut!

divendres, 14 de maig del 2010

l'orquidea blanca

i que boniques que són!

un dia, fa poc, d'aquest començament de primavera estrany, anava cap a l'hort i sorpresa...

Les orquídies blanques! totes florides! un prat ple!

Segons tinc entès aquesta orquídia pertany a l'espècie Cephalanthera rubra o longifolia ( segons Folch!), el mateix autor l'anomena Curraià, nom que mai he sentit, de fet aquí a Colldejou mai l'he sentit anomenar, si de cas orquídia blanca.

Fa poc amb el Pep, un company que domina molt de botànica, ens les vam estar mirant i segons ell potser no era ben bé aquest el seu nom.

-És la meva monocotiledònia preferida deia ell!

I es que les orquídies són plantes que desperten passions!

precioses orquídies,

per aquestes muntanyes de Colldejou i Llaberia n'hi ha força d'aquestes blanques, floreixen totes de cop a partir del maig i fins el juny, les flors es van obrint a la vara i es mantenen durant dos o tres setmanes abans d'assecar-se.

Una anècdota: Fa anys quan anava a l'institut, el professor de Botànica, molt bon professor, ens va portar a la Mussara a conèixer la flora local, es va parar davant una cefalantera i ens va dir:

-Nois, aquesta orquídia és molt maca i apreciada, es espècie protegida i està prohibit collir-la-

-Ostres profe! no serà com aquesta!- va contestar un ensenyant-li la que acabava d'arrencar.

I no va ser l'únic!

Les nostres orquídies no són com les tropicals, que són enormes, les nostres orquídies són petitetes, petites però boniques, això ben segur! com tot aquí, vaja!

i poca cosa més...

A si! apunteu-vos a la cadena de personatges!!!

Salut!

dimecres, 12 de maig del 2010

la cadena de personatges/regal, i que fer amb un regal?

 gràcies Maria pels dibuixos!

la cadena encara està oberta! animeu-vos!

Dijous 29 d'abril el Ricderiure va regalar el Narcís a .La Maria                
Disabte 1 de maig la  .Maria va regalar la noia del pijama blau   a la Lolita Lagarto i ella ha escrit l'encanteri del pijama blau
Disabte 1 de maig la ... Lolita Lagarto  va regalar la Maria la Carme i ella li ha donat 
Disabte 1 de maig la Carme va regalar la ... Conxita a .. l'Elvira.... i ella li ha fet
Dilluns 3 de maig l'Elvira va regalar la .... Iracunda... a ..... la meva perdició i aquest n'ha fet un
Dilluns 3 de maig ... la meva perdició.. va regalar ... el Nathan FrigopiéDissortat i ell li ha escrit
Dijous 6 de maig  Dissortat va regalar el tinent Georg von S a.....la Montse i ella li ha donat
Diumenge 9 de maig la Montse va regalar el jardiner a . la Laura T Marcel  i ella ha escrit
Dimarts 11 de maig la Laura regala a l' Abril a    l'Iblama i ell ha escrit
la tragèdia de l'Abril
Dimarts 11 de maig l'Iblama regala el Penki a la Judit i ella la portat a
En Penki surt de la gàbia
Dijous 20 de maig la Judit regala el Max a la Chave i ella somia amb
A mitjans de juny la Chave va regalar la Helaena a Ricderiure
i així es va tancar la cadena

22 dies ja fa que vaig llençar a l'aire, a les ones, a la xarxa, la proposta 
"et regalo un personatge!",
doncs molt bé no?
m'encanta!
de moment s'han creat/regalat 9 personatges...
9 interessants personatges que m'han permès conèixer 9 nous llocs i blocaires, (bé, a alguns ja us coneixia,)
sembla que un munt de gent ho comenta...
tothom està pensant quin caràcter estrany, violent, fantàstic, li donarà al seu personatge...
i també sembla que es van coneixent entre ells, (bé, potser alguns ja us coneixíeu)
i es diuen coses i es comenten els regals, que si m'ha agradat molt, que si és molt maco,
i alguns estan tant contents del regal, i agraïts, i els hi agrada tant el personatge, i són tant creatius,
que en fan una història i li ofereixen al creador del personatge, i aquí és on volia anar a parar,
Que fer amb un regal?
doncs això, que fer? doncs si no t'ha agradat, el poses a qualsevol lloc, i te'l mires de tant en tant, o ni això, (però això no ho fa ningú amb els regals noooooo!)
i si t'ha agradat, en canvi, el poses en un lloc bonic, te'l mires molt, i de tant mirar-te'l se t'acudeixen un munt d'històries, i al final dius, ostres!, doncs a tu que m'has regalat aquesta font d'inspiració, a tu et regalo aquesta història protagonitzada, o no, a lo millor només hi apareix un moment, pel personatge que em vas regalar, que m'agrada i inspira molt.
I llavors resulta que si tothom agafa aquesta opció, doncs llavors la cadena seguirà l'ordre invers, o desordre invers, depèn de com es miri, i tothom haurà rebut un personatge i una història!
Doble cadena de regals! increïble, la blocosfera, o catosfera, o gent en general, està plena de gent creativa!, de gent participativa!, de gent amb ganes de conèixer altre gent i fer-se regals!
M'encanta!
Doncs vinga, de moment La meva perdició agraït i fascinat, (bé això no m'ho ha dit ell, és una hipòtesis,) pel personatge que li va regalar l'Elvira n'ha fet una història èpica que ben bé li fa justícia al regal rebut.
Qui s'hi apunta! Ostres fins que no es tanqui la cadena no puc participar!
doncs de moment aneu fent personatges i històries, i ja els anirem llegint!
Gràcies a tots per participar-hi!
i salut! sobretot!


Ostres d'això si que pot ser difícil fer-ne un seguiment...
o sigui que hi poso la mateixa cadena que a l'entrada "et regalo un personatge"

dimecres, 5 de maig del 2010

A. C. Baldrik


Al crit de: A cagar Baldrik! . Rowan Atkinson prèviament disfressat d'Escurçó Negre engegava el seu secundari de referència, el simpàtic i estúpid homenet sempre vestit amb parracs interpretat per Tony Robinson.
Quin gran personatge en Baldrik! més just que una sola de sabata però sempre amb una idea genial al cap, més brut que un femer, sempre aficionat a les verdures i hortalisses en especial als naps. Pobre Baldrik, sempre sota les ordres de la saga familiar del Blackader, ja sigui a l'edat mitjana o a la primera guerra mundial, resistint les burles i aguantant tots els cops.
L'escurço negre és una sèrie mítica de la BBC que TV3 va emetre per allà els anys noranta, ja vaig veure molts dels capítols de les quatre temporades ( èpoques històriques ) en la primera emissió que se'n va fer, després m'he revisionat totes les remissions que he vist i el meu nivell màxim va arribar quan em vaig comprar la serie en dvd i me la vaig veure tota seguida en una setmana.
I és que la relació entre els dos personatges principals, l'escuçó i en Baldrik, no té res a envejar a les millors parelles de clows, amb el pallasso llest però malparit, i el pallasso tontet però tendre i bona persona.D'aquesta gran relació en sortiren frases per recordar com:

    * Com a recompensa, tens dret a unes vacances curtes. Què, t'han agradat? Doncs ara, a treballar.
    * Està boig! Més boig que en Pere el Boig de cal Boig que va guanyar el concurs de bojos-sonats de l'any passat.
    * Baldrick, tens el cap tan espès com una crema espessa que un cap espès ha deixat espessir fins que s'ha quedat tant espessa que no s'ha pogut desespessir ni amb un desespessidor elèctric.

Que en seria de l'humor sense els personatges malparits que se n'enfoten dels bonatxons?
Es clar que al final a l'escurçó sempre li surt el tret per la culata.
Llàstima que a la vida no sigui així!!!
i per acabar aquest "fast-post" un vídeo dels imprescindibles on l'Escurçó Negre s'endinsa en la política i en l'exercici de la democràcia.
Res més allunyat de la realitat actual?
Per cert! en aquest enllaç podeu veure tota la sèrie on-line en català!



apa salut!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails